PUTXINEL·LIS I BOIXETS, A LA FESTA MAJOR

Aquest matí he passat pel carrer Blasco de Garay i estaven fent putxinel·lis. Sempre m'han agradat les titelles de tota mena. Quan era petita no recordo que pel barri en fessin gaire sovint. De tant en tant a casa meva em deien que un dia aniríem al Turó Park, on hi havia una companyia fixa que tenia molta fama, però no hi vam anar mai i vaig trigar molt de temps en saber on era el Turó Park. González Ledesma, en el seu llibre de records, explica que un dels seus somnis era tenir un àtic al Turó Park. Amb els anys i els èxits professionals va anar a viure a la part alta, a la Via Augusta, però no al Turó Park, sobre el qual teixia fantasies de futur.

Feia goig comprovar quantes criatures hi havia mirant els putxinel·lis. La gent jove no ho recordarà però els anys vuitanta van ser uns anys feixucs pel barri, les botigues tancaven i gairebé no es veia mainada. Avui tot ha revifat i malgrat les queixes dels pessimistes veure tants nens i nenes de tot arreu rient del que diuen i fan unes titelles catalanes fa molt de goig.

Després he passat per la Plaça de Santa Madrona, on hi havia una trobada de puntaires. Les puntaires també han revifat, com els castellers. Fa molts anys una amiga que estudiava a la Massana, molt creativa, ens va explicar que feia uns cursos per a professora de puntes de coixí i ens vam fotre d'ella. La veritat és que avui deu tenir feina a dolls. Les puntes al coixí continuen sent una activitat majoritàriament femenina tot i que algun senyor es veu de tant en tant per allà. Cal dir que amb la calor que feia resultava admirable comprovar l'afició de les puntaires, moltes d'elles ja d'edat madura, tot i que també hi havia alguna joveneta. 

Després he anat a fer un volt per Montjuïc, les fotografies del recorregut les podeu veure i gaudir al meu altre blog, La Panxa del Bou.