Al Poble-sec hem arribat a la 29à Fira de Sant Ponç, cosa que té molt de mèrit i que ha estat gràcies, sobre tot, al coratge de l'ànima de la fira, la Cati. Hi ha qui m'ha criticat el fet que no totes les parades siguin d'herbes ni confitures, jo crec que no està malament que hi hagi una mica de tot i encara bo que la cosa s'animi cada any amb sardanes i castellers i el que calgui.
També la del carrer de l'Hospitalet ha tingut alts i baixos, hi ha anys amb més parades que altres, però crec que aquestes coses s'han de mantenir, sigui com sigui. Quan fan una baixada poden revifar, però quan es perden acostumen a fer-ho de forma definitiva.
Visca, doncs, Sant Ponç, i la fira, i la primavera i que torni cada any al Raval i al Poble-sec!!!
(Les dues primeres fotografies són de la nostra i la tercera, del carrer de l'Hospital)
Júlia enguany no he pogut anar-hi. Quan treballava a la Rambla, sempre ens passejàvem pel carrer Hospital a l'hora de dinar, amunt i avall i menjàvem les cosetes dolces que venien. Crec també que s'han de mantenir aquestes tradicions.
ResponEliminaJo també, això de Sant Ponç m'encanta, i em sap greu quan no hi puc passar ni que sigui una estoneta, Marta. Però vaja, tot no es pot fer, a la vida.
ResponElimina