El dia 24 d'abril, darrer dimarts del meu mes preferit i després dels excessos comercials del dia abans, dedicarem la xerrada de CERHISEC a evocar la primera celebració del Primer de Maig a Barcelona. La gent del Poble-sec hi tenim una certa obligació, les reunions multitudinàries i els mítings pioners es van celebrar en un espai que es deia el Camp de les Carolines. Aquest espai estava situat, més o menys, entre el carrer Manso i el carrer d'Aldana, el seu propietari era reticent a cedir-lo per a la urbanització del Paral·lel que s'estava realitzant. Poc després d'aquell Primer de Maig va ser alcalde Collaso i Gil, que abans de ser una escola va ser un senyor decidit, intel·ligent i filantròpic. De fet l'escola es va construir gràcies al seu llegat.
Collaso i Gil va ser expeditiu i les expropiacions del Camp de les Carolines es van accelerar, uns anys després d'aquell Primer de Maig el terreny s'havia aplanat, els torrents s'havien soterrat (hi passava el de Creu de Molers i el de Laurel, un nom que va conservar durant un temps el carrer Concòrdia). El nom de Carolines no podem saber d'on venia, tinc diferents teories personals que us explicaré el dia de la xerrada però res documentant de forma seriosa, vaja. Tot i que tampoc vol dir res el fet de què les coses estiguin documentades, es pot mentir tant parlant com escrivint i prou que ho hem comprovat...
Barcelona havia crescut però el gruix de la immigració encara era poc significatiu, malgrat l'Exposició de 1888. En tot cas molta mà d'obra i gent obrera venia de València i del proper Aragó, i, és clar, de la Catalunya rural i profunda. Aquell Primer de Maig va ser esplèndid, però hi havia molta divisió, com sol passar, en el món dels treballadors. La miopia dels amos i les seves reticències a l'hora d'endegar millores van fer que tot s'anés radicalitzant aviat vers un anarquisme que tenia les seves derivacions violentes.
Barcelona era aleshores una ciutat en construcció constant, en un procés accelerat de transformació. El Poble-sec, més o menys, existia i ja rebia aquest nom, un nom que tampoc tenim documentat, en general s'ha pensat que venia de la dessecació dels pous de les Hortes de Sant Bertran però això tampoc no és segur. El terme 'sec' pot fer referència a aïllat, erm, allunyat del centre i, de fet, per la geografia catalana hi ha molts altres Poble-secs sense cap altre denominador comú que el fet d'haver-se desenvolupat allunyats del nucli urbà de l'època i haver crescut una mica desordenadament.
Us espero a la Biblioteca el dia 24 d'abril, doncs. Com sempre, a les set del vespre.
