L'ESCLAT, EL PEDAGÒGIUM, L'ACADÈMIA MONTSERRAT

Algunes imatges de la xerrada-col·loqui d'ahir, a la Biblioteca, en la qual vam comptar amb Annabel Jové, filla de la directora Maria Rosa Mestres, que va morir fa pocs dies, i amb Sílvia Oliver, filla de Joan Oliver-Pere Quart, que va col·laborar molt amb l'escola. La sala era plena a vessar i moltes persones relacionades amb L'Esclat però també amb l'Acadèmia Montserrat i el Pedagògium ens van explicar els seus records i vivències.

Copio el poema inèdit de Pere Quart que vam llegir i l'acompanyo del dibuix fet per la seva néta, Alba, que ahir també ens va acompanyar, en aquells anys en què tot semblava bullir a fons, el final dels setanta.

POEMA INÈDIT DE PERE QUART

Tots els petits, nens i nenes,

encara no passen penes

i s’estimen com germans!

Per això el que em fa més ràbia

és que fugin de la gàbia

i que un dia es facin grans!

La gàbia de la infantesa

els salva de la vellesa

i de l’orgull dels senyors

(i encara sort que llur pare

i, no cal dir-ho, llur mare

són de cor tan amorós.

Però mireu com, malhaja,

nen  o nena, el gest assaja

d’un adult tot ple d’afanys,

i com diu, fent ballmanetes

o posant-se de puntetes:

´Qui pogués tenir quinze anys!

Ja no creuen amb fe franca

en una balena blanca

batejada Moby Dick,

ni somien amb delícia

amb la germaneta Alícia

que anà a un país molt bonic...

Oh, no encara! Així es comença

i així arriba la  creixença

a robar-vos  tants encants.

Sereu homes, sereu dones,

potser bons i potser dones

però ja mai més infants!

Ja mai més la gràcia pura

de l’instint i la ventura

entre l’afalac i el reny!

Ja mai més fútils ploralles

i mai més tantes rialles

sense la nosa del seny!

Ja mai més la descoberta

sempre rica, sempre oferta

d’un petit món de colors,

que més tard se us farà enorme,

però incert, barreja informe

de plaers i de dolors!

Perdoneu la meva queixa

Nois i noies! Heu de créixer

si pot ser sense retard!

Catalunya ja us espera

i us passarà la bandera

perquè onegi  en terra i mar!

(La resta no és més que enveja

d’un vell que repapieja

per mal nom dit

                               Pere Quart...)

Barcelona, 6 de febrer de 1978