Toros d'estar per casa

Un blogaire molt amic, el Xiruquero, em fa arribar aquesta fotografia del carrer Poeta Cabanyes, amb els nois que assajaven l'art del toreig. Si no vaig errada, aquesta fotografia forma part d'una sèrie que van fer Maspons i Ubiña i per casa dec tenir un catàleg d'exposició on n'hi ha unes quantes amb la mateixa temàtica, en alguna de les quals hi he reconegut, badant, alguna monja del Sortidor i alguna companya d'escola.

En un article que he trobat per la xarxa es comenta que Maspons va recuperar l'ambient marginal dels toreros del Poble-sec. Jo, de petita, el Poble-sec no el veia pas marginal, el veia normal, com passa a tothom que viu en un lloc on hi té parents i amics, per pobre i estrany que aquest sigui o sembli als de fora. Una altra cosa és la mirada de l'altre, del més ric o benestant, sempre una mica distant i condescendent, que cerca els aspectes pintorescos i que comporta una certa llàstima vers allò que contempla, des del seu estatus més afavorit. Aquest és un tema que oblidem sovint, en passejar per barris amb majoria immigrant o fins i tot en fer viatges a països exòtics.

La xerrada de CERHISEC d'aquest dimarts va ser molt interessant, doncs va venir un veí del Poble Nou (lamento ara no recordar-ne el nom), amant del seu barri, que ens en va mostrar la seva història industrial, interessantíssima. En una de les fotografies que es van passar hi sortia la plaça de braus de la Barceloneta i el conferenciant va comentar, amb ironia, que Barcelona havia estat l'única ciutat d'Espanya amb tres places en actiu i ara, en canvi, és de les pioneres en recollir firmes en contra del tema, com si no anés amb nosaltres.

La veritat és que hi havia molta afició als toros, a Barcelona, ja abans de la guerra, per part de catalans ben catalans, com també hi va haver molta afició, per exemple, al frontón. Després de la guerra l'afició va augmentar i, amb la pobresa vigent, un dels somnis dels xicots era esdevenir torero famós, més que no pas futbolista, fins i tot. Pel barri, jo havia vist assajar el toreig que veieu a la fotografia, amb un brau imaginari, fet amb cartrons i un parell de rodes, al capdamunt del carrer de Cabanyes, i també a d'altres carrers, al Passeig de l'Exposició, i fins i tot al terrat del meu bloc de pisos, al carrer de Blasco de Garay, pel fet que el fill d'un carboner, el senyor Ángel, que tenia l'establiment als baixos compartia aquest somni i amb uns amics feien les seves pràctiques en aquell indret, aleshores veïnal i visitat per tothom.

Un dels indrets més emblemàtics d'assaig de toreig era a la Plaça del Sol, a Montjuïc, on hi ha l'estàtua del Manelic, aleshores una plaça magnífica i immensa que amb la construcció de la Fundació Miró va ser malmesa sense contemplacions, per cert. Allà hi havia un gran nombre d'aprenents de torero. No sé si algun d'aquells xicots va arribar a tenir nom, fama i diners. En tot cas queden algunes fotografies per tal que recordem qui érem en d'altres èpoques molt menys ben peixades.