Ahir es va cloure l'exposició sobre la Setmana Tràgica, amb una magnífica conferència de Pere Gabriel a l'entorn de la qüestió obrera en aquella època. Dissabte passat vam realitzar també l'itinerari a l'entorn dels fets en el nostre barri, al qual pertanyen les imatges penjades. Per sort ens va fer un dia esplèndid, un matí lluminós en el qual tothom va poder descobrir un Poble-sec amable i tranquil, que amaga molta història i moltes històries. L'exposició segueix donant voltes per centres cívics i biblioteques del país i, per als qui es van espantar amb el fred i la pluja, encara queda l'oportunitat de veure-la al proper barri de Sant Antoni, a la Biblioteca Joan Oliver, a finals de maig. Pel que fa a l'itinerari, sempre que hi hagi un grup interessat de gent que el sol·liciti, el repetirem amb molt de gust. Aquest, o d'altres, com l'històric-literari.
Dimarts, a l'habitual xerrada mensual de CERHISEC vam tenir la sort de poder convidar Pastora Reyes, guapíssima vedette del Molino, encara en actiu i amb un gran entusiasme, que ens va explicar moltes anècdotes sucoses de la seva vida d'artista vocacional. Pastora Reyes és una senyora estupenda que valora el passat, viu en el present i creu en el futur, molt animada amb els projectes de remodelació del Molino i que té grans esperances en la revitalització del Paral·lel. Entre el públic vam comptar amb la veterana Carmen de Castilla i la seva filla, també actrius veteranes i amb un doll de records per explicar. Carmen de Castilla ja va ser convidada, fa alguns anys, a les nostres xerrades. Entre el públic, també, alguns seriosos senyors grans que van recordar la seva admiració retrospectiva per diferents vedettes del Molino... Ai, si és que tots els homes són iguals! Com deia Campoamor: las hijas de las madres que ame tanto, me miran hoy como se mira a un santo.
I, aquest cap de setmana, un munt d'activitats de tota mena i per a tots els gustos, continuarem informant!!!!!VISCA EL POBLE-SEC, EL D'AHIR, EL D'AVUI I EL DE SEMPRE!!!!!
Per cert, no vull ni pensar què passaria a la nostra mal tractada i mal estimada petita pàtria poble-sequina si arribem a patir alguna cosa com aquestes tan dramàtiques que han passat en barris més fins, rics, tranquils i distingits. La percepció, ai, és molt diferent segons convé, cosa que fa dècades que sabem i patim. I és que em sembla que si Espriu hagués anat nord enllà també hauria ensopegat amb les mateixes pedres...
Per cert, no vull ni pensar què passaria a la nostra mal tractada i mal estimada petita pàtria poble-sequina si arribem a patir alguna cosa com aquestes tan dramàtiques que han passat en barris més fins, rics, tranquils i distingits. La percepció, ai, és molt diferent segons convé, cosa que fa dècades que sabem i patim. I és que em sembla que si Espriu hagués anat nord enllà també hauria ensopegat amb les mateixes pedres...
Los que vivían en los barrios finos, venía a los nuestros a vivir "su otro yo".
ResponEliminaMuy cierto, Miquel.
ResponElimina