EL PORTAL TANCAT I LA MURALLA OBLIDADA

No he acabat d'entendre encara com el Portal de Santa Madrona està tan oblidat, al davant hi aparquen un munt d'autocars de turistes i de tant en tant algun es despenja i fa una fotografia al conjunt. Aquest cap de setmana el Museu Marítim tindrà les portes obertes i sembla que es podrà passar el portal i pujar als jardinets, que ja tenen un munt d'anys i que han estat molt poc accessibles. Considerant que aquest és l'únic portal supervivent crec que se li té molt poc respecte. Que a l'interior de la muralla hi hagin instal·lat, des de fa anys, un local per a persones amb problemes d'addicció també em sembla preocupant i no perquè cregui que no han de tenir un bon lloc, fins i tot al mateix barri, un centre modern, lluminós i adient el qual, considerant les cases que s'han anat enderrocant per l'entorn, no seria difícil d'aconseguir. 

L'interior de la muralla podria dedicar-se aleshores a coses més turístiques, i el Museu Marítim, que en la darrera dècada ha fet un gran esforç de divulgació i millora podria gestionar-ho tot. Vaja, és possible que hi hagi algun projecte que desconec però fins ara no veig que hi hagi una gran intenció de tirar endavant res. A mi m'agrada molt tot aquest entorn, potser també per qüestions sentimentals, car de petita hi anava sovint amb el meu pare, sobretot per escoltar els xarlatans. Recordo que quan van inaugurar els jardinets de dalt de la muralla hi vam passejar plegats i si la memòria no em falla crec que hi van portar de forma puntual fins i tot un elefant del zoo per a gaudi de la mainada.

Aquesta porta de la muralla tancada sempre m'ha fet respecte. A veure si la festa del cap de setmana no serà un bolet més, Barcelona és també la ciutat dels projectes perduts i de les bones intencions malmeses, esbombades pels manaies de torn, com en el cas d'aquell gran centre d'interpretació del Parc de Montjuïc, situat a La Font del Gat, que va fer arrancada de cavall i aturada de ruc. Que les Drassanes no siguin tan antigues com es pensava, a mi m'és ben igual. Tot el que he vist des de petita és per a mi molt antic i no tocaria res però Barcelona pateix també de fatxenderia municipal crònica, passen els equips de gent i cadascú vol fer el seu monumentet, el seu teatret i la seva piràmide. Quan als monuments els tens carinyo els fan desaparèixer i els canvien de lloc, com el gat de Botero, encara bo que ha anat a parar a la Rambla del Raval i els infants multiculturals el fan servir de  cavallet i joguina, cosa que sempre m'emociona quan passo pel davant.

També hi ha, encara, i que duri, el monument de Núria Tortras a la Mútua Escolar Blanquerna que m'agrada molt pel fet que a mi m'agraden els monuments clàssics amb tocs de modernitat que no arribin a l'avantguardisme desbocat i que tanta palla aplega. El temps dirà la seva algun dia. Núria Tortras (Barcelona, 1926) em temo que és avui poc coneguda per la gran majoria, però té molta obra escampada per discrets racons barcelonins, va ser alumna de Joan Rebull i se li nota. 

Espero que les portes d'avui i demà a les Drassanes generin una assistència sostenible de públic i no les immenses cues que es conformen en celebracions semblants i que t'empenyen a fugir corrents i a pensar que ja hi tornaràs en una altra ocasió tot i que determinats espais no són sempre gaudibles o visibles, ni pagant. Recordo haver vist fa anys una fotografia antiga on es veia la Platja de les Dones, davant del Portal, si fa o no fa, amb tot de dames humils amb mocador al cap mullant-se els peus. No la trobo enlloc però segur que qualsevol dia la trobaré per la xarxa on es pesquen tants peixets oblidats.