Era fora de Barcelona i no vaig poder homenatjar la nostra Santa Madrona en el seu dia, el 15 de març. Ja sé que no som en bona època per a sants i santes, encara que l'església oficial continua endegant canonitzacions. Però sí que reivindico la tradició i Santa Madrona va ser co-patrona de la ciutat, molt coneguda i venerada, de la mateixa categoria si fa o no fa que Santa Eulàlia. Si la festa de Santa Eulàlia s'ha recuperat crec que també hauríem de fer el mateix, por todo lo alto, amb Santa Madrona. Fins i tot avui la podríem reinventar, fer-la patrona dels immigrants, ja que va arribar en un vaixell naufragat, de llunyanes terres, i va acabar per instal·lar-se a Barcelona de forma definitiva. I recuperar la festa de les pelegrines, amb noies disfressades de pelegrina anat des de Montjuïc a la catedral. Per exemple.
Podeu trobar molts dels seus goigs al blog BIBLIOGOIGS, i també esbrinar molts detalls sobre la seva història i la de les seves relíquies i llocs barcelonins on van romandre, a LA DEVOCIOTECA, on, a més, també hi podeu veure enguany fotografies de la nostra catedral poble-sequina. Reivindico, doncs, la seva recuperació, així com la demanda d'una reforma integral i seriosa de l'església del barri i del seu campanar. L'església, ben acondicionada, podria acollir molts més concerts, per exemple, i actes solidaris i inter-religiosos. A Hostafrancs hi ha la de l'Àngel Custodi, del mateix arquitecte, Adrià Casademunt, més petita, i, com podeu comprovar, molt més ben conservada i arreglada. Ja sé que no és una meravella arquitectònica, però té més de cent anys, és neogòtica i és del barri.
Santa Madrona té moltes altres esglésies i ermites per tota Catalunya. També estaria bé fer un agermanament amb els pobles que la veneren, per exemple. El mateix pel que fa als Poble-secs, que n'hi ha uns quants, per cert. Penjo avui fotografies d'ermites i esglésies dedicades a Santa Madrona per tal que esbrineu la seva situació, a veure quantes n'endevineu...
Agrairé totes les aportacions sobre esglésies i ermites dedicades a Santa Madrona i pobles o ciutats on hi hagi un altre Poble-sec.
I ara, a esperar l'aplec de cada any, que, afortunadament, gaudeix de molta acceptació i bona salut.
Son molt , molt bonicas ¡¡¡¡Molt
ResponEliminaNo ting molta ideia..no ¡¡¡
ResponEliminaNi de la de Montjuïc????
ResponEliminaSiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...esa siiiiii ¡¡¡¡¡¡jajajaja jajajaja
ResponEliminaJúlia, moltes gràcies per aquest comentari tan il.lustratiu, no coneixia aquesta història. També he trobat molt interessant el blog sobre devocions populars. Tot plegat revela un cop més la importància de la història local i de la història del poble, sempre tan menystingudes.
ResponEliminaCrec que reconec la foto de La Pobla de Masaluca, por ser la ante penúltima?, seguim el teu blog, molt interessant,Glòria
ResponEliminaEfectivament, Glòria. No en sé el motiu però per la Terra Alta i Ribera d'Ebre hi ha força ermites dedicades a la Santa, a Arnes, a Mora d'Ebre, a Riba-Roja.
ResponEliminaVas a la Pobla? Nosaltres anem força a Batea. M'alegro que entreu per aquí.
La de la Pobla és la penúltima, la darrera és la de Montjuïc.
ResponEliminaSi, efectivament és la penúltima, en vaig equivocar.
ResponEliminaEl avis per par materna del Jordi eren de la Pobla de Masaluca, fa uns quants anys que hi varem anar tots, i tenim la foto.
La música dels goigs de Mn. Baldelló
ResponEliminahttp://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/S_Madrona_BCN&Baldello.mid
Gràcies, Rostoll!
ResponElimina