Una mica com passa amb les corrides de toros, avui ens estranya que la boxa tingués tant d'èxit en èpoques pretèrites. El fet és que hi havia molta afició, que a Barcelona es feien molts combats, sobretot al Price, i que al Poble-sec vam tenir les nostres figures, amateurs i professionals. Si recordeu la xerrada sobre la sala 'El Pinar' potser recordeu també que fins i tot allà s'hi van fer combats.
Demà, dia 30 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, com sempre a la Biblioteca Francesc Boix, Agustí Mercadé i Josep Fabra ens parlaran d'aquella època i d'aquelles figures.
Per als tafaners he trobat dos blogs d'un nét d'Àngel Tejeiro, el primer boxejador retratat en aquesta entrada, en els quals escriu de forma molt aprofundida i seriosa sobre el tema. M'ha sorprès comprovar que també persones de la família o que s'hi havien relacionat van practicar de forma desacomplexada aquest esport.
El meu pare era seguidor de la boxa.
ResponEliminaD'aquest fet tinc uns records entranyables.
De ben petit, em deixava quedar-me a mirar la nostra primera tele, una Zenith en blanc i negre, quan combatien Legrá (contra Famenchon), Carrasco (contra Mando Ramos I i II) o Urtain (contra Peter Weiland o Henry Cooper).
Entre assalts, ell i jo simulaven l'enfrontament davant del sofà.
Evidentment, vaig tenir els guants que vaig demanar pels reis.