MATRONES EN LLUITA I MILITARS RECONVERTITS EN CARRERS

Unes de les primeres notícies que fan referència al Poble-sec, a l'hemeroteca del diari La Vanguardia, esmenten fets negatius els quals, per sort, no van tenir un final tràgic i són del dimecres, 18 de maig de 1881:

Anoche, á las diez, hubo un amago de incendio en una habitación de la calle de Radas (Poble Sech). Gracias á los oportunos auxilios de algunos guardias municipales, secundados por varios vecinos, logróse dominar prontamente el fuego.

En la calle de Canals (Poble Sech), anduvieron ayer á la greña varias matronas, causándose mutuamente algunas averías, que Íes fueron curadas en la Alcaldía. 

El diari, en aquella època, portava a la primera pàgina notícies locals de tota mena, que evidencien com era la ciutat, poca cosa més que un poblet, gran, en aquells anys.

Com es pot veure, la baralla entre matrones va tenir lloc al carrer Canals, que després va rebre el mateix nom que la seva part de sota el Paral·lel, Conde del Asalto, fins acabar per ser el Nou de la Rambla de forma oficial. Ja podeu veure que també passaven coses, en aquells anys, entre veïns, en aquest cas entre veïnes.

El carrer de RADAS, com d'altres del barri, porta el nom d'un militar relacionat amb la Guerra dels Segadors, en concret amb la Batalla de Montjuïc, que va ser emblemàtica pel fet que es va guanyar als castellans per única vegada en la història i de forma transitòria. Els noms d'aquests militars i d'aquests carrers devien tenir poca rellevància perquè no es van canviar mai, amb l'excepció de Cabanyes, que es va atribuir al poeta del mateix cognom, i crec amb la documentació que tinc que no va ser per cap motiu polític, sinó perquè es va commemorar algun aniversari relatiu a la mort del poeta vilanoví i romàntic i a algú de la casa gran li devia semblar adient fer-ho. Durant la guerra civil, de forma breu, aquest carrer va rebre el nom d'un soldat del POUM, mort en combat, que potser era del barri, però he trobat poca informació sobre el tema.

Del Nomenclàtor de carrers de Barcelona:


Agustí Radas (segle XVII). Militar. Capità de les forces que defensaren el convent i el santuari de Santa Madrona, posició fortificada de la muntanya de Montjuïc durant el setge de Barcelona de l'any 1651.

Per casualitat, el mateix diari cita una notícia en la qual també hi surt la Guerra dels Segadors, en relació a la Batalla de Constantí i de què en aquesta hi va participar Calderón de la Barca, com a soldat ras, cosa de la qual es publicaria un escrit al Diari de Tarragona. No he trobat més informació sobre tot això però Calderón, que va ser militar durant un temps, efectivament va lluitar en aquella guerra. A Constantí hi va participar un altre militar el nom del qual és el d'un altre dels nostres carrers, Margarit.