El proper juliol farà cents anys dels fets de la Setmana Tràgica. Vam iniciar el cicle de CERHISEC d'enguany, ahir, dimarts, amb una xerrada sobre aquells esdeveniments. Al nostre barri es van cremar les esglésies de Santa Madrona la Vella (actualment Lurdes), Santa Madrona, el Centre Parroquial, el convent de les Monges del Sortidor i dos petits convents de monges que hi havia aleshores, un al carrer de Grases i l'altre a la part de dalt del carrer de Tapioles. També es va cremar l'escola dels Hermanos de la Doctrina Cristiana, situada on actualment es troba la biblioteca. Hi ha molts fets per aclarir, encara. La controvertida personalitat de Ferrer Guardia encara provoca polèmica avui. Malauradament, la bibliografia seriosa sobre tot plegat no es troba amb facilitat, molts llibres no s'han reeditat des de fa anys i no n'han sortit de nous, malgrat que la literatura sovint s'ha inspirat en aquella època. En el cinema tenim l'emblemàtica Ciutat Cremada de Ribas, més important pel moment en què es va filmar i per la participació de tants personatges dels setanta fent-hi algun paper que no pas pel valor cinematogràfic de la pel·lícula. Probablement el centenari generarà actes, exposicions i debats sobre el tema i estaria bé que també generés noves investigacions històriques sobre tot plegat. A les fotografies, el carrer Salvà amb banderes blanques als balcons, després dels fets, la coneguda vista de Barcelona des de Montjuïc, probablement des de la Satalia, i la Plaça del Sortidor, encara amb la Font de Ceres, una de les cent postals que es van realitzar reproduint la majoria de convents i edificis cremats.
Hay bares del Pueblo Seco -y ése era uno de ellos- en que cada vaso contiene una gota de silencio... (F. González Ledesma)
dimecres, 29 d’octubre del 2008
La Setmana Tràgica al nostre barri: cent anys
El proper juliol farà cents anys dels fets de la Setmana Tràgica. Vam iniciar el cicle de CERHISEC d'enguany, ahir, dimarts, amb una xerrada sobre aquells esdeveniments. Al nostre barri es van cremar les esglésies de Santa Madrona la Vella (actualment Lurdes), Santa Madrona, el Centre Parroquial, el convent de les Monges del Sortidor i dos petits convents de monges que hi havia aleshores, un al carrer de Grases i l'altre a la part de dalt del carrer de Tapioles. També es va cremar l'escola dels Hermanos de la Doctrina Cristiana, situada on actualment es troba la biblioteca. Hi ha molts fets per aclarir, encara. La controvertida personalitat de Ferrer Guardia encara provoca polèmica avui. Malauradament, la bibliografia seriosa sobre tot plegat no es troba amb facilitat, molts llibres no s'han reeditat des de fa anys i no n'han sortit de nous, malgrat que la literatura sovint s'ha inspirat en aquella època. En el cinema tenim l'emblemàtica Ciutat Cremada de Ribas, més important pel moment en què es va filmar i per la participació de tants personatges dels setanta fent-hi algun paper que no pas pel valor cinematogràfic de la pel·lícula. Probablement el centenari generarà actes, exposicions i debats sobre el tema i estaria bé que també generés noves investigacions històriques sobre tot plegat. A les fotografies, el carrer Salvà amb banderes blanques als balcons, després dels fets, la coneguda vista de Barcelona des de Montjuïc, probablement des de la Satalia, i la Plaça del Sortidor, encara amb la Font de Ceres, una de les cent postals que es van realitzar reproduint la majoria de convents i edificis cremats.
divendres, 10 d’octubre del 2008
Mostra d'arts escèniques
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Lluminàries ciutadanes
Aquesta foto l'he copiat d'una web molt interessant que porta el significatiu títol de: Porca Barcelona. La web que odia visceralmente la campaña ViscaBarcelona. En aquest cas es fa referència a la font que menciona Serrat a la cançó sobre el seu carrer i que 'gràcies' a les obres ha desaparegut. A aquesta web trobareu moltes altres fotografies i comentaris sobre la Barcelona real i força referències al nostre barri i a les seves desgràcies diverses, que sembla que no es volen veure, amb la badoqueria que gastem darrerament davant dels canvis excessius que ens amolla la Casa Gran i el contrast entre les realitats quotidianes i les grans campanyes mediàtiques diverses.