diumenge, 11 de desembre del 2022

ÀNIMA, COR, VIDA I VALSOS PERUANS, A LA BIBLIOMUSICINETECA

 




Després d'un dia esplèndid ahir al vespre va baixar força la temperatura. Pel carrer sonaven els clàxons alegres dels magribins triomfants i contents. A la sala Apolo ja hi havia cua per entrar. Vaig anar cap a la BiblioMusiCineTeca, una mica a cegues, tot i que intuïa que m'ho passaria molt bé.

La soprano peruana Milagros Albrecht i el director d'escena Walter Ventosilla van oferir un concert emblemàtic, deliciós, i molt més que això, un concert ple d'història de la música, en aquest cas del vals peruà i els seus dos-cents anys de vida. 

Malauradament he de reconèixer el poc que sé d'aquesta música, tot i que crec que poca gent una mica grandeta deu ignorar cançons tan populars, també entre nosaltres, com La flor de la canela o Alma, corazón y vida, malgrat que no les relacionéssim amb el seu context. Dels molts noms de personatges, músics, lletristes, cantants i poetes, esmentats durant la sessió confesso que tan sols sabia alguna cosa sobre el gran César Vallejo o la mítica Chabuca Granda. 

Em va emocionar comprovar com unes noies peruanes del públic se sabien gairebé totes les precioses lletres de les peces interpretades, amb gran sentiment, per la soprano Milagros Albrecht, que ha actuat a París i que ara, amb Ventosilla, va cap a Nova York. La petita i acollidora sala de la BiblioMusiCineTeca era plena però, com que és un espai relativament limitat, el concert va gaudir d'una calidesa que, probablement, en un lloc més gran potser s'hauria diluït. 



Cada dia s'aprenen coses, llàstima que la vida sigui breu. Sempre quedarà, però, la música i la poesia, que ens sobreviurà per a gaudi de la gent del futur. Amb alts i baixos, les modes també compten, la música hispanoamericana ha comptat sempre amb seguidors devots, també a Catalunya. Hem estat injustos, potser, en ficar-la tota en un mateix sac, per ignorància o manca de promoció ben feta. Vam créixer amb Pedro Infante, vam madurar amb Los Panxos, vam comprar tots els discos de Maria Dolores Pradera i a les excursions més nostrades vam entonar temes mítics com la mateixa Flor de la Canela que Milagros Albrecht ens va oferir en un bis emblemàtic i corejat per la majoria d'assistents.

Un vespre màgic, dues hores que podien haver estat el doble i tot. Moltes gràcies al Ferran per organitzar aquests esdeveniments gràcies a aquest munt d'amics i coneguts que té per tot el mon mundial. 

El Paral·lel estava molt animat, molta gent s'esperava per entrar a veure el Mago Pop i els bars i cafès, malgrat el fred, aplegaven molt de públic. La gent que es queixa de Barcelona, de la poca oferta cultural i d'un munt de bestieses diverses per l'estil va molt errada però ja diuen allò de què la ignorància és molt agosarada.

dijous, 8 de desembre del 2022

PROPERA XERRADA DE CERHISEC!!!!

 


La xerrada d'aquest mes, de CERHISEC, no serà el darrer dimarts, com és habitual, ja que a causa de les festes nadalenques en el mes de desembre sempre l'avancem. Serà el dia de Santa Llúcia i recordarem la nevada i les nevades, us hi esperem, ben abrigadets, això sí.

diumenge, 4 de desembre del 2022

RAMON REVENTÓS I LA CASA JOSEP MASSANA

 




 


Ramon Reventós i Farrarons va néixer a Barcelona, l’any 1892. Va ser un important arquitecte català i al nostre barri tenim exemples rellevants de la seva tasca professional, així com també a Montjuïc i la Plaça d’Espanya. A la xerrada de CERHISEC sobre el Poble Espanyol vam reivindicar la seva figura i la seva obra. Va ser un dels artífexs del recinte, juntament amb Utrillo, Folguera i Nogués, i un dels  participants en el famós i mític viatge per recollir imatges d’edificis diversos de l’estat espanyol.

Va aconseguir el títol d’arquitecte el 1917, va ser cap del Servei d’Edificis Culturals de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1928 va construir, al carrer Lleida 9-11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centre-europeo, la casa Josep Massana.

En aquella zona del barri tenim edificis d’altres grans arquitectes d’aquesta mateixa tendència, com Puig Gairalt. Reventós va ser autor de diferents projectes per a l’Exposició de 1929, com ara les Torres Venecianes de la Plaça d’Espanya, el Teatre Grec i el, ja mencionat, Poble Espanyol. Reventós va ser professor de fusteria a l’Escola Superior de Bells Oficis. És un arquitecte influenciat pels corrents internacionals, per l’art déco i el  noucentisme.

La casa Josep Massana, nom del propietari de l’època, presenta un conjunt unitari, sense guarniments innecessaris, tot i que s’han perdut alguns esgrafiats originals. Una de les principals característiques d’aquest edifici és el recurs de situar l’escala de veïns en tribunes amb vidres, de planta triangular, visibles des del carrer i que donen lluminositat als espais.

Reventós va morir l’any 1976. Una de les seves obres més originals, les Torres Venecianes, malgrat algunes propostes que es van fer fa anys de posar-hi ascensors interiors i potenciar-ne les visites, son, encara, poc accessibles al públic. L’encant del Teatre Grec, situat en una antiga pedrera, ha perdurat al llarg dels anys.