Manllevo, sense permís oficial, aquestes boniques fotografies d'Ana Inés Falcone, publicades en el reportatge que ZONA SEC ha dedicat al comiat d'aquest establiment. A casa vam ser clients de Bolois des dels seus inicis i ens en va allunyar una mica el gran canvi en el món de la imatge lligat a la fotografia digital. Malgrat aquests canvis l'establiment va continuar en actiu fins ara, en què s'han jubilat el senyor Lluís i el seu oncle, el senyor Josep. La meva filla era petita fa trenta-cinc anys i per allà van passar les nostres alegries familiars, el mateix que tantes altres del barri: festes, vacances, celebracions...
A la meva filla, ja de grandeta, li vaig comprar a Bolois una molt bona REFLEX. També hi havia comprat alguna altra cosa, més enllà d'encarregar revelats o còpies de fotografies, com ara ràdios, auriculars, cintes de cassette. Recordo la il·lusió amb la qual en d'altres temps anàvem a buscar les fotografies revelades, per veure com havien sortit. També ens hi fèiem les fotografies per als carnets. Fa algun temps vaig evocar al blog l'establiment Lumière, de la Ronda, gairebé un museu noucentista. L'establiment Bolois era ja d'una altra època, ha estat una botiga que va arrelar al barri i que va connectar amb la gent, menada per uns molt bons professionals i això explica la seva supervivència malgrat els canvis provocats per les noves tecnologies, en general.
Trenta-cinc anys són molts anys però fa goig pensar que la gent tanca per jubilació i no per altres causes diverses i complicades. Em sap greu però així és la vida, tot passa i nosaltres també. Encara recordo -senyal que ja sóc grandeta- que on hi va ha ver la primera botiga Bolois o a prop hi havia hagut, anys enrere, un d'aquells drapaires del barri al qual anàvem a vendre diaris vells, ampolles i tota mena de coses. Amb una part dels guanys del reciclatge, que em donaven a casa a canvi de la feina de carretejar els materials, ja que jo aleshores devia tenir uns deu o onze anys, em comprava cromos i recordo especialment els dels Deu Manaments. Aquests els venien sense sobre, i per tant els podies triar, en una petita papereria del carrer de Salvà, també desapareguda. Uns eren més cars que no pas els altres però sempre sortien més bé de preu que no pas als Encants de Sant Antoni, un altre indret meravellós i màgic del qual espero poder-ne gaudir mentre visqui, amb els canvis que calgui, sempre que siguin per a la millora de l'indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada