El dia 19 de desembre, a la Filmoteca es van celebrar els trenta-cinc anys dels primers films de la companyia teatral Els Comediants. Malauradament, com que sempre hi ha tantes activitats per tot arreu, la celebració va coincidir amb la presentació, a Santa Madrona, del llibre de l'Abans, dedicada en aquesta ocasió a les persones del barri que han aportat fotografies a la publicació i no hi vaig poder anar.
La web de la Filmo incidia en què eren unes pel·lícules plenes de fantasia i color realitzades en un país il·lusionat per la perspectiva d’un futur millor i en el qual van reivindicar la festa i l’alegria de viure a partir d’elements populars com els titelles o els capgrossos.
La presentació i col·loqui va ser a càrrec dels Comediants, Marduix, Joan Martí i Ferran Baile. Per motius de salut no hi va poder assistir Anton Font. Les pel·lícules eren Somni d'un carrer, Romanços de lluna plena i La casa del mim.
M'explica Ferran Baile, en un email, que la sessió va ser memorable, que més de tres-centes persones van omplir la sala gran de la Filmoteca. Gent històrica del teatre, dels titelles, del cinema, de la premsa infantil i juvenil, persones de tot el món i de totes les generacions, experts en la tasca dels Comediants però també n'hi havia que els descobrien per primera vegada i que fins i tot descobrien la Filmoteca.
La llarga llista, que no és exhaustiva, i que m'arriba amb el mateix email, compta amb noms com Joan Font, Paca Sola, Jaume Bernadet, Jun Hua, Quimet Pla, Jordi Bulbena, Montse Català, Carlitus...històrics Comediants, Jordi Pujol i Juana Cluselles (Marduix), Margarida Barnús (la companya d'Anton Font, el Ton no estava molt fi i no va poder venir), els pallassos Claret i Marcel Gros, els titellaires Jordi Bertran, David Laín, l'històric alcalde de Tàrrega, Eugeni Nadal que va idear i tirar endavant la Fira de Teatre al Carrer, l'històric director teatral Josep Anton Codina, l'escriptor Joaquim Carbó, l'històric co-fundador i ex-director de Cavall Fort, Albert Janer, la Victoria Vila (Drac Màgic-Cavall Fort), la Rosa María Budó (Cavall Fort), la Montserrat Cervera (Fundació Miró), l'Elisenda Figueras (Taleia Gestio Cultural), l'Agnès companya del Toni Albadalejo (3x3-Anexa), Joan Faneca i Joan Segalés (Vol ras), el coreògraf Agustí Ros, en Jaume Baucis de la Cubana, la psicòloga Montserrat Ferraro, Anahí Gallardo d'El Periódico, els cineastes Jordi Artigas, Martí Rom, Paco Marín...
L'Esteve Riambay, director de la Filmoteca, va presentar la sessió. Potser, a causa de l'èxit i de la molta gent que no hi va poder anar per motius diversos, es faci una altra sessió durant la propera primavera.
Llegir aquesta llista em porta tot un munt d'evocacions diverses, molta gent de la que es menciona, d'aquella que coneixes però no et coneixen a tu i que, d'alguna manera, han passat per la teva vida i pel teu imaginari sentimental d'una manera o d'una altra. Sessions de teatre amb l'escola (Marduix), cursets de català inoblidables (Jané), llibres de la biblioteca escolar (Carbó), sessions escolars de cinema, anades al teatre amb els meus fills quan eren petits, explicacions entusiastes sobre els primers temps de la Fira de Tàrrega que m'amollava la meva neboda, escoles d'estiu dels setanta, ballant amb l'Anton Font i un munt de mestres joves i coratjosos. Els Comediants també havien vingut en alguna ocasió a les Escoles d'Estiu de Rosa Sensat...
A la Margarida Bernús, poeta, actriu i encisadora persona la vaig conèixer personalment fa un parell d'anys, en una trobada poètica primaveral, ens havia captivat quan anava amb els Garigots i al local on ara hi ha la Biblioteca vam veure, amb la meva filla, aquells inoblidables Llibres i Trastos vells. En Jordi Artigas va venir fa poc al mateix indret, a fer-nos una xerrada sobre el cinema Nic, ja ho havia fet anys enrere, amb motiu del cent vint-i-cinquè aniversari del barri, ara som a tocar dels cent cinquanta...
Avui potser les il·lusions no són les mateixes d'abans, o sí, qui sap.
Entre les moltes coses positives dels darrers anys en vull remarcar dues, que la nova Filmoteca la tinguem a tocar del barri i que el Ferran Baile hagi endegat una iniciativa com la Bibliomusicineteca al Poble-sec. Sovint no valorem les coses més extraordinàries quan les vivim en directe, la perspectiva del temps mitifica de forma sovint atzarosa allò que hem viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada