Per casualitat m'he ensopegat per internet amb un quadre de Joan Commeleran en el qual es veu la Plaça del Sortidor. Avui he estat al bonic poble de Benissanet, l'església era tancada i no l'he pogut veure, però allà es pot contemplar un mural d'aquest pintor. Cercant per la xarxa he tingut la sorpresa d'ensopegar-me, en una web de subhastes, amb un quadre preciós en el qual es pot veure la Plaça del Sortidor l'any 1931, ja sense sortidor però també sense els arbres i els bancs que hi havia abans de la construcció del lamentable pàrking.
Joan Commeleran i Carrera va néixer a Barcelona l'any 1902 i va morir a la mateixa ciutat pel febrer de 1992. Va viure a Madrid durant els anys 1927 i 1928 i més endavant es va donar a conèixer a Barcelona. Després de la guerra civil es va dedicar força a la pintura mural religiosa, moltes esglésies es refeien i rehabilitaven. Malauradament els temes polítics van fer que amb el temps molts d'aquells pintors de murals religiosos, molt bons alguns d'ells, com el mateix Commeleran, rebessin un cert menysteniment o, el que es pitjor, passessin a una mena d'ostracisme que, de tota manera, no va evitar que la seva obra es valorés en determinats àmbits. Commeleran va ser molt bon dibuixant, molt bon paisatgista, una part de la seva pintura té un encisador to naïf. Commeleran també va exposar sovint a la Galeria SYRA, un lloc emblemàtic que caldria reivindicar més a fons.
També va conreà la il·lustració de llibres. Una de les seves obres malmesa va ser la dels murals que decoraven l'ermita de Bellvitge, preciosos, que es poden veure en algunes fotografies i que van romandre al lloc fins a finals dels setanta. Ja havien patit danys importants amb motiu d'alguna inundació, crec que alguna cosa se'n conserva al Museu de L'Hospitalet, una assignatura pendent és encara la potenciació i dinamització dels museus locals, em temo. Per no parlar de la divulgació de tants artistes poc coneguts.
Ostras, ni idea.
ResponEliminaHe de entrar en l'ermita de Bellvitge, porque es una asignatura pendiente, y se de quien me puede abrir la puerta.
Lo de las inundaciones no me extraña, le llamaban el barrio de los patos cuando construyeron los tres primeros bloques que daban a la carretera de Castelldefels.
Miraré algo más e este pintor que me llama la atención.
Gracies
Salut
Miquel, quan jo era petita un veí de l'escala que tenia un sis-cents ens va portar a Bellvitge, em va semblar un paradís, és el primer lloc on vaig veure dir missa de cara a la gent, encara hi devien haver els murals però no els recordo, després van créixer els blocs però per sort hi ha una associació de veïns que ha conservat una mica l'indret. Hi ha moltes fotos amb inundacions de camps, és zona deltaica, poc adient per a construir-hi tant, però ja sabem què passa i passava. Aquests pintors que van fer pintura religiosa a la postguerra han estat silenciats i menystinguts, però n'hi ha de molt bons i avui se'ls reivindica una mica, al menys, tot és política, l'art, també. Un altre molt interessant és Joan Lahosa.
ResponEliminaJo vaig treballar durant gairebé quaranta anys a L'Hospitalet i coneixia força la ciutat, tot i que ara encara ha canviat més, el barri de Bellvitge va aconseguir millores importants però el record de quan era zona agrícola i l'ermita es trobava al mig dels camps encara el tinc viu. Avui és el tresor del barri. L'Hospitalet és poc conegut fins i tot per la gent de Barcelona, té barris molt diferents, cadascun amb la seva personalitat i ha aconseguit superar allò de la ciutat dormitori per assolir una nova personalitat en el present.
ResponElimina