Entre el brogit de la ciutat desperta,
s’esmuny la boira d’un Nadal antic,
que entra, lleugera, per la porta oberta,
i ens apropa al record d’algun amic.
Encara que les llums semblin de fira
i que el pessebre sigui més humil
hi ha l’espurneig d’un nou estel que ens mira
des d’un racó, pintat al cel tranquil.
Si el temps ens porta enyorament i pena,
si aquells que hi foren ja no són aquí,
i si sentim llunyana la carena
per on els Reis retroben el camí…
…encara aquell misteri de rondalla
ve a una establia plena d’escalfors,
vora un infant que jeu damunt la palla
i que vetllen els àngels i els pastors.
Júlia Costa
La bonica imatge que penjo pertany a un quadre de Brull, avui en una col·lecció particular, i que va pertànyer al pintor durant tota la seva vida. Joan Brull és encara un pintor poc conegut. Va ser alumne i amic del malaguanyat Simó Gómez i va tenir l'estudi on l'havia tingut Gómez, per passar després a residir a una torreta de la part alta del Poble-sec, pel Passatge Serrahima.
Aquest altre quadre, titolat 'Obra de teatre', del mateix autor, crec que també representa un pessebre. És freqüent que els pintors facin diferents versions d'un mateix tema i la representació d'escenes familiars davant del pessebre va ser habitual a finals del segle XIX.
Al Poble-sec tenim encara un deute pendent amb aquest pintor i amb Simó Gómez. I amb la gran tradició d'artistes que, durant anys, han creat obres diverses en algun lloc dels nostres carrers, fins al punt d'haver-se comparat el nostre barri amb Montmartre.
Bon Nadal des de el barri de Sant Antoni ....
ResponEliminaIgualment, Miquel!!!
ResponEliminaBella nadala en forma de "post" la que ens ofereixes. La serena melangia del teu poema i l'intimisme descriptiu de Brull van de bracet.
ResponEliminaGràcies. I bon Nadal igualment.
Gràcies, xiruquero!
ResponElimina