EL PREGÓ DE LA FESTA

PREGÓ DE FESTA MAJOR ( per MANEL BARCELÓ)

Bona nit, autoritats, veïns i veïnes, visitants, amics, amigues,

Jo sóc fill del Poble Sec i ho sóc en el sentit més complert de la paraula. A mi com a molts de la meva generació em van parir a casa i, per tant, la meva primera glopada d’oxigen la vaig prendre en aquest barri. Això va tenir lloc al número divuit del carrer de Magallanes (ara es diu de Magalhaës) el dinou de gener del 1953. (Aquesta dada és per si faig prou mèrits ja sabeu on heu de posar la placa commemorativa). Si li afegim que al meu pare també el van parir a casa seva, al carrer Salvà entre Magalhaes i Elkano, es pot dir que sóc fill i net del Poble Sec i que mon pare i jo a més de pare i fill ja érem veïns abans que jo nasqués. Aquí em vaig criar, vaig fer amics, vaig jugar, sobre tot vaig fer això: vaig fer amics i vaig jugar. I per Sant Joan recollia mobles vells i amagava la llenya a sota la xala i protestava quan venien els “urbanos” i ens fotien el botí. També vaig anar a l’escola, una maleïda escola de nefasta memòria. I quan me’n vaig anar del Poble-sec va ser perquè ja m’havia fet un home i m’havia enamorat. Tot just arrencava la meva carrera d’actor.



Aquest és un barri d’artistes de tota mena, Artistes de varietées, musics, cantants, poetes –el meu pare era pintor- actors: Serrat, Sisa, Herta Frankel, Maties Gimeno, company meu d’escola i fundador de la companyia La Trepa. De petit em fascinaven els artistes de cabaret; perquè eren uns veïns que te’ls trobaves pel carrer, tímids i silenciosos, intentant passar desapercebuts i desprès els veies cridaners i glamourosos maquillats –pintats com portes- prenent un cafè entre funció i funció en un bar a la vora dels teatres. El Poble Sec tenia frontera al Paral·lel i de la part del Llobregat els teatres del Paral·lel eren els nostres teatres: El Molino, el Còmic, el teatre Victòria, l’Apòlo, la bodega Apòlo i a la cantonada les atraccions. El cine Condal que era teatre abans de ser cine i ara torna a ser teatre, el cine Nou amb la seva autèntica pantalla de Cinerama. Si creuaves la frontera, a l’altra banda del Paral·lel prenies una cervesa a la Bohèmia, a la seva terrassa amb cinema a l’aire lliure. Però la frontera que creuàvem més sovint era la muntanya. Tot Montjuïc era nostra des dels patinadors fins al Castell... La nostra infantesa allà esdevenia un paradís de matolls i arbredes, fonts i estanys, teatre Grec a l’abast de la canalla, escultures entre jardins i camins amb rierols que eren els desaigües de les barraques.


Dels amics de llavors conservo la imatge de quan érem criatures, no els veig mai: El Tomaset, el Kelenyo, del Tomaset sé alguna cosa quan em trobo la seva mare que em pregunta per la meva i se’n recorda de quan érem petits i diu que no érem pas tan dolents. Vida de barri. Vida de les arrels. És fàcil enamorar-te de la teva infantesa, però si has nascut i has viscut al Poble Sec, no només és fàcil, és inevitable, imprescindible.


Sovint torno al barri, ha canviat. Ha canviat el paisatge i també els veïns i m’agrada. M’agrada i molt. M’agrada la gent tossuda que reivindica El Molino, la gent vinguda d’arreu del món que es compromet amb el barri, la gent justa i honesta que comparteix les seves costums i arrels amb els nou vinguts i aprenen amb respecte i curiositat de les costums, arrels i esperances de la gent nova, de les noves mirades. Jo us he parlat del passat del Poble Sec, del meu passat, però del futur, del futur de tots plegats en parlareu vosaltres i aquest model de Festa Major és una excel·lent mostra d’un possible avenir; perquè és una Festa que integra, on el subjecte és la relació persona a persona i sumant un més un, la trobada de les diferents cultures. Per tant vull agrair a totes les entitats persones i personalitats, tots els agents que heu fet possible aquest programa de la Festa Major la vostra lliçó. Us agraeixo la Festa i l’honor que m’heu concedit de ser-ne el pregoner.


Autoritats, veïns, veïnes, visitants, amics, amigues, gaudiu de la Festa Major encara que comenci passada per aigua. Visca la Festa Major, visca el Poble Sec.

Música i danses de tot el món

Ahir es va inaugurar el II Festival de Música i Dansa Tradicional, amb un gran èxit de públic. Grups d'Itàlia (Val Resia), Regne Unit (Chippenham Morris) i Sèrbia, bastoners catalans i el magnífic esbart Renaixença, insuperable, a més d'una introducció amb cançons a càrrec d'un grup de les Cotxeres Borrell. A la tarda hi havia hagut revista, a la Sala Apolo, amb Merche Mar i d'altres. I moltes més coses als diferents escenaris: videofòrum, DJ, música caribenya... Em sap greu la poca qualitat de les fotografies, però encara que fossin millors no podrien reflectit tot l'entusiasme i qualitat de l'espectacle.

Concurs de Pintura Ràpida: resultat

M'acaben d'enviar els resultats del concurs de pintura ràpida. El premiat és el tercer per ordre de fila, de Clara Valiño. Jo crec que es va valorar el colorisme, la modernitat i la presència dels grans símbols del barri, Santa Madrona, les Tres Xemeneies...

Els dos primers, excel·lents, han obtingut les dues mencions per part del jurat, i els autors són Josep Bussalleu (el de la Plaça del Setge) i Manuel Quinquilla (Carrer Lleida). Tant de bo hi pugués haver molts més premis, doncs el nivell va ser molt bo. Podeu veure tots els quadres presentats al Centre Cívic del carrer d'Elkano.

Festa Major: informacions

Després de les pluges de dissabte, ahir, diumenge es van poder celebrar els actes de la Festa Major amb sol i una agradable temperatura.

Pel matí vaig poder veure, des del balcó, el pas de la Bicicletada, amb una gran participació.

Més tard es va celebrar la Diada Castellera al Carrer de Blai, amb molta gent i molt d’ambient, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Figueres van ser les colles convidades.

A la tarda hi havia sardanes a la Plaça de Santa Madrona, amb una cobla excel·lent de gent molt jove, la RESSÒ.

I, després, el tradicional Concert de Sarsuela a càrrec de La Antorcha, amb Doña Francisquita, (sí, aquella, de por el humo se sabe, donde está el fuego...) tot un clàssic, que va fer posar dempeus el públic assistent, que cada any es més nombrós. A veure si en un futur podem comptar amb un teatre per tal que aquest grup, que tan bona feina fa, no hagi d’anar a representar les sarsueles i les obres de teatre al Poble Nou, per cert! O que hi vaig, però de gira i que les estrenes siguin al nostre barri.

Llàstima també que l’església de Santa Madrona, senyal d'identitat del barri, majestuosa i impressionant, resti tan malmesa, crec que caldria fer un esforç veïnal i de recollida de fons, amb crida urgent a les institucions, per tal de fer-li un arranjament seriós. Afortunadament, veig que estan adobant el campanar. Seria bonic que algun dia pugués esdevenir practicable per a tothom, imagino que la visió del barri des d’allà dalt deu ser magnífica. Fins i tot es podria cobrar per la visita i seria una manera més de recaptar alguna cosa per al manteniment.

Al vespres es passava el documental Argentina, una democracia en peligro, a l’escenari de Margarit-Blai i hi havia ball flamenc al carrer Nou de la Rambla.

Avui, dilluns, actuarà un grup de dansa moderna al carrer Nou i s’inaugurarà una exposició fotogràfica sobre la situació actual a Palestina a l’escenari de Margarit-Blai.

(Si algú em vol enviar cròniques sobre els diferents actes ho pot fer, a l’email indicat, i les aniré publicant al blog).

Primer Diumenge de Festa Major

La Festa Major està en marxa! Llàstima de la pluja, que sempre voldríem que arribés quan ens va bé i que fes moixoni quan destorba.

Ahir hi va haver el concurs de pintura ràpida, amb una participació remarcable i una qualitat excel·lent, en general, amb quadres d’estils molt diferents. Potser estaria bé que més endavant s’intentés que els quadres es pintessin pels carrers, i en alguna zona determinada, veure els pintors i pintores en directe i en acció dóna molt d’ambient al tema i ho he vist fer en d’altres localitats. Per això potser caldria acotar més el tema, és clar, que era molt ampli, Poble-sec i Montjuïc, i que hi hagués molta més participació. Tot arribarà. El que resulta molt bonic és veure els quadres penjats a la petita sala del Centre Cívic d’Elkano, sala que ja s’ha quedat una mica petita per a aquests esdeveniments.

El Correfoc no va poder sortir quan li tocava, per la pluja. Encara, aprofitant la minva de l’aiguat, va poder mostrar la Porta de l’Infern en tota la seva esplendor, encara que no es va poder fer el recorregut previst.

Va tornar a ploure a bots i a barrals, cosa que va foragitar la gent, i Manel Barceló, que, segons m’expliquen va arribar amb el pregó ben remullat i el va haver de tornar a passar en net, no va poder llegir-lo a la Plaça del Sortidor i va haver-ho de fer a dins del Centre Cívic de la mateixa plaça, amb un públic no massa nombrós, però entusiasta. Llàstima, perquè va ser emotiu, magnífic. Barceló va explicar els seus records infantils del barri, on ha nascut i on havia nascut el seu pare: escola de l’època, que s’estimava més no recordar, amics del carrer, focs de Sant Joan amb cerca de llenya, escapades per Montjuïc amb els amics... Però no es va quedar en aquest passat, sinó que va remarcar la vitalitat del present, d’un barri molt diferent d’aquell dels cinquanta i seixanta però també amb molts elements positius i amb un present sorollós i dinàmic. Em va agradar perquè de vegades la nostàlgia no ens deixa veure els elements d’avui que potser algun dia enyorarem sense haver-los valorat prou.

El ball no es va poder fer, llàstima. