Algunes dames amb arrels poble-sequines
La darrera xerrada de CERHISEC va estar dedicada a fer un repàs per la llarga nòmina de personatges rellevants en algun camp i que han nascut, han viscut o viuen encara al nostre barri. En Josep Fabra, el conferenciant, en té recollit al volt d'un centenar, segurament n'hi ha molts més. Alguns dels personatges que es van recordar a la xerrada han estat ja evocats i reivindicats en diferents xerrades de CERHISEC, aíxí com en les nostres publicacions. És el cas del pintor Simó Gómez Polo, el músic Frederic Mompou, el músic i lletrista Rossend Llurba, el dibuixant Emili Freixas, el periodista Tarín Iglesias, el fotògraf Merletti i molt altres.
Hi ha personatges als quals se'ls ha reconegut la tasca de forma pública en vida. El reconeixement més precoç va ser el de Joan Manuel Serrat. L'escritor González Ledesma, tot i que ja tenia més de vuitanta anys, va poder assistir i gaudir de l'acte de col·locació de la placa a la casa on va viure, així com a una xerrada que se li va dedicar. No va tenir tanta sort Manuel Ausensi, que estava molt malalt en el moment de la col·locació de la placa al seu lloc de naixement. Una altra forma de reconeixement per a molts poble-sequins d'origen o d'adopció ha estat l'oferiment de fer el pregó de la Festa Major, com va passar amb Julieta Serrano a qui, a més a més, se li va col·locar una placa a la seva escala familiar del carrer Nou.
En el camp de l'esport el Poble-sec ha tingut figures remarcables com ara els futbolistes Ramon Llorens i Ferran Olivella o l'atleta Rojo. Entre els personatges menys coneguts que es van esmentar jo citaria el nom de Vicenç Bernades, polític republicà que va ser regidor a l'ajuntament de Barcelona, es va exiliar durant la guerra i va retornar al país l'any 1957, on va continuar col·laborant en diferents tasques periodístiques i culturals fins a la seva mort, l'any 1975.
La llista és molt llarga i sempre serà subjectiva. Un dels problemes del nostre barri és que la gent que ha prosperat, en general, n'ha marxat quan ha pogut. Això sí, amb els anys sempre s'acostuma a recordar la infantesa, la joventut, i alguns d'aquests personatges han manifestat una certa nostàlgia per un barri el qual, de forma inevitable, s'idealitza en la distància, encara que sigui la distància relativa que va de la part alta de Barcelona al Paral·lel. Alguns dels assistents a la xerrada van comentar que potser no hi havia un barri amb tants famosos. Jo crec que tots els barris barcelonins compten amb la seva gent coneguda, reconeguda i fins i tot oblidada de forma injusta. El que passa és que els barris humils tenen un valor afegit, que a Sarrià o Sant Gervasi comptin amb una bona nòmina d'escriptors no és estrany com no ho és que escoles com ara els Jesuïtes de Sarrià o Caspe tinguin un bon nombre d'exalumnes fitxats a l'Enciclopèdia Catalana.
Els barris benestants generen més fidelitats, com és natural. Avui però el Poble-sec, malgrat tot el que es pugui objectar, ha millorat força i està fins i tot una mica de moda, això propicia que gent que abans no comentava els seus origens ara en faci gairebé bandera. Una de les professions la qual per raons òbvies ha tingut més gent del barri ha estat la de la faràndula i aquí hi incloc actors, músics i la resta. Encara és freqüent veure pels carrers gent jove d'aquesta que surt a la televisió, encara que no sigui en primers papers. Alguns d'aquests actors també són orenetes de pas i en algun moment desapareixen del Poble-sec.
Amb totes les matisacions que es vulguin fer crec que el nostre barri és singular per molts motius, la seva situació, els seus límits, la seva població, molt variable, gairebé sempre rebent les darreres onades immigratòries. Té una història no molt llarga però força moguda i complexa. Genera amor i odi fins i tot en els seus fills més entranyables. Els qui l'han abandonat, quan tornen, es planyen dels canvis. Els qui li hem estat fidels per molts motius, de vegades motius més aviat econòmics que no pas sentimentals, el critiquem sense pietat quan no resulta ser ben bé allò que voldríem. Té una forta personalitat i un tarannà i una llum molt especials que de vegades no sabem copsar. M'he trobat amb molta gent d'aquesta que ha prosperat que m'ha explicat que els seus avis, els seus oncles, van viure al Poble-sec.
Aquest passat idealitzat que la gent vol recordar no va existir mai. Fins i tot Josep Pla, en uns escrits dels anys vint, en comenta cert paral·lelisme amb el Nàpols més tronat. La gent que en marxa, en ocasions, es mou de forma una mica incoherent entre l'orgull d'haver prosperat i el neguit d'haver-se desclassat. A cada bugada es perd un llençol, és així i potser està bé que sigui així perquè es diu allò ja una mica ranci de què s'han de tenir ales i arrels.
En tot cas, per sobre de tanta gent coneguda que hi ha nascut o viscut, hi ha tot un munt d'anònims poble-sequins amb vides anònimes i tan heroiques i remarcables com la resta, ben segur. Però admeto que conèixer els famosos amb mèrit propi que han passat pels nostres carrers forneix autoestima i senyals d'identitat i si per mi fos no seria gens gasiva a l'hora de posar plaques i rajoletes que ens recordessin tanta gent, tants fets. Una mica com al barri de Triana, vaja, on es recorda des d'un bon cantant flamenc fins a una modista, de forma pública i amb un sentit de l'estètica plaquera que aquí no tenim gaire desenvolupada.
