Avui, una nova Santa Madrona, en aquest cas de Corbera d'Ebre, també a la Terra Alta. Corbera d'Ebre és avui un bonic poble, molt visitat en els itineraris a l'entorn de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre, i que ha esdevingut un símbol de la Pau. L'ermita es troba als afores del poble, està molt ben senyalitzada.
La planta de l'església es rectangular, amb teulada a dues vessants. Les obertures es troben a la façana principal. No trobem moltes referències sobre l'ermita, sembla que l'original devia ser del segle XVII o XVIII.
Tota aquella zona va restar molt malmesa a causa dels tristos fets de la Guerra Civil i a la devastació produïda per la Batalla de l'Ebre, ja que el lloc en va ser un dels escenaris. L'any 1973 es va fer una restauració, més aviat una reconstrucció, i pel maig de 1991 una altra, a càrrec de l'Escola Taller Terra Alta.
La porta d'accés és adovellada amb un arc de mig punt. Té dues portes més petites al costat. A la façana hi ha un rellotge de sol i l'església es remata amb una petita espadanya, La darrera reconstrucció sembla que no va seguir cap criteri de conservació coherent. No es conserven indicis de les distribucions anteriors de les obertures i l'aspecte actual es diferent de l'original.
El tercer diumenge del mes de març, ja que Santa Madrona és el dia 15 del mateix mes, acull una processó popular que es remata amb una jornada de festa. Els voltants de l'ermita estan arranjats com a zona de lleure. Tambe s'hi celebra una paella popular, durant el mes d'abril, relacionada amb la festa de Sant Marc, ja que a prop de l'esglesia hi ha una cova que fa referència a aquest sant.
La zona és un indret de parada obligatòria en els diferents itineraris que s'han endegat a l'entorn de la Batalla de l'Ebre. El lloc va ser un objectiu dels bombardeigs franquistes ja que era la seu del comandament dela 100 Brigada Mixta de la 11ª divisió. Després els franquistes hi van instal·lar la IV Divisió de Navarra i va tornar a rebre, tots dos bàndols hi van instal·lar llocs de socors.
Potser el millor és gaudir del lloc en el present, mirant al futur amb esperança i gaudint del paisatge que l'envolta, ja que la vida és tossuda i rebrota i es refà després de les tragèdies. El lloc és idíl·lic, amb pins i esvelts xiprers, un lloc adient per descansar, meditar, llegir, resar, dibuixar o, senzillament, no fer res més que escoltar el vent i els ocells.
A Corbera es deia a les criatures que els nadons se n'anaven a cercar a Santa Madrona, un lloc més proper que París, per cert. A un nivell inferior hi ha una font d'aigua fresca, amb unes majòliques amb la imatge de la santa, algunes de les quals una mica malmeses, amb dites com ara 'El agua de Santa Madrona conserva la salud de las personas' i allò que ja hem repetit en d'altres ocasions 'La Santa Madrona lo difícil soluciona'.
Un fragment dels goigs:
Vos Madrona venturosa
i de molt lliberal mans
vos mostrau Santa gloriosa
entre frares mendicants
que són sirvents e Madrona
patrona en el cel, terra i mar.
Puix que Déu tant vos abona
amb los favors que ens sol dar,
Gloriosa Santa Madrona
Vos ens vulgueu ajudar.
També es conserven alguns cants, com l'Aurora de Santa Madrona, en castellà, que es cantava a l'alba del dia de la romeria i que comença: Nuestra virgen y mártir Madrona, terribles tormentos por Cristo sufrió... I la Despedida de Santa Madrona, que es canta quan els romers tornen al poble i s'acomiaden de la santa:
A Déu, oh mártir Madrona,
que nosaltres ja ens anem
us deixam en estos boscos
baix l'empara del bon Déu...
Font principal: Juan Carlos Borrego Pérez, Les romeries de la Terra Alta.
Editorial Piolet, 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada