dissabte, 2 de març del 2024

TARDA DE CINEMA A LA BIBLIOMUSICINETECA, RECONEIXEMENT I HOMENATGE A GABRIEL AGUSTÍ I MARIBEL ÁLVAREZ

 





Ahir, a la BiblioMusiCineTeca, vam poder gaudir d'un merescut homenatge a dos poble-sequins il·lustres, l'actor Gabriel Agustí i Maribel Álvarez, la seva parella, pionera en el mon de la ràdio, i escriptora, amb set llibres publicats, alguns dels quals merescudament premiats. 

Entre les persones que hi van assistir hi havia la gran actriu Carme Sansa, els cineastes Carles Benpar i Paco Marín, el director i radiofonista Enric Suñol, l'escriptora Júlia Costa i la locutora Maria Lluïsa Solà, a qui la mateixa Sigourney Weaver va agrair fa poc la seva tasca de doblatge. 


Va moderar el col·loqui Xavier Rodríguez, de CERHISEC, qui fa alguns anys ja va organitzar una xerrada-col·loqui dedicada a l'actor. Es va projectar després la pel·lícula 'De mica en mica s'omple la pica', de Carles Benpar, basada en una novel·la de Jaume Fuster.


Una vetllada entranyable i per recordar. Cal fer esment de l'organitzador de l'esdeveniment, Ferran Baile. Es una sort per al barri comptar amb ell i la Sònia i poder gaudir d'una associació tan eclèctica, original i polièdrica com la BiblioMusiCineTeca. 







PER SI EN VOLEU SABER MÉS COSES:

https://balcopoblesec.blogspot.com/2016/02/el-veri-del-teatre-i-els-nostres-actors.html

https://www.blogger.com/blog/post/edit/8345029981652271469/5628388127841975127

https://gabrielagusti.webnode.es/biografia/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maribel_%C3%81lvarez_L%C3%B3pez-Vega

https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Agust%C3%AD_Estevan


(Fotografies de Ferran Baile)

diumenge, 18 de febrer del 2024

XERRADA DE CERHISEC: LA DILIGÈNCIA, EL TRANSPORT AL SEGLE XIX

 


El dimarts, 27 de febrer, us esperem, a dos quarts de set, com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix, per evocar el transport del segle XIX, i, en particular, la importància de les diligències. La xerrada anirà a càrrec de Jordi Artigas. 




Us esperem, com sempre!!!!

divendres, 26 de gener del 2024

XERRADA DE CERHISEC, LA SARSUELA, EL BAR CARBÓ I ALGUNS ARTISTES RESIDENTS AL POBLE-SEC

 

Dimarts, dia 30 de gener, la xerrada de CERHISEC serà sobre la sarsuela i la seva relació amb el Paral·lel i el Poble-sec. La sarsuela ha estat un gènere menystingut per determinades elits durant les darreres dècades,  sobretot a Barcelona. Madrid té el seu 'Teatro de la Zarzuela' tot i que poques vegades ens arriben algunes de les seves produccions. En això hi ha ha visceralitat, ignorància i manies diverses lligades a un suposat 'espanyolisme' de poca volada.

La sarsuela va ser un gènere plenament vigent durant cent anys, transversal, aplegava obrers i gent d'upa, monàrquics i republicans, moderns i antics, carlistes i liberals, catalans i espanyolistes. De les moltíssimes sarsueles existents, de qualitats i temàtica molt diversa, n'han quedat poques en els repertoris i, de catalanes, tot just un parell. 

Els musicals han ocupat el seu lloc, molts musicals son, si filem prim, sarsueles actuals, en molts aspectes. En el sac sarsuelero hi podem afegir, pel broc gros, operetes, teatre líric... malauradament quan s'actualitza un tema no es dona la possibilitat d'accedir a l'original, ha passat, en el teatre, amb produccions com 'Mari i Cel' i en el teatre líric amb 'L'alegria que passa'. El tema seria llarg d'argumentar així que, de moment, em limitaré a comentar la propera xerrada de CERHISEC.

