divendres, 21 de setembre del 2012

FUNICULARS I TELEFÈRICS, XERRADA DE CERHISEC

El proper dia 25, dimarts, comptarem a CERHISEC amb la presència de l'autor d'aquest llibre sobre els funiculars i telefèrics de Montjuïc. Fernández i Valentí és molt conegut a la xarxa pel seu interessant blog El tramvia 48.

La trobada serà, com sempre, oberta a tothom i es realitzarà a la Biblioteca Francesc Boix, de dos quarts de vuit del vespre fins a les nou. Us hi esperem!!!

dilluns, 10 de setembre del 2012

JAUME PASSARELL, EL PARAL·LEL I EL POBLE-SEC

Vaig anar a la Setmana del Llibre en Català, que, per cert, no m'agrada gens com està organitzada aquests darrers anys, amb la intenció de no comprar res. Però ves per on em vaig ensopegar amb aquest llibre, que recull articles a Mirador i d'altres publicacions del periodista Jaume Passarell.

Passarell ha estat un gran oblidat. Exiliat, va retornar a Catalunya per viure en allò que en deien l'exili interior, però el fet és que fins i tot ja amb la democràcia aquests personatges republicans menys partidistes, més moderats, contraris a la violència de la FAI, no estaven ben vistos i tampoc se'n va parlar gaire.

Per sort, els vincles de Passarell amb Badalona han fet que aquesta ciutat propiciés la recuperació d'aquest autor. Jo el cito sovint en les rutes literàries que faig pel Poble-sec pel fet que va escriure força sobre el Paral·lel i sobre el nostre barri en el qual, probablement, hi va viure en algun moment o hi va venir sovint.

No acabo d'entendre, però, el criteri que s'ha seguit en alguns aspectes de la correcció del llibre. Poble-sec ho escriuen sempre sense guionet i el nom de Rusiñol l'he vist escrit com Rossinyol quan fa anys es va decidir que es respectaria el cognom tal i com l'escrivia el personatge. Sobre el guionet ja n'he parlat i escrit darrerament, així que res més a afegir.

Més enllà d'aquestes petiteses d'estil el llibre és una delícia, ens acosta a aquells anys eufòrics d'abans de la guerra civil. Passarell és un home amb humor i ironia a l'hora d'escriure, com ho van ser Feliu Elies o els mateixos Tísner i Calders. Com ells, va ser també ninotaire, dibuixant, pintor. No a tothom, avui que hi torna a haver una certa mitificació d'aquell anarquisme arrauxat, li agradaran segons quines constatacions de la realitat revolucionària. En tot cas, convé acostar-nos a opinions com les de Passarell, que va viure de primera mà l'increment de la bogeria i en va patir les conseqüències.

Hi ha, al llibre, uns quants articles sobre el Paral·lel i un dedicat sencer al nostre barri que evoca tal i com eren els nostres carrers i la nostra gent abans de la tràgica guerra: Quiet, arraulit de fred a l'hivern; amic de divertir-se a l'estiu; menestral i assenyat. Heus ací el Poble-sec...

Escriuré i parlaré més sobre els articles de Passarell, aquí podeu veure un vídeo d'una presentació del llibre feta a Badalona per Valentí Soler, poeta i escriptor, que n'ha tingut cura. L'editorial és A contravent, una editorial que ens està donant moltes sorpreses agradables darrerament.