Memòries d'una vedette. Antologia (2)

La Vedette m'envia un e-mail i em recorda un comentari que va fer fa temps, sobre el fet inqüestionable que la geganta del barri s'assembla molt a ella, de més jove:

Ja va temps vaig fer constar el que repeteixo en aquesta ocasió per tal que els poble-sequins en siguin conscients. Mirant la geganta del Poble-sec, que m'agrada molt, però que trobo que hauria de caminar més dreta, no sé perquè l'han feta una mica, com tirada cap endavant, echada palante, que diuen en castellà, em vaig adonar que s'assemblava molt a mi en els meus bons anys de vedette barcelonina. S'hauran inspirat en alguna fotografia arnada en blanc i negre, potser? Puc cobrar drets d'imatge, encara? Qui sap, ho preguntaré al meu advocat, encara que em temo que no tinc prou documentació adient a les meves possibilitats reclamatòries. Però sí, era jo, emplomallada i guapíssima, a punt de rebre una joia oculta al darrera del senyor adúlter i benestant que em pretenia, a canvi, això sí, de favors inconfessables, suposo. Ai, quants records!!! Els senyors d'ara ja no regalen tantes coses, més aviat t'enreden per tal que inverteixis en els seus negocis dubtosos...