Delinqüents històrics poble-sequins

Ahir, al final de la xerrada de CERHISEC sobre Josep Maria Jujol, es va generar una conversa informal que va portar a suggerir temes per a properes xerrades. El senyor Agustí Mercader, que és un pou de ciència, té una gran memòria, i es pot considerar el nostre erudit local de més prestigi, ens va dir que en podíem fer una dedicada als carteristes i lladres que havien residit al Poble-sec en èpoques passades. Concretament ens va explicar malifetes d'un a qui deien el Boira i també d'un altre, molt alt i ben plantat, a qui anomenaven El Montaña. Aquests delinqüents treballaven de forma molt professional, aquest muntanya havia fet del robatori un ofici en el qual dominava totes les especialitats i feia una vida gairebé de funcionari, tenia fills, família convencional i tant ell com l'anterior, al barri, eren uns veïns excel·lents i practicaven la seva tasca al marge de la llei en d'altres indrets de Barcelona. Els noms de les seves activitats (espadistas, descuideros, randas, copistas...) venien ja de temps ancestrals.

Cercant a l'Hemeroteca de La Vanguardia he trobat poca cosa sobre el tema, però sí que m'he ensopegat amb una dada interessant, la mort d'aquest Boira, a causa de l'atac d'un del seu ofici. El 24 de desembre de 1950 el van trobar malferit, al portal de casa seva, al número 59 del carrer de Blai. La polícia va comprovar que era Alfons Boira, a qui també deien El Barquillero.  L'autor de la mort va ser un tal Juan José Fernández Vela, a qui van detenir en un bar de L'Hospitalet, tos dos havien discutit a causa de coses de l'ofici. Això ens ho explica el diari el dia 27 de desembre. 

Aquest lladre es veu que cada dia sortia de casa disfressat d'alguna cosa, capellà, dona, cambrer, per tal de fer amb més seguretat la seva tasca. Aquestes disfresses provocaven una gran curiositat divertida en els infants. 

Una persona del públic va comentar també que això que els delinqüents siguin bona gent allà on viuen és un clàssic, ja que ella va fer canviar un pany a un senyor molt amable que després va saber que era un dels caps de la banda dels peruans la qual, com és sabut, va residir durant molt de temps al nostre barri.

Als qui pensen que els nostres carrers abans eren una mena de paradís angelical, doncs ja és veu que no era ben bé així. 

Si algú té més informacions sobre el tema i ens les vol fer arribar, ja ho sap. De fet hi ha prevista una xerrada amb una mena de crònica negra relacionada amb el barri, per a més endavant. Tot és història.

Jujol, del carrer Tapioles al carrer de Blai

Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser arquitecte, dibuixant, dissenyador, pintor, forjador. Un home d'aquells del Modernisme que després va quedar en penombra fins que la promoció gaudiniana, amb les seves seqüel·les turístiques no va projectar la seva llum sobre d'altres figures importants, considerades injustament secundàries.

Al carrer de Tapioles, 49-51, tenim la primera obra de Jujol, tot i que sembla que no va ser ell sol qui va tenir cura d'aquests edificis. Durant algun temps no es va tenir la seguretat de l'autoria, ja que en alguns documents només s'explicitava quelcom com ara edifici de veïns al Poble-sec. Jujol devia tenir cura, sobretot, de la decoració, ceràmica, esgrafiats. 

El proper dimarts, dia 26 de juny, CERHISEC dedicarà la xerrada a l'obra d'aquest arquitecte. Conèixer i valorar el nostre patrimoni arquitectònic, el del barri, és també fer Poble-sec. Els nostres edificis són modestos, senzills, per a treballadors. No tenen res a veure amb l'esplendor burgesa de l'Eixample però això, precisament, és allò que els fa singulars i remarcables. Farem també una passejada virtual pel conjunt de l'obra d'aquest arquitecte singular.

Ja ho sabeu, com sempre, a dos quarts de vuit del vespre, el darrer dimarts de juny, a la Biblioteca Francesc Boix. Us hi esperem!!! Serà la darrera xerrada de la temporada, després ja vindrà la Festa Major i el llarg i càlid agost.

Reflexions per a després de la MOSTRA D'ENTITATS

La Festa del Paral·lel ja ha passat, un any més, i també la Mostra d'Entitats, que ja té vint-i-dos anys i que és la més antiga de Barcelona.

La Mostra d'Entitats, en el marc de la festa del Paral·lel, ha quedat diluïda i una mica oculta. Tot té avantatges i inconvenients i sé que l'oportunitat de fer-ho tot plegat ha generat debats des del primer dia. No entraré en el tema a fons, existeixen arguments a favor i en contra. En general els peixos grossos es mengen els petits però tampoc els petits podríem acabar fent res si no admetéssim que en moltes ocasions i en determinades circumstàncies és millor seguir el camí dels grossos i aprofitar-lo.

Tancar  el Paral·lel va ser, el primer any, una novetat propiciada per l'equip del Molino, que està fent una gran tasca per a la dinamització de l'avinguda. Això va fer que vingués molta gent. Aquest any potser no n'ha vingut tanta, a Barcelona es fan moltes coses, és època de calor i de platges, ja ho sabem.

En tot cas va ser una festa alegre i lluïda i em sembla una bona iniciativa, malgrat les ratxes de vent que ens van enderrocar les parades unes quantes vegades. Tan sols crec que caldria remarcar més en els mitjans de comunicació el tema de la Mostra d'Entitats, aquests dies he escoltat per les ràdios i televisions que es parlava de la festa i s'oblidava sovint la resta. En això hem d'insistir els veïns que pertanyem a associacions diverses, tot i que aquests dies la majoria estem enfeinats organitzant la nostra paradeta.

Pel que fa a CERHISEC hem aconseguit, com cada any, editar el llibre habitual, que ja va pel número 12, sense comptar els monogràfics. En vam vendre menys que en d'altres anys. És habitual donar la culpa de tot a la crisi però la venda ha tingut alts i baixos sempre, el mateix que les xerrades. Les biblioteques també solucionen les ànsies lectores d'un públic amb un excés de tot, àdhuc de llibres, que et pregunta, ben innocent: però, aquests volums es deuen trobar a la biblio, oi?

És una llàstima que el desànim general, en lloc de promoure més associacionisme cultural i més ganes de fer coses de forma voluntària, a l'antiga, sense subvencions ni dependències de tota mena, que tan mal han fet a la societat civil, esdevingui inoperància generalitzada. Em meravella comprovar com els nostres pares i avis, vençuts, condicionats, treballant més de catorze hores, dissabtes inclosos, sense cap mena de suport econòmic i amb totes aquelles mancances de la postguerra, van ser capaços d'endegar festes i activitats veïnals que avui semblen d'un altre món. I és que el que ens falta no són diners, que potser també, no diré que no, sinó ganes, esforç, il·lusió i coratge. Es perden moltes energies darrere les protestes i les queixes, que estarien molt bé si comportessin quelcom més sòlid, la veritat.

De tota manera, crec que estem millorant en molts aspectes, pel que fa al barri. Potser és una opinió subjectiva però per valorar aquestes coses cal tenir una certa perspectiva que tan sols donen els anys i l'experiència.

AVUI, CONCERT: DO D'ACORDS

L'interessant experiència musical de les escoles del barri CARLES I i JACINT VERDAGUER es podrà conèixer i gaudir avui a l'ARTÈRIA PARAL·LEL. Més informació aquí.