L'Aplec esperat va resultar passar per aigua, i els actes es van haver de celebrar en espais tancats. Per sort, les havaneres, a càrrec d'un grup molt animat del Barri de Port, es van poder escoltar a l'església de Lurdes, que, per les seves dimensions, resulta molt adient per a petits concerts.
L'únic consol és que la primavera, amb tanta pluja, està resultant esplèndida i florida com feia temps que no es veia.
Dimarts passat vaig anar a la xerrada de CERHISEC (recordeu, darrers dimarts de mes, de dos quarts de vuit del vespre fins a les nou, a la biblioteca). En aquest cas vam poder escoltar l'experiència de la Roser Rodés, una jove de vuitanta-dos anys, que va ser set anys a Rússia, a causa de la Guerra Civil, de molt joveneta, arribant a fer més de dotze mil quilòmetres per aquell país i passant moltes penalitats. Va poder tornar a Espanya el 1945, passant pels Estats Units i Mèxic. Tota una història d'allò més interessant que mostra la complexitat d'aquella època que avui sembla reduïda a un conte de bons i dolents per a consum de turistes culturals de poca volada. Aquest any no podré ser a la mostra d'entitats, llàstima, perquè faig un viatget aquells dies. No es pot fer tot, ves.
Aquesta pluja pot molestar, però és el que toca... Així aquest estiu patirem menys calor, amb una mica de sort. I el que dius: que tot ho tenim tan florit i fa tant de goig!
ResponEliminaQuan sóc a la part baixa del meu carrer, a l'altura de la benzinera, miro en línia recta i quina meravella la verdor de Montjuïc!!!
Gaudeix del "viatget", allà on vagis i passat per aigua o no.
Petons.
Certament va ser una llàstima per a l'aplec. Jo també vaig ser-hi, tot i que per poca estona.
ResponEliminaCom se sol dir, mai plou a gust de tothom.
Salutacions.