dijous, 5 de gener del 2012

El 'nostre Amadeu', condecorat!!!!



El Periódico d'ahir publicava tota una pàgina dedicada a Amadeu QuintanaL'Amadeu per a tots els poble-sequins ja que crec que no hi deu haver pràcticament ningú que no el conegui, al barri, hagi vingut d'on hagi vingut.

Hores d'ara ja sabreu també que li han concedit el Premi 2011 del districte, absolutament merescut. 

Per diferents motius personals no viu ara el barri però crec que no ens abandonarà de forma definitiva. Els barris com el nostre tenen molta sort de comptar amb persones que hi dediquen grans esforços de forma voluntària. Quan aquests esforços es perllonguen de forma activa i persistent al llarg dels anys tenen un mèrit extraordinari doncs el que ens acostuma a passar és que el temps i les circumstàncies aconsegueixen que les persones es cremin i facin, com qui diu, estades curtes en aquests tipus d'iniciatives. La feina voluntària de vegades resulta poc reconeguda o discutida i el nostre barri no és precisament una bassa d'oli, hem passat alts i baixos en la vida associativa i malgrat el que cregui molta gent penso que ara anem molt bé i que travessem una època remarcable i esperançadora, cosa en la qual persones com l'Amadeu hi tenen molt a veure.

Felicitats des d'aquest Balcó tan proper a la Coordinadora on ha passat tantes estones!!!

diumenge, 25 de desembre del 2011

BON NADAL, DES DEL POBLE-SEC!!!!



BON NADAL POBLE-SEQUINS
I GENT D'ALTRES RODALIES,
QUE PASSEU TOTS MOLT BONS DIES
RODAMONS DE TANTS CAMINS,


QUE FEU MODERAT XIVARRI
I ESTIMEU ELS VELLS CARRERS,
NO ENS CALEN GAIRES DINERS
PER GAUDIR DEL NOSTRE BARRI.


EL MILLOR DE BARCELONA,
A PROP DE MAR I MUNTANYA,
AMB BARS PER FER-HI UNA CANYA
I PER XERRAR-HI UNA ESTONA.


AMB AMICS A CADA PASSA,
AMB CASTELLERS ENLAIRATS,
I AMB TOT UN MUNT D'ENTITATS
NO US QUEDAREU PAS A CASA!!!


BONES FESTES DE NADAL,
US DESITJA UNA VEÏNA
QUE PEL BARRI SENT ESTIMA
ETERNA, INCONDICIONAL!!!!


     NADAL 2011

diumenge, 11 de desembre del 2011

Recordant de nou Josep Ferran







Gracies a internet s'ha posat en contacte amb mi el fill de l'adroguer que hi havia hagut a la cantonada del carrer de Blay amb Blasco de Garay, on avui hi ha una gelateria.

La gent més gran del barri recordem molt bé aquells adroguers d'aleshores, amb els plàtans penjats a l'entrada i aquella olor a cafè i a una barreja de menjars diversos, que tan bé va evocar Salvat Papasseit. 


I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta...




El senyor Jaume de Ca l'Adroguer no només et preguntava si ho tenies tot sinó que tenia l'habilitat de recitar tota una tirallonga de productes diversos, per tal de fer-te'n memòria. A la cantonada de dalt i a l'altre costat del carrer hi havia un altre adroguer i cadascú tenia la seva clientela. A un li deien a Cal senyor Quimet -després Cal Jaume- i l'altre Cal senyor Pepet.

La meva mare considerava una traïció canviar d'adroguer i si en alguna ocasió ho havia fet intentava que el seu proveïdor habitual no se n'adonés. Els fills del senyor Quimet eren de l'edat de la meva mare i es coneixien amb ella de petits. Quan es van començar a instal·lar supermercats la meva mare, si hi anava, amagava la bossa del súper per tal que l'amic adroguer no veiés la traïció consumista, cosa que a mi em feia gràcia aleshores i que avui comprenc molt bé. Eren èpoques en les quals els botiguers eren molt més que botiguers, als barris populars.

El senyor Pepet tenia una filla que anava amb mi a escola, Carme Lanza. Avui hi ha un restaurant de falafel en aquell indret. Tot ha canviat i canviarà ja que així és la vida. Em diu el fill del senyor Jaume que ell va morir fa alguns anys però que encara viu la seva esposa, la senyora Rosita.