Des de finals del segle XIX fins mitjans del segle XX es va fer sarsuela al Paral·lel, amb alts i baixos i alternant amb tota mena de gèneres de l'espectacle. Encara se n'ha anat gent, de tant en tant, però poqueta. Hi ha centres socials que mantenen la flama sarsuelera, a Gràcia, al Poble Nou...  quan es fan coses amb cara i ulls la gent hi va, encara avui, i no tan sols la gent gran o molt gran. 

Molts cantants de sarsuela rellevants van actuar als teatres del Paral·lel, sobretot al Victòria, el Nou, l'Apolo. Alguns artistes van viure als nostres carrrers, de forma temporal o definitiva. Al Bar Carbó, durant anys, s'aplegaven els artistes del gènere, en actiu o retirats. Per a bones referències tenim la sort de poder comptar amb el llibre de Miquel Badenas, qui va conèixer 'en directe' molts d'aquells personatges, no tan sols del mon líric sinó també del teatre, de la revista...

A internet hi ha un munt d'espais dedicats al mon de la sarsuela, amb un doll important d'informació, també hi ha webs a dojo, malauradament poca informació és 'catalana', aquí sembla que això no toca, ni recordar que coses com el flamenc, la cobla, la sarsuela, van ser populars i estimades, no tan sols pel públic popular sinó també per Guimerà, Rusiñol, Sagarra... El teatre de Sagarra també ha patit penjaments absurds, per sort amb motiu de la Festa Major de Sant Antoni vaig poder veure una Rambla de les Floristes força reeixida.

Aquests dies m'he ensopegat amb una informació interessant, el 'Teatro de la Zarzuela' compta amb Mario Gas i Vicki Peña per a una producció recent de 'La Rosa del Azafrán', una sarsuela que feia més de vint anys que no es programava de forma 'professional', i en la qual actuen d'altres artistes catalans. 

https://www.codalario.com/la-rosa-del-azafran/noticias/una-nueva-produccion-de-la-rosa-del-azafran-en-el-teatro-de-la-zarzuela_12953_3_41340_0_1_in.html


En general sempre és molt millor sumar que no pas restar, una cosa que saben molt bé els francesos. De tota manera les modes van i venen, fins i tot es va menystenir la sardana perquè en el temps d'en Franco se'n ballaven i es toleraven, ara sembla que revifa. Paradoxalment s'etiqueta com a català cinema fet en castellà, sense gaire manies. I s'oblida, sinó del tot, a mitges, gent tan rellevant, singular i estimada com Emili Vendrell que, a casa nostra, hauria de ser més recordat, escoltat i reivindicat que Gardel a l'Argentina.

En tot cas, us espero dimarts vinent, a dos quarts de set, a la Biblioteca del barri.

dissabte, 30 de desembre del 2023

EVOCACIONS AL TOMB DE L'ANY, JOGUINES, TEBEOS I D'ALTRES GALINDAINES

 

Tenim una tendència molt humana a simplificar i generalitzar. Tot és tan complex i divers que no resulta fàcil la concreció. El canvi és constant i la memòria ens enganya sovint. Quan era petita el Paral·lel era una mena de frontera que es traspassava, sobre tot, per anar a la plaça, a Sant Antoni, a comprar. Molta teca es comprava al barri però, de tant en tant, les dones, que n'eren les encarregades, s'arribaven més enllà del Paral·lel i carregaven els cistells, encara no es feien servir els carretons amb rodes. La gent ha anat molt carregada durant anys i panys, ja fos per la feina de casa o la de fora.

Hi havia aleshores molt petit comerç, em pregunto sovint com es podia sobreviure amb tanta venda a la menuda. Per això, quan algú parla del barri, del nostre o de qualsevol altre, es refereix al 'seu' espai del barri. Em venen aquests dies al cap les botiguetes més del gust dels infants, les de tebeos i joguines barates, moltes tenien de tot una mica però s'especialitzaven en alguna cosa.

