dimecres, 4 de desembre del 2019

MÚSICA, RÀDIO, EVOCACIONS I FENT BARRI


Ahir em van convidar a participar en l'acte que al Centre Albareda va endegar la gent de la BiblioMusiCineTeca, amb els coratjosos Ràdio-actius, un llarg repàs per la música d'abans i d'ahir, en relació amb el nostre barri. A mi em van preguntar sobre els temps de la ràdio mítica, els de la meva infantesa i primera joventut, i, si em deixen i no em paren, encara estaria xerrant ara. I és que una ja té una edat i, en desaparèixer la generació anterior els de finals dels quaranta i primers cinquanta -del segle passat- ja hem assolit la categoria, gairebé de 'històrics'.

Hi havia, en el conjunt de l'excel·lent muntatge, molts temes, molts records, moltes referències, molts participants... I encara es van quedar artistes i fets al tinter, com dèiem abans, quan hi havia tinters, però és que eren les nou tocades i calia plegar. Es va parlar de grups, sales, cantants, canvis en les modes i les tendències i, també, del present. 

No voldria fer massa referències concretes, ja que segur que m'oblido de gent, però l'Anna Pruna va parlar de la Sala Apolo (per cert, a CERHISEC tindrem pel gener l'Eva Espinet, que ens parlarà de la sala i del seu llibre commemoratiu), al Josep Guzman, que és a tot arreu, sap de tot i no sé com s'ho fa, i que va explicar la tasca dels Sound Dreamers, un grup vocal que està assolint un nivell excel·lent. I gent com Pablo Persico, que va fer referència al seu gran projecte, relacionat amb l'educació al barri, l'orquestra Do d'Acords. Persico és un geni de la pedagogia musical, una persona brillant i modesta al mateix temps, crec que no som prou conscients de l'alçada de la tasca que desenvolupa. Cal dir que les escoles del barri han assolit un nivell magnífic en aquests darrers anys, gràcies als seus mestres i equips directius.


Es van passar molts vídeos o fragments de vídeos, amb gent molt coneguda i famosa, com Serrat, Mayte Martín, Sisa. Conjunts com els Mustang, els De la Torre. Es va evocar també Ausensi, qui, en temps de la meva mare, va ser tan o més conegut que Serrat, un mite poble-sequí, hores d'ara. Van sortir programes antics de la televisió, orquestres com la del mestre Ibarbia, les actuacions de gent com Franz Joham i Gustavo Re, imprescindibles en els inicis de la televisió barcelonina. 

Estic molt contenta de que haguessin pensat en mi per evocar el passat radiofònic, la ràdio, la d'avui, em resulta encara imprescindible, i, per sort, ara pots accedir a programes que no vas escoltar en el seu moment. Tot conviu, encara que les modes canviin. El barri, avui, té una gran vitalitat, potser falta coordinació entre les moltes activitats que es fan, actes com el d'ahir contribueixen a què la gent es trobi i conegui. Gent de tot el mon, avui, amb ganes de fer coses, amb empenta i generositat. 

Però sí, també cal contar amb els iaios i iaies d'avui, que som les baules entre passat i present. Molta gent que ens acompanyava a les primeres xerrades de CERHISEC, fa vint anys, de l'edat dels meus pares, ha mort o ja no està en condicions de fer-ho. 
La vida passa, tot canvia i res no canvia, com vaig llegir en una de les frases de presentació d'una filmació sobre la Sala Apolo. Molt sovint escolto injustes queixes sobre el nostre barri, sobre els canvis, sobre els seus nous habitants, obviant el fet de què el Poble-sec ja va ser, des dels seus inicis, un barri el destí del qual era donar sostre als nous habitants humils de Barcelona i que, com sol passar, a tots els grups humans hi ha gent de tota mena. 

Les diferents onades migratòries han passat i passaran pels nostres carrers, i la vida continuarà, entre el Paral·lel i Montjuïc, amb problemes, crisis, moments de joia, moments tristos, alts i baixos, seguretats i inseguretats i riscos de tota mena, car la vida és un risc, es miri com es miri. I, això sí, continuarà la vida i continuarà la música, la que sigui, que ja ho va escriure Brecht en aquells famosos versos: 'En aquells temps ombrívols, es cantarà també? Sí, també es cantarà, sobre aquells temps ombrívols...'



Un gran vespre i, per cert, demà he d'anar a dir quatre coses sobre el cuplet a un acte relacionat amb la reivindicació del Teatre Arnau. Continuarem informant.