Ha mort l'historiador Josep Fontana. Era gran i feia temps que no estava bé de salut, però malgrat això aquestes pèrdues sempre són irreparables. Vivia de forma modesta, al nostre barri. En més d'una ocasió havíem comentat la possibilitat d'homenatjar-lo amb una placa a l'entrada del seu domicili i crec que a CERHISEC ens va aturar la sensació de què l'historiador era un home poc amic d'aquest tipus d'homenatges. Però, qui sap. Ara ja no hi som a temps, en tot cas, amb el pas del temps, se li pot dedicar un espai, un carrer. Sempre serà insuficient, tot el que es faci.
En un parell d'ocasions es va reunir amb la gent de CERHISEC per donar-nos alguns bons consells. Consells que no vam acabar de seguir, sobretot per manca de temps i de gent. A un altre grup d'història al qual pertanyo, Tot història, vam llegir un llibre seu, un recull d'articles. Moltes publicacions de l'historiador són de gruix, són llibres per tenir, que cal consultar de forma lenta i meditada.
Ningú, avui, no negarà mèrits a l'historiador, però també tenia i havia tingut els seus detractors. El món acadèmic, com qualsevol altre, és ple d'enveges, cops de colze, capelletes i personalismes. La universitat, malauradament, no és cap excepció pel que fa a grups de poder i personalitats abusives o intocables.
Un dels qui el van atacar de forma grollera i arrauxada, però dialècticament hàbil i brillant, va ser l'inefable Gregorio Morán, tan llegit fa temps en aquells dissabtes de La Vanguardia, tan poc curós i poca-solta en més d'una ocasió quan esventava penjaments poc fonamentats sobre persones diverses. En alguna ocasió Fontana li va respondre, de forma seriosa i documentada. Malgrat això quan Morán va ser foragitat del diari vaig llegir moltes protestes en contra de la censura i la resta, més que no pas quan d'altres periodistes han estat acomiadats aquí o allà de forma molt més injusta.
Tampoc no hem de pensar que les sàvies opinions de l'historiador, d'aquest o de qualsevol altre, siguin dogmes. No s'ha de tenir por de la discrepància. La història no és una ciència exacta i Fontana, un home amb esperança en el futur, havia canviat al llarg de la seva vida professional, com és lògic. Darrerament havia apostat pel govern Colau, per la CUP. No ha tingut temps de valorar de forma profunda com evolucionen aquestes novetats polítiques però les ganes de canvi ens fan ser, tot sovint, més optimistes del compte. La història s'ha de mirar en perspectiva i des de molts angles i, per això, falta distància temporal, pel que fa al present.
Ara pot ser una bona ocasió per repassar la seva trajectòria professional, les seves publicacions, les seves opinions... Hi ha molt de material, per la xarxa. Entrevistes actuals i no tan actuals. Tenim feina, doncs. Descansi en pau un poble-sequí que honora el nostre barri, en el qual va viure de forma discreta i sense fer soroll.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/savis/josep-fontana/video/4742211/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/savis/josep-fontana/video/4742211/
Solemos hablar (lo digo por mi), de Pierre Vilar, de Ian Gibson, de Raymond Carr, y sin embargo dejamos de lado a una persona muy acertada en sus opiniones y sus valoraciones.
ResponEliminaLa revista L ´avenç tuvo su mejor época con él como director. De ella podías sacar lo muchos datos.
Se, me consta que colaboró en muchos números de Historia y Vida. Era una época donde lo escrito tenía validez moral.
D.E.P.
Miquel, Fontana tenia i té tant o més reconeixement i prestigi que els que menciones, tan sols has de veure els molts comentaris publicats avui a la xarxa o als diaris, em consta que era una persona molt apreciada, té llibres traduïts fins i tot en japonès, va treballar fins al final i té volums de molt de gruix. Els de l'Avenç també han escrit sobre ell avui. Això de la validesa moral era relatiu abans i ara, sempre s'ha publicat de tot i més, no estic d'acord en això de què abans tot fos més honest, tinc revistes especialitzades antigues on s'afirmen moltes bestieses, el pitjor és que de jove no tens criteri i tot t'ho empasses. A les revistes antigues també es poden trobar coses que són dubtoses, no tothom és el senyor Fontana i la ideologia, en els setanta, tenia un gran pes, per a bé i per a mal. I, com explico, relatiu a Moran, també va tenir detractors, com gairebé tothom que fa alguna cosa. Li van donar molts reconeixements però, per exemple, crec que l'Autònoma no el va voler fer 'Honoris Causa', coses de les capelletes i tot això. Malgrat tot crec que és un personatge que té reconeixement generalitzat per part de la gent interessada en la Història amb majúscula.
ResponEliminaHi havia llegit alguns articles seus en revistes d'història, i fa una estona he estat veient l'entrevista que li van fer dins el programa "Savis", que el canal 33 ha reposat aquesta nit.
ResponEliminaEn l'entrevista m'ha donat la impressió que era un historiador amb majúscules i amb molta solvència en els seus análisis de la historia recenta del nostre paìs. I sobretot, que era una persona honrada.
Tinc pendent de llegir "Pel bé de l'Imperi", i pensa fer-ho immediatament que acabi el que estic llegint ara.
Crec que és una pèrdua sensible per al món de la cultura, la cultura de veritat.
Un gran savi, efectivament, Rodericus. Jo tinc aquest llibre però el vaig llegint a petites dosis. Queda la seva obra, si se la sap aprofitar. També queden molts bons historiadors que van ser alumnes seus o hi van tenir alguna relació.
ResponElimina