dimecres, 27 de juny del 2012

Delinqüents històrics poble-sequins




Ahir, al final de la xerrada de CERHISEC sobre Josep Maria Jujol, es va generar una conversa informal que va portar a suggerir temes per a properes xerrades. El senyor Agustí Mercader, que és un pou de ciència, té una gran memòria, i es pot considerar el nostre erudit local de més prestigi, ens va dir que en podíem fer una dedicada als carteristes i lladres que havien residit al Poble-sec en èpoques passades. Concretament ens va explicar malifetes d'un a qui deien el Boira i també d'un altre, molt alt i ben plantat, a qui anomenaven El Montaña. Aquests delinqüents treballaven de forma molt professional, aquest muntanya havia fet del robatori un ofici en el qual dominava totes les especialitats i feia una vida gairebé de funcionari, tenia fills, família convencional i tant ell com l'anterior, al barri, eren uns veïns excel·lents i practicaven la seva tasca al marge de la llei en d'altres indrets de Barcelona. Els noms de les seves activitats (espadistas, descuideros, randas, copistas...) venien ja de temps ancestrals.

Cercant a l'Hemeroteca de La Vanguardia he trobat poca cosa sobre el tema, però sí que m'he ensopegat amb una dada interessant, la mort d'aquest Boira, a causa de l'atac d'un del seu ofici. El 24 de desembre de 1950 el van trobar malferit, al portal de casa seva, al número 59 del carrer de Blai. La polícia va comprovar que era Alfons Boira, a qui també deien El Barquillero.  L'autor de la mort va ser un tal Juan José Fernández Vela, a qui van detenir en un bar de L'Hospitalet, tos dos havien discutit a causa de coses de l'ofici. Això ens ho explica el diari el dia 27 de desembre. 


Aquest lladre es veu que cada dia sortia de casa disfressat d'alguna cosa, capellà, dona, cambrer, per tal de fer amb més seguretat la seva tasca. Aquestes disfresses provocaven una gran curiositat divertida en els infants. 

Una persona del públic va comentar també que això que els delinqüents siguin bona gent allà on viuen és un clàssic, ja que ella va fer canviar un pany a un senyor molt amable que després va saber que era un dels caps de la banda dels peruans la qual, com és sabut, va residir durant molt de temps al nostre barri.

Als qui pensen que els nostres carrers abans eren una mena de paradís angelical, doncs ja és veu que no era ben bé així. 

Si algú té més informacions sobre el tema i ens les vol fer arribar, ja ho sap. De fet hi ha prevista una xerrada amb una mena de crònica negra relacionada amb el barri, per a més endavant. Tot és història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada