Un barri d'artistes i pintors

Fa uns dies, en un blog que ja no tinc actiu i en el qual havia parlat en una ocasió del pintor Simó Gómez, algú que no em va deixar cap referència però que m'imagino que deu tenir alguna vinculació amb el MNAC, em preguntava si sabia alguna cosa dels descendents d'aquest pintor, ja que sembla que hi ha la intenció de fer alguna exposició sobre ell i sobre els pintors realistes de la seva època. Vaig respondre al mateix blog, ja que no ho podia fer de cap altra manera i no n'he sabut res més, de qui m'ho preguntava.

He parlat en diferents ocasions de Simó Gómez i ho tornaré a fer perquè és l'única manera que els oblidats vagin tenint presència de nou entre nosaltres, al lloc que els pertoca. El mateix vaig fer amb l'escriptor González Ledesma, feliçment encara viu, ja que el meu desig era que pugués gaudir en directe d'algun homenatge del barri a la seva figura. Fa dos anys es va col·locar una placa a la casa on va viure de petit i de jove i per diferents motius, afortunadament, avui és molt més conegut i valorat que fa nou o deu anys. Des de CERHISEC crec que hem aportat el nostre prou important gra de sorra per tal que fos així i que no passés com amb el tema de Manuel Ausensi, que ja no va poder assistir a l'homenatge que el barri li va dedicar fa alguns anys pel fet que estava malalt i va morir al cap de pocs dies.

Simó Gómez és un cas molt diferent. Pertany a una època que ja ens queda molt enllà, el barri era poc més que quatre cases de poble allunyades de la ciutat per les muralles, va ser un home complex i difícil, de vida breu. Però en la seva època i durant el primer terç del segle XX va ser admirat i reconegut. Va viure, crec, a la casa de la qual en penjo la fotografia, encara que l'immoble devia presentar un aspecte molt diferent a l'actual. Els seus pares, aragonesos, van venir a invertir a Barcelona uns minsos estalvis i van tenir un establiment a la caserna de les Drassanes on venien de tot, especialitzats en allò que calia als soldats i militars d'aleshores, molt nombrosos, pel fet que la milícia i l'església eren unes de les poques sortides laborals que s'oferien i que comptaven amb nivells adaptats a les diferents classes socials, molt més separades que no pas ara.

Gómez va tenir l'estudi a la planta baixa de la casa, segurament el terra del carrer era molt més baix, aleshores. Per les referències que en tenim, la casa era ben bé a muntanya, amb un xiprerar al davant i molt de terreny pel volt. Podeu trobar referències sobre el pintor a viquipèdia, força completes. Fins fa uns anys costava trobar-ne dades. Els pintors realistes van ser el nucli cultural al volt del qual es va articular la poca vida intel·lectual barcelonina de l'època però, mentre en d'altres verals són molt més conservadors, aquí en un moment determinat va semblar que estaven superats i fins i tot la seva obra als museus va ser portada als magatzems. Fa pocs anys el sector realista del MNAC es va ampliar una mica i avui podem veure alguns quadres més d'aquest pintor i d'altres al museu. També hi ha una mostra al magnífic museu de Montserrat.

Gómez Polo va néixer el 1845 i va morir el 1880, després d'una nit de gresca. És possible que, com tants artistes inspirats, tingués algun tipus de problema mental que l'empenyés a l'autodestrucció. La família li va donar molt de suport, va tenir un germà, Enric, que va ser el pal de paller familiar, magnífic gravador, que va morir el 1911. La relació entre els germans s'ha comparat amb la relació entre els germans Van Gogh. L'any 1923, per encàrrec, el gran Feliu Elies, avui també poc recordat, som un país de desagraïts, va escriure una magnífica biografia del pintor, Simó Gómez, la verdadera història d'un pintor del Poble Sec i també la de molts altres oblidats, com ara Benet Mercadé. El llibre, que podeu trobat avui a la nostra  biblioteca, ofereix un catàleg complet de l'obra del pintor i també unes pinzellades costumistes impagables sobre el nostre barri abans d'existir.

Va tenir un fill i també molts nebots. Quan a CERHISEC vam dedicar-li una xerrada vaig fer una crida a través de cartes en alguns diaris, preguntant si hi havia algun parent que pogués contactar amb nosaltres. No vaig tenir sort, només em va trucar una senyora gran, de Terrassa, que em va dir que el seu avi havia servit de model al pintor però que s'havien venut el quadre feia molts anys. Sobre aquests pintors, a més, existeix el problema del preu de reproducció dels quadres, molt car per a entitats com les nostres, molt modestes. Això no passa a d'altres països on hi ha moltes més facilitats si vols donar a conèixer fons poc coneguts d'artistes oblidats. També passa una cosa semblant amb les fotografies. 

Encara que no sé si devia ser un professor massa adient, el fet és que per l'estudi del pintor van passar grans alumnes-artistes com Brull -avui també una mica oblidat i que va viure al barri-, Cusachs i molts altres. Van visitar el seu estudi persones com Verdaguer i el gran pianista Vidiella va estar a dispesa dels Gómez. Veïns seus eren els Pidelaserra, que tenien una fabriqueta familiar a tocar, possiblement en un edifici que encara existeix, també. Tot un món, tota una època, tota una ciutat encara a mig fer i un Poble-sec que no existia ben bé però que ja es deia Poble-sec per motius encara poc aclarits. Paga la pena parlar-ne de tant en tant i contemplar els pocs quadres de Gómez a l'abast pensant que mostren, ben segur, els rostres dels nostres veïns més antics.


Predic, i crec que no m'equivoco, que cansats una mica de l'abstracció monopolitzadora i de l'avantguardisme ja una mica arnat viurem un retorn a l'obra i època d'aquests pintors convencionals més o menys aviat.