El Poble-sec ha tingut sempre molta relació amb els barris veïns, com ara Sant Antoni i la part del Raval que toca als carrers del Carme i de l'Hospital, camí habitual per anar cap a la Rambla quan encara no hi havia metro.
La Plaça del Pedró conserva tota la seva gràcia antiga, sembla no haver canviat massa, llevat del fet que el monument a Santa Eulàlia, del segle XVII, ha estat una mica canviat de lloc. On hi ha la capella de Sant Llàtzer, feliçment restaurada, hi havia hagut durant molts anys un ferrer d'aquells d'abans, tradicional i emblemàtic.
Un altre establiment magnífic era la Sastreria Amat, als baixos d'una bonica casa de pisos que potser era propietat de la mateixa família. La sastreria Amat havia resistit molts canvis però ahir vaig veure, amb gran tristor, que ja l'ha substituït un basar xinès. Sobre aquests basars, els primers feien gràcia però ara ja fan angúnia, la veritat.
Avui encara s'intenta conservar façanes però amb els baixos i els interiors de les botigues es fan grans destrosses, sense que ningú no hi digui res. No em faria res que hi hagués un basar xinès si haguessin tingut cura de preservar els bonics aparadors, l'interior. Els aparadors convencionals de fusta de tota la vida se'ls estan carregant de forma destralera amb la moda de portes obertes, música a dojo i estètica xarona moderna. Al Portal de l'Àngel hi havia una botiga del segle XIX magnífica, on venien pintes i d'altres estris i l'han feta malbé en un tres i no res, quan podien haver venut el mateig que venen -em sembla que corbates- sense tant d'afany destroyer.
A la plaça del Pes de la Palla, immortalitzada per Terenci Moix en el títol d'un llibre amb doble sentit evident, hi tenia la seu un famós sastre, Poveda, el taller del qual es veia des del carrer, cosa que m'encantava. En temps en els quals la roba s'aprofitava força, per la ràdio emetien un anunci en el qual parlaven dos amics i deien:
.¿Abrigo nuevo?
-No, reformado y vuelto del revés por Poveda sastre, plaza del Peso de la Paja número dos...
Els sastres i modistes a mida eren habituals fa anys. Els sastres que tenien establiment, com l'Amat, estan desapareixent molt de pressa. Durant un temps va ser habitual que en els seus aparadors hi posessin, potser com a reclam, acudits dibuixats. Al carrer de Tapiolas hi havia el prestigiós sastre Tugues, que jo recordi.
La sastrería Amat donava fa pocs anys unes bosses comercials de paper amb un dibuix publicitari que havia fet el gran Opisso de la sastreria. Em semblava que n'havia guardat una però no la trobo, si algú té el dibuix aquell i me'l fa arribar li agrairé.
A la carretera de Sants també hi havia, fins fa quatre dies, molts establiments de sastreria a mida. La gent tenia pocs trajos però la confecció era gairebé testimonial o molt dolenta i els vestits es feien fer a mida. Quan una senyora volia un vestit jaqueta elegant també anava al sastre o la sastresa que era una categoria més elevada que no pas la modista. Les dones ens hem fet un tip de cosir, pentinar i cuinar però a l'hora de la veritat, amb poques excepcions, els famosos han estat ells. La costura ha estat una sortida per a personal poc qualificat, en el camp femení, sovint molt mal pagada, una cosa com ara la construcció en els senyors. Feines per a la immigració, en general, que no han valorat el bon ofici i han optat per la producció a dojo en èpoques de bonança. La costura, a més, es pot fer a casa, és un recurs domèstic per a incrementar els ingressos familiars.
Potser algun dia, ai, tornarem a girar els abrics de l'inrevés per tal de donar-los una nova oportunitat. Però els paisatges perduts i els vells aparadors costaran molt de refer. O potser algú del futur enyorarà els basars xinesos quan comencin a decandir-se...
(Fotografia de Weber, 1929)
ohhh ¡¡¡ m´agrada
ResponEliminaLa sastreria Amat, com tot l'edifici núm. 16 de la plaça Pedró, era propietat de la família d'aquest nom, el Joan i la Lluïsa Amat. Jo hi havia viscut en aquell edifici tota la vida fins que vaig fer 20-21 anys. Jo, com tu, em vaig esgarrifar quan ahir vaig veure, en passar de casualitat, la desaparició d'aquesta sastreria i el basar xinès per què ha estat substituïda!
ResponEliminaLa botiga, les fustes, les làmpares, recordaven l'època art deco, anys 20 del segle XIX, de quan datava l'edifici.
Els Amat van voler construir, en ple Raval, un edifici més alt que la resta, amb característiques dels de l'Eixample: decoracions de marbre al portal i a l'escala fins al pis principal, ascensor amb caixa de fusta, decoracions en ferro trençat; l'edifici tenia 6 plantes amb 4 habitatges per planta, més el principal --on vivien els Amat-- que era de només 2 habitatges (pisos dobles), i que es diferenciaven pel marbre i pels balcons en forma de mirador, típic dels edificis de l'Eixample.
A la planta baixa i a l'entresol hi havia l'habitatge dels porters, de la porteria de què disposava l'edifici.
També identificatiu era l'ampli terrat de l'edifici, amb safareijos compartits per a cada habitatge, i uns gerros de pedra monumentals enganxats a la tanca davantera del terrat, decorant el capdamunt de la façana de l'edifici.
Gràcies, Miquel!
ResponEliminaJosep Maria, crec que algú m'havia comentat que tot l'edifici era dels amos de la sastreria, de fet hi ha les inicials en un relleu de l'entrada.
ResponEliminaÉs molt lamentable veure el que ha passat. Encara m'ha sobtat més comprovar com aquesta casa no està catalogada en el patrimoni arquitectònic de Barcelona de cap manera, quan d'altres de menys valor ho estant.
La llàstima és que no som capaços de protestar ni de res. S'hauria d'exigir que la protecció anés molt més enllà de les façanes, interiors, aparadors, tot això també s'ha de respectar malgrat que l'orientació del negoci canviï, tot podria conviure.
Malauradament, si no té cap tipus de catalogació vol dir que s'hi pot fer el que es vulgui.
Moltes gràcies per les teves informacions, jo no coneixia les característiques interiors de l'edifici però ja es veu que és molt bonic i elegant i ben construït. Sento molt la pèrdua de la sastreria i la seva horrible reconversió actual.
He enviat una queixa sobre el tema a l'ajuntament, té una bústia una mica complicada però accessible, si molta gent fes el mateix potser al menys s'adonarien que no som tant 'tontos' com pensen.
ResponElimina