Un germà del Jaume va ser el ballarí Josep Ferran, de qui he parlat en alguna altra ocasió i a qui voldria dedicar una xerrada de CERHISEC. La xerrada probablement serà un fet el proper any, per la primavera gràcies al contacte recent amb el seu nebot. Una altra germana que recordo molt bé era la Montserrat Ferran, que també despatxava i que va morir a causa d'un desgraciat accident.

Gràcies a Jaume Ferran, fill, també he pogut localitzar unes fotografies del ballarí, de quan exercia de professor a la prestigiosa escola de Rosella Hightower, a Cannes. Josep Ferran va deixar una gran empremta en els seus alumnes. Un d'ells, avui ballarí de renom a París, fins i tot va dedicar un ballet a la seva memòria. Aquí podeu trobar una emotiva ressenya sobre Josep Ferran.

Ahir mateix, per la televisió, explicaven les dificultats dels ballarins vocacionals a casa nostra. Fa un temps els antics ballarins del Liceu es queixaven del poc reconeixement que tenien. En algun lloc vaig llegir que el mateix Josep Ferran deia que el ballarí no es feia sinó que es naixia ballarí, segurament devia ser el seu cas. En un mitjà poc relacionat amb aquest art la seva família va aconseguir que Magrinyà, un altre gran oblidat o mig oblidat, fos professor seu i amb setze anys ja treballava en els ballets del Liceu.

Com va passar amb la figura de Manuel Ausensi pel que fa a l'òpera, Josep Ferran va ser un mite poble-sequí per a molta gent. Els barris humils tenen molt en compte aquests triomfadors malgrat les circumstàncies, una mica com va passar, en d'altres àmbits i més endavant, amb Serrat, González Ledesma. En el camp de l'esport un dels grans mites poble-sequins ha estat el futbolista Olivella. 

Ferran va sortir en ballets de diferents pel·lícules, en un post anterior vaig escriure que creia que havia sortit a Un americano en París però el seu nebot em diu que li sembla que no és així i que on sí que sortia era a Papá piernas largas y a La zapatilla de cristal, un parell de pel·lícules que, per cert, fa molts anys que no he pogut tornar a veure. Anar al cinema Condal i intentar identificar el nostre il·lustre veí dansarí era una activitat entranyable de l'època. 

Aquella generació del temps dels meus pares, de lluitadors anònims o famosos, ballarins o cantants, escriptors o futbolistes, però també adroguers, bacallaners, lampistes, espardenyers, merceres, botiguers de tot tipus, o senzillament, treballadors sense cap qualificació, ha anat desfilant en aquests últims anys ja que així ha de ser per llei de vida i també la nostra ho farà quan li toqui. M'agradaria que quedés algun record de tots ells en algun indret, ni que sigui en la pàgina d'un blog com aquest, perdut al mar de la xarxa internàutica.

diumenge, 27 de novembre del 2011

CERHISEC: Genealogia per a no iniciats, experts i encuriosits



El proper dia 29 de novembre, dimarts, teniu com cada mes la cita amb CERHISEC. En aquest cas comptem amb la presència d'Artur Bial, expert en genealogia, que ens explicarà moltes coses sobre aquesta ciència que ens serveix per esbrinar les nostres arrels en el passat.

Us esperem, com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix, a dos quarts de vuit del vespre!!!

dilluns, 21 de novembre del 2011

CANÇONS ESSENCIALS CATALANES



Sergi Dantí és un actor d'origen argentí, amb avis catalans, polifacètic i amb una gran diversitat de registres. Fa ja un temps el vaig sentir per la ràdio i deia una cosa que jo he pensat sempre, que la cançó tradicional catalana mereix un lloc als mitjans de comunicació, als teatres i a la televisió, com ara el tango argentí, el fado portuguès o la cobla andalusa. I que els turistes que arribem avui de forma massiva a la ciutat no tenen on poder anar a escoltar cançó catalana d'aquella que, de forma general, en diem tradicional.

A casa nostra sempre hem restat molt més que no pas sumat. La Nova Cançó va bandejar la cançó tradicional per abaltir-se després. Oblidem noves cançons, que encomanen la tristesa, cantava un jove Espinàs, tota una declaració de principis. És una llàstima que tant de jovent desconegui aquest patrimoni musical.

Dantí recordava cançons de la seva àvia i ha muntat un espectacle, que, ho admeto, encara no he pogut veure, tot i que probablement ho faré aquest divendres. Actualment els recitals es fan a la Biblioteca de Catalunya.

L'altre dia vaig anar a sopar i a veure el futbol al nostre emblemàtic i històric Bar Domingo, del carrer de Blasco de Garay. La seva emprenedora mestressa, la Carme, i la seva filla, la Núria, tenien al taulell un munt de flaiers dels recitals de Sergi Dantí a la Biblioteca de Catalunya, la Núria hi havia anat i en va venir entusiasmada. Li vaig explicar que ja havia parlat del tema al blog, després d'escoltar per ràdio aquest artista agosarat. Optar per cantar aquest tipus de cançó, ara i aquí, és, ja, tota una mostra de coratge.

L'espectacle val 12 euros, però si passeu pel Domingo us regalaran uns vales per assistir-hi a meitat de preu. Per a més informació podeu consultar la web i el blog de Sergi Dantí. 

dissabte, 12 de novembre del 2011

El SOPAR DE L'ANY!!!



(Fotografies de Maria Rosa Blanes)

Ahir vam passar una estona inoblidable al sopar de l'aniversari de la Coordinadora, crec que van dir que ja tenia vint-i-dos anys, que són molts anys, encara més en un barri com el nostre, que tants canvis de població ha experimentat al llarg del temps.

Aquest any es va atorgar el segon premi Poble-sec, en aquest cas a l'escriptor González Ledesma, tot un mite poble-sequí qui, per cert, no va poder acompanyar-nos per motius de salut. El premi el va recollir la seva filla petita, que podeu veure a la fotografia. Esperem que millori aviat i que pugui tornar a venir al nostre barri en moltes ocasions.

Va presentar el premi Salvador Escribà, de la Salseta del Poble-sec, conjunt musical al qual es va donar el premi l'any passat. Vam degustar un magnífic arròs amb llamàntol cuinat pel Toni, com sempre, menú que sembla que també crearà tradició i que s'anirà repetint en els propers sopars commemoratius.

A la primera fotografia també podeu veure el nostre Amadeu i l'actual regidor del districte, Jordi Martí. 

Va ser un vespre entranyable, on vam retrobar molts amics i en vam fer de nous. Crec que està molt bé barrejar gent de procedència diversa a les taules, altrament cadascú es posa amb els parents i coneguts i no fem tant de barri com caldria.

En resum, un d'aquells dies en els quals et sents molt orgullosa de la filiació poble-sequina i t'adones que, malgrat els problemes del barri, que en té uns quants, aquest està viu i ple d'esperances i projectes. VISCA EL POBLE-SEC!!!

I demà, ja ho sabeu, a la CAMINADA PER MONTJUÏC!!! Si no us veieu amb ànims de fer-la sencera -això em passa a mi-, al menys feu un volt per animar, fer barrila i comprovar l'ambientasso que s'hi respira.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Torna la Caminada per Montjuïc!!!

Aquest diumenge es farà altra vegada la Caminada per Montjuïc que organitza el Foment Excursionista. Em sembla que ja és la divuitena. Actualment aquesta caminada s'inclou en el programa de Barnatresc, rep el suport de l'Ajuntament i això comporta avantatges evidents, com ara l'augment progressiu de participants i la publicitat que representa formar part d'un marc ampli com aquest.

Ara bé, segons la meva opinió, també comporta determinades servituds i oblits. A la web informativa municipal l'entitat organitzadora s'esmenta poc i ja ha passat de ser una activitat  molt lligada al nostre barri a ser quelcom de més volada. De tota manera, per als barcelonins, en general, representa una bona ocasió per a conèixer Montjuïc, que encara és un indret una mica estrany i feréstec, que sembla que no acaba de trobar el seu paper a la ciutat. 

El Foment Excursionista de Barcelona ha tingut diverses seus al llarg de la seva història, que ja té gairebé noranta anys. Va ser una entitat més de la florida associativa experimentada durant els anys vint, quan la gent de classe obrera que anava omplint la ciutat es començava a organitzar i a transformar els barris i carrers en veritables comunitats de relació. 

De tota manera, jo recordo, sobretot, el Foment de la Gran Via, en aquell edifici on també hi havia l'Acadèmia Alpe i uns billars al sòtan. No n'era sòcia aleshores, però havia anat a alguna activitat amb una amiga, els oncles de la qual sí que hi pertanyien. De jove les ganes de conèixer gent de la teva edat et porten sovint per centres i entitats, les relacions són polièdriques i diverses. 

Fa uns vint anys el Foment es va traslladar al Poble-sec, en desaparèixer aquell edifici de la Gran Via. De fet, jo aleshores no ho sabia, però els seus orígens havien estat també al nostre barri. Per a mi va ser aleshores molt important comptar amb un centre excursionista a prop de casa. Al Poble-sec tan sols recordo una delegació de la UEC que va durar poc temps, tot i que l'excursionisme també es desenvolupava als centres parroquials, durant la meva joventut.

La primera activitat en la qual vaig participar va ser precisament la caminada per Montjuïc, que vaig veure anunciada en uns cartells d'aquests que es pengen per parets i botigues. Recordo que el dia d'aquella caminada va ploure força; el mes de novembre, que és quan se celebra, resulta variable i divers i tant ens pot oferir un dia amable com un dia fred i plujós. Després ja vaig participar en activitats relacionades amb el setanta-cinquè aniversari de l'entitat i ara ja anem gairebé cap al centenari.

L'any abans la meva filla, que havia passat  pel Parc de les Tres Xemeneies per casualitat, ens havia explicat el moviment que comportava la Caminada. Hi havia molta gent de la vostra edat, ens va comentar. Recordo com si fos ara com un dia, en passar pel carrer Creu de Molers, vaig veure que feien obres en uns baixos i que un rètol anunciava que s'hi instal·laria l'entitat. Per al barri va ser molt important l'arribada del Foment i el Foment també va fer una revifalla en venir al Poble-sec. Aquests darrers anys hi ha arribat molta gent jove de tot arreu. Les activitats han evolucionat, l'excursionisme s'ha convertit en moltes coses diferents, tot canvia, ens agradi o no. I em temo que quan et vas fent gran no t'agrada que les coses canviïn gaire.

Al Foment hi vam trobar molt bons amics. Gent més gran que nosaltres que formava part de l'entitat des de la seva mateixa joventut, que allà havia passat grans estones, s'havia enamorat, s'hi havia casat i hi havia portat els fills. Les entitats amb una llarga història són admirables. He vist al llarg d'aquests anys morir companys i companyes del centre, més grans que jo però també algun de més jove, com l'animada i vitalista Elena. Així és la vida. Fa uns dies vam acomiadar una altra bona amiga del centre, Rosa Maria Bosch, una dona alegre i xerraire, encisadora. Tenia setanta-set anys però quan et fas gran les diferències d'edat es van anivellant, no és com quan de jove cinc, set anys, són tot un món de diferències i jo, tot i ser més jove, la veia gairebé de la meva generació. Amb el seu espòs, ara vidu, s'havien conegut i enamorat al Foment.

Quan arriba el mes de novembre i veig que és a punt d'organitzar-se una nova caminada no puc deixar d'evocar aquests més de deu anys en els quals el Foment, el del Poble-sec, ha format part de la meva vida. Ja no camino tant pel fet que bufo molt en les pujades però hi vaig a fer tertúlia els dijous i a algunes sortides al meu abast. L'excursionisme que era una activitat integral ha quedat convertit en gran part en una mena d'esport que tan sols dona importància a l'esforç realitzat, això que en diuen treacking. O en el senderisme, el més semblant a l'excursionisme antic, tot i que amb molts matisos que el fan força diferent.

Durant la meva joventut l'excursionisme era una activitat gairebé patriòtica i espiritual. Anar a Corbera de Dalt era una aventura. Avui el món és molt més petit i la generalització de l'ús del cotxe i la facilitat dels transports van transformar-ho tot com, en un altre sentit, però potser encara amb més profunditat, els ordinadors i internet han transformat el nostre present.

Tot passa i canvia però quan alguna cosa, com ara la Caminada de Montjuïc organitzada pel Foment retorna, ni que sigui amb les variants inevitables i amb transformacions organitzatives lligades als canvis socials i en els costums, sento un entranyable sentiment tardorenc fet d'il·lusió i melangia, inexplicable.