UN BRAU AMB HISTÒRIA

EL TORO DEL BAR BORRELL (Zona Sec, octubre 2017)

Dos dels bars més emblemàtics del  Paral·lel han estat el Borrell i el Carbó. El Borrell encara existeix, els nous propietaris n’han respectat l’estil i una gran part de la decoració. Tot i no pertànyer ben bé al Poble-sec sempre hi hem estat molt vinculats. Josep Borrell, antic dependent de Casa Juan, va aconseguir estalviar uns diners, a principi del segle XX, per tal de lliurar-se de les maleïdes quintes, però va tenir la sort de sortir exempt per sorteig i va esmerçar aquells estalvis en el traspàs del bar, una antiga bodega. Abans de la guerra havien tingut servei de restaurant.

El Borrell va acollir moltes penyes i tertúlies. Una de les més famoses va ser la penya dedicada a Enrique Vera (1933-1993).  El gran Joaquín Bernadó va tenir molta relació amb les tertúlies taurines del bar. Un antic banderillero va penjar a les parets fotografies sobre temes taurins i va aconseguir el cap de brau. Aquest afeccionat practicava a la bonica Plaça del Sol de Montjuïc, desapareguda amb la construcció de la Fundació Miró. Enrique Vera va ser també actor i sortia a El último cuplé, on es pot veure així mateix l’antic Molino. Se li havien atribuït amors juvenils amb Katia Loritz, una  actriu molt maca, d’origen suís, que va morir el 2015. Loritz, de gran, es va dedicar a la pintura i tenia un blog personal.

Al Borrell s’hi reunia durant el darrer franquisme gent d’esquerra de diferents partits i tendències, cosa que provocava discussions ideològiques abrandades. En més d’una ocasió, algun grup dissident se n’anava al Carbó durant un temps. El propietari del Bar Borrell, nét del primer propietari, va morir encara jove. El cap de toro resistent i emblemàtic pertany a un brau amb història, es deia Cartujo i i l’havia mort Marcial Lalanda, torero al qual van dedicar el famós pasdoble, Marcial, eres el más grande, amb música de José María Martín Domingo i lletra de la seva esposa, Josefina Porras.