Misteris del Paral·lel

Dimarts vam gaudir a la Biblioteca de la xerrada de Josep Cunill i em sembla que tothom que va venir en va sortir entusiasmat.

El Paral·lel, com vam poder comprovar, té encara molts misteris per esbrinar, molts tòpics per esmicolar i molts personatges en els quals aprofundir, com la misteriosa i emprenedora Elena Jordi.

Em va semblar molt interessant el fet que, ja des dels inicis, el Paral·lel, com ha passat amb el nostre barri o amb la muntanya de Montjuïc, va restar subjecte a les crítiques dels elitistes, en contraposició amb un Passeig de Gràcia elegant i de gent fina.

Treballar als seus teatres era un risc, ho va ser fins i tot per Margarida Xirgu i el mateix Santpere va rebre bastonades dels entesos, cosa que anys després passaria amb d'altres actors, com el mateix Capri.

Un altre tópic ha estat el gènere teatral que va predominar a la nostra avinguda. Aquí s'hi va fer i s'hi ha fet  de tot, teatre de cabaret, popular, cinema, teatre líric i també, durant una època, bon teatre català. Però en l'imaginari popular hi ha quedat una ferum pecaminosa plena de vedettes i senyores amb poca roba, que també n'hi va haver i de molt remarcables.