NO ÉS FALS NI MENYSPREABLE, ÉS NEOGÒTIC!!!

 

Malgrat la reivindicació actual del Modernisme hi ha un estil que s'hi relaciona i que per motius diversos no s'ha revaloritzat com caldria. S'han perdut edificis notables, molts dels quals religiosos, i s'han fet molts disbarats a l'hora d'ampliar centres educatius, lligats també a ordes religioses.

En una sortida amb el MNAC la historiadora Natàlia Esquinas ens va relatar una anècdota molt significativa. Quan explicava a la gent que la façana de la Catedral de Barcelona era relativament moderna, sempre sortia algú que encara no se n'havia assabentat, i que deia coses com ara:

-Així, és falsa.

-No és falsa! És neogòtica! -responia ella de forma contundent.

Sempre hi ha savis del moment que ens recorden, imaginant que la gran majoria ho ignorem, que el barri gòtic no és gòtic, o no ho és del tot. Amb allò de l'incendi de Notre Dame vam saber que la catedral francesa també és 'força neogòtica'. De fet, el tema de la suposada 'autenticitat' seria molt polèmic.

Al Poble-sec tenim una església emblemàtica, molt malmesa actualment, Santa Madrona. Com que no és d'un arquitecte 'de marca reconeguda' sinó d'un notable secundari de luxe, Adrià Casademunt, no li hem donat la importància que calia. Construïda en una època d'entusiasmes catòlics renovats aviat va patir esdeveniments revolucionaris, la Setmana Tràgica, la Guerra Civil... Després de la guerra es van fer arranjaments vistosos però barats, es va pintar i repintar però el temps ha passat i tot és, avui, molt car. Massa gran per als usos religiosos actuals el millor seria poder fer una remodelació que en possibilités usos diversos, com ara concerts. 

Per molts motius, també sentimentals i lligats al meu imaginari personal, he decidit fer una xerrada sobre les característiques d'aquell estil, lligat al Modernisme però al qual no es vol dir Modernisme, sinó Negòtic, Historicista i coses així. Les etiquetes no serveixen per a gaire però sembla que venen. La Sagrada Família, al capdavall, és Neogòtic 'de marca', segons com es miri.

Si voleu venir a escoltar, debatre, comentar o reivindicar, us esperem a la Biblioteca Francesc Boix el proper dimarts, dia 25 d'octubre, a dos quarts de set del vespre. Al Poble-sec, evidentment.