A sota de casa hi havia la papereria de la senyora Hilària. S'hi venien llibretes, llapis, tinters, estampes, postals... Per Reis s'hi podien trobar algunes joguines barates i, per les revetlles, bombetes, coets i la resta. Per sort, després d'algun accident greu, sobretot un a Sants, la venda d'estris perillosos es va prohibir.

Durant tot l'any, sobretot pels Innocents, es venien coses per fer bromes. Tenien alguns llibres de contes, quaderns per pintar, estris per dibuixar com ara allò del 'lapisabio', uns cartronets amb forats que guiaven els dibuixos, fireta senzilla, fins i tot alguna figureta de pessebre, paper de barba, carotes per carnaval... hi havia molt de comerç estacional.

La família, en plegar, va tenir durant anys una botiga de joguines al carrer de Blai, ja més especialitzada on els 'reis locals' encarregaven joguines per a les criatures.

Pujant pel carrer de Blasco de Garay es trobava La Carabela. Hi tenien material de papereria, llibres d'una mica més de categoria i uns aparadors molt interessants. Per Nadal el llibreter, pessebrista, muntava a l'aparador uns pessebres encisadors. El nom de 'carabela' ja era evocador. Tenien llibres juvenils amb 'més lletra', de les col·leccions Cadete o Historias. 

Al davant d'aquest establiment hi havia la família Sabadell, primer va ser un indret on anar a canviar novel·les, revistes i tebeos. Es llegia molt de 'segona mà' i els dissabtes era plena a vessar i hi havia molta tertúlia. Amb el pas del temps van tenir llibres, diaris, revistes, ja tot nou. I més endavant també hi podies encarregar joguines o llibres especialitzats. 

Ja a la Plaça del Sortidor hi havia una altra papereria petitona, amb un matrimoni molt educat i seriós. La gran majoria d'aquests establiments també venien cromos, evidentment.

De vegades, amb les nenes de l'escola, havíem anat a comprar a la NITUS, feliçment supervivent de tants canvis i tantes pèrdues, encara generalista i on pots encarregar el llibre que et plagui o alguna joguina, el servei és excel·lent. Molt interessant és el material que hi pots trobar per a fer tot tipus de treballs manuals.

Hi anàvem aleshores perquè algunes coses eren una mica més barates, o això deien. L'amo era un senyor amb bigoti, recordo. 

Al carrer Salvà hi havia una altra papereria on anàvem en alguna ocasió perquè venien cromos 'sueltos' i et canviaven els repetits. En concret recordo la col·lecció de la pel·lícula 'Los diez mandamientos'. 

Un altre comerç a la menuda molt útil en temps de regals i despeses eren les mercèries-perfumeries. A Blasco de Garay n'hi havia hagut un parell, una de petitona, la mestressa es deia senyora Maria i, més amunt, la Mañach, o 'de la Maria Dolors' que era la mestressa. Allà hi havia tot tipus de coses de perfumeria, maquillatge, i, més endavant, roba molt maca, 'de moda'. 

Tot canvia, de forma inevitable, no pot ser d'una altra manera. Avui han proliferat els basars, el més gran de la zona que comento, tot i que ja al carrer de Blay, es troba a l'indret on, en el passat, hi va haver una botiga d'herbes i productes Santiveri. La mestressa no era gaire simpàtica, era comadrona i va atendre la meva mare quan vam néixer el meu germà i jo. 

El Basar de Blai m'encanta perquè és gran i espaiós i hi trobes de tot, coses de papereria, de merceria, de papereria, plats i olles, roba barata, fils, llanes, agulles de cosir, eines, joguines per a les mascotes, alguns contes i quaderns de pintar, i el més inesperat. Algunes coses no son d'una gran qualitat però abans tampoc no ho eren, en general. Penso que el basar viurà en el futur en l'imaginari i els records de tantes criatures multiculturals i de casa com animen la vida quotidiana del present poble-sequí. Tant de bo totes les criatures del mon tinguin algun dia un basar xinès i un super de barri a l'abast i hi puguin anar sense por i en pau.

Pel que fa a diaris, ja travessant el Paral·lel, davant de Blasco de Garay, hi havia el quiosc del senyor Ramon, on badàvem mirant les cobertes de revistes  i tebeos i ens espantàvem amb les terribles fotos de 'El Caso'. Feina una olor especial, de tinta i paper. El paper de diari ha estat una cosa molt útil i reciclada, es podia vendre al drapaire, embolicar entrepans i d'altres coses, resguardar el terra fregat i retallar-lo per fer treballs manuals casolans. 

De vegades encara em compro algun diari de paper, altrament quan frego ho tinc pelut. Com que de vegades no he tingut temps de llegir tot el diari, quan el poso al terra començo a llegir allò que m'havia deixat i penso que soc com el 'cienpiés curioso' dels contes del Tambor, que donaven per la ràdio.

Els tebeos, durant un temps, van ser tan perillosos i bescantats com els estris electrònics d'avui o la tele de fa uns anys. En lloc de llegir tebeos havies de 'llegir llibres', oblidant que hi ha llibres absolutament rebutjables, i aleshores els qui feien tebeos van inventar una campanya que deia 'donde hay un tebeo habrá un libro', una mentida oportunista més. Fins i tot els del mon del còmic van contraatacar 'donde hay un tebeo habrá un tebeo'. Els perills apocalíptics davant del que sigui, sempre que sigui una novetat, inquieten i promocionen pedagogies dogmàtiques. Què hi farem. 

divendres, 22 de desembre del 2023

NADAL, 2023

 


dijous, 14 de desembre del 2023

EL DIA 19, XERRADA DE CERHISEC, A L'ENTORN DE LA TRADICIÓ PESSEBRISTA AL NOSTRE BARRI.


 Us esperem el dia 19, a la propera xerrada de CERHISEC, amb un tema plenament nadalenc, com és el pessebre i la tradició pessebrista. En aquesta ocasió, amb motiu de les dates, no serà la darrera setmana del mes sinó una mica abans.

divendres, 8 de desembre del 2023

QUAN LES VELLES POSTALS ES CONVERTEIXEN EN LITERATURA


Dimarts de la setmana que ve, a les sis de la tarda, presento nou llibre. En aquest cas potser no és tan nou, aplega vint narracions, algunes de les quals ja tenen molts anys. Unes quantes passen al meu barri i estan inspirades, de prop, i sovint, de lluny, en persones i situacions que he conegut de forma directa o per transmissió oral de parents i coneguts. La primera narració se situa en el balcó al Poble-sec que va inspirar el títol d'aquest blog.

És una xamba comptar amb una editorial que gosi publicar llibres de gent no mediàtica, en els temps que corre. Desapareguda i enyorada Meteora sempre hi ha esperança. Ja és el quart llibre que em publica Stonberg, amb un catàleg ple de llibres interessants i imprescindibles però, això sí, ai, no tan coneguts com caldria.

De la dotzena i escaig de llibres que tinc publicats alguns, com sol passar, tan sols es poden recuperar a les biblioteques o a llibreries online d'ocasió, de les quals soc força addicta, considerant com està el panorama. Els quatre darrers es poden demanar a la mateixa editorial Stonberg, la millor opció, a Amazon o a l'emblemàtica i històrica llibreria-papereria Nitus, del meu barri. 

La presentació anirà a càrrec de la meva amiga Sílvia Romero, escriptora excel·lent i gestora cultural amb empenta. Serà una ocasió per retrobar amics i amigues que fa temps que no veig i passar una bona estona a la Biblioteca Francesc Boix-Poble-sec, també al carrer Blai, metro Poble-sec. Pel meu gust subjectiu la millor biblioteca de Barcelona i rodalies ja que a mi m'agraden els espais petits, de mida humana i sense parafernàlies de disseny. És clar que no puc ser gens objectiva pel que fa al meu barri, els seus espais i el seu imaginari personal.

Aquí trobareu la informació editorial sobre el llibre i en podeu fer un tast:

https://www.stonbergeditorial.com/product-page/velles-postals-acolorides-a-m%C3%A0-j%C3%BAlia-costa


https://www.stonbergeditorial.com/_files/ugd/61f884_8bae20990c964363921a1075ff2e1218.pdf