Aquest diumenge es farà altra vegada la Caminada per Montjuïc que organitza el Foment Excursionista. Em sembla que ja és la divuitena. Actualment aquesta caminada s'inclou en el programa de Barnatresc, rep el suport de l'Ajuntament i això comporta avantatges evidents, com ara l'augment progressiu de participants i la publicitat que representa formar part d'un marc ampli com aquest.
Ara bé, segons la meva opinió, també comporta determinades servituds i oblits. A la web informativa municipal l'entitat organitzadora s'esmenta poc i ja ha passat de ser una activitat molt lligada al nostre barri a ser quelcom de més volada. De tota manera, per als barcelonins, en general, representa una bona ocasió per a conèixer Montjuïc, que encara és un indret una mica estrany i feréstec, que sembla que no acaba de trobar el seu paper a la ciutat.
El Foment Excursionista de Barcelona ha tingut diverses seus al llarg de la seva història, que ja té gairebé noranta anys. Va ser una entitat més de la florida associativa experimentada durant els anys vint, quan la gent de classe obrera que anava omplint la ciutat es començava a organitzar i a transformar els barris i carrers en veritables comunitats de relació.
De tota manera, jo recordo, sobretot, el Foment de la Gran Via, en aquell edifici on també hi havia l'Acadèmia Alpe i uns billars al sòtan. No n'era sòcia aleshores, però havia anat a alguna activitat amb una amiga, els oncles de la qual sí que hi pertanyien. De jove les ganes de conèixer gent de la teva edat et porten sovint per centres i entitats, les relacions són polièdriques i diverses.
Fa uns vint anys el Foment es va traslladar al Poble-sec, en desaparèixer aquell edifici de la Gran Via. De fet, jo aleshores no ho sabia, però els seus orígens havien estat també al nostre barri. Per a mi va ser aleshores molt important comptar amb un centre excursionista a prop de casa. Al Poble-sec tan sols recordo una delegació de la UEC que va durar poc temps, tot i que l'excursionisme també es desenvolupava als centres parroquials, durant la meva joventut.
La primera activitat en la qual vaig participar va ser precisament la caminada per Montjuïc, que vaig veure anunciada en uns cartells d'aquests que es pengen per parets i botigues. Recordo que el dia d'aquella caminada va ploure força; el mes de novembre, que és quan se celebra, resulta variable i divers i tant ens pot oferir un dia amable com un dia fred i plujós. Després ja vaig participar en activitats relacionades amb el setanta-cinquè aniversari de l'entitat i ara ja anem gairebé cap al centenari.
L'any abans la meva filla, que havia passat pel Parc de les Tres Xemeneies per casualitat, ens havia explicat el moviment que comportava la Caminada. Hi havia molta gent de la vostra edat, ens va comentar. Recordo com si fos ara com un dia, en passar pel carrer Creu de Molers, vaig veure que feien obres en uns baixos i que un rètol anunciava que s'hi instal·laria l'entitat. Per al barri va ser molt important l'arribada del Foment i el Foment també va fer una revifalla en venir al Poble-sec. Aquests darrers anys hi ha arribat molta gent jove de tot arreu. Les activitats han evolucionat, l'excursionisme s'ha convertit en moltes coses diferents, tot canvia, ens agradi o no. I em temo que quan et vas fent gran no t'agrada que les coses canviïn gaire.
Al Foment hi vam trobar molt bons amics. Gent més gran que nosaltres que formava part de l'entitat des de la seva mateixa joventut, que allà havia passat grans estones, s'havia enamorat, s'hi havia casat i hi havia portat els fills. Les entitats amb una llarga història són admirables. He vist al llarg d'aquests anys morir companys i companyes del centre, més grans que jo però també algun de més jove, com l'animada i vitalista Elena. Així és la vida. Fa uns dies vam acomiadar una altra bona amiga del centre, Rosa Maria Bosch, una dona alegre i xerraire, encisadora. Tenia setanta-set anys però quan et fas gran les diferències d'edat es van anivellant, no és com quan de jove cinc, set anys, són tot un món de diferències i jo, tot i ser més jove, la veia gairebé de la meva generació. Amb el seu espòs, ara vidu, s'havien conegut i enamorat al Foment.
Quan arriba el mes de novembre i veig que és a punt d'organitzar-se una nova caminada no puc deixar d'evocar aquests més de deu anys en els quals el Foment, el del Poble-sec, ha format part de la meva vida. Ja no camino tant pel fet que bufo molt en les pujades però hi vaig a fer tertúlia els dijous i a algunes sortides al meu abast. L'excursionisme que era una activitat integral ha quedat convertit en gran part en una mena d'esport que tan sols dona importància a l'esforç realitzat, això que en diuen treacking. O en el senderisme, el més semblant a l'excursionisme antic, tot i que amb molts matisos que el fan força diferent.
Durant la meva joventut l'excursionisme era una activitat gairebé patriòtica i espiritual. Anar a Corbera de Dalt era una aventura. Avui el món és molt més petit i la generalització de l'ús del cotxe i la facilitat dels transports van transformar-ho tot com, en un altre sentit, però potser encara amb més profunditat, els ordinadors i internet han transformat el nostre present.
Tot passa i canvia però quan alguna cosa, com ara la Caminada de Montjuïc organitzada pel Foment retorna, ni que sigui amb les variants inevitables i amb transformacions organitzatives lligades als canvis socials i en els costums, sento un entranyable sentiment tardorenc fet d'il·lusió i melangia, inexplicable.
