MIRATGE MARÍ

L’atzar del temps damunt de l’espadat

recull tresors de vida breu. Les ones

mostren durant poc temps allò que, efímer,

sorgeix sobre la pedra quan retornen

al seu ritme, incansable i repetit.

 

Jo cerco, més enllà de l’horitzó,

un regne mític habitat pels peixos

i on els coralls conformin capriciosos

palaus de cristall líquid i les naus

perdudes, s’arrecerin quan naufraguin.

 

De la inclement fredor del roquerar

sorgeix la calidesa d’un miracle,

fusta de rems, de barca feta miques,

que un dia fou un arbre esponerós

i avui conforma un monument sagrat

amb l’esperança al capdamunt, minúscula.

Poemes inèdits

EVOCACIONS A L'ENTORN DELS SANTJORDIS DEL PASSAT

 No sembla que el nombre de grans llibreries hagi minvat, n'hi ha moltes i ben assortides. Algunes, m'imagino que a causa dels preus dels lloguers, s'han desplaçat i es troben a faltar, com la ONA o l'entranyable Documenta. 

Al nostre barri, avui, queda La Carbonera. Fa anys més que no pas llibreries hi havia papereries, el nombre s'ha reduÏt molt. Quedava la Nitus i crec que es traspassa.

Quan jo era petita on podies trobar més llibres era a La Caravel·la, a Blasco de Garay. Per Sant Jordi posaven una paradeta a la vorera. Com que avui, el dia després de Sant Jordi, faig anys, m'acostumaven a comprar algun llibre en aquell enyorat establiment. 

Durant uns anys vam gaudir d'una llibreria de categoria, Azteca, al carrer Tapioles. Malauradament ja no la tenim. Avui pots comprar llibres per la xarxa, tot ha canviat força. Els meus llibres juvenils eren els de la col·lecció Històries i la  Cadete. No teníem biblioteques a l'abast, la més propera era una de la Ronda. A les papereries podies encarregar llibres i joguines.

Cada vegada hi ha menys petit comerç, tot son bars i tasques de tapes. Abans hi havia molta botiga petita i una gran diversitat: merceries, joguines, espardenyaries, sabateries, roba... Tot ha canviat molt, tot canvia i no s'hi pot fer res. Sort dels adroguers nou vinguts que animen una mica les voreres i et solucionen les mancances.

AQUESTA CASA DE DAVANT DE CASA

 

Aquesta casa de davant de casa
ja té més de cent anys.

La miro, encuriosida,
quan el sol, pel matí,
il·lumina una part de la façana.

Al vespre,
amb el sol a ponent té colors nous
que la fan cada dia diferent.

Els estadants canvien, van i venen.

Aquests dies conforma
el meu paisatge més proper
i aplega
els misteris de vides que no sé.

No serà eterna
però viurà més anys que no pas jo
mirant la vida des dels seus balcons
modestos, on algunes flors intenten
obrir-se sota el sol de cada dia.

Júlia Costa, poemes inèdits, quaderns d'artista, 2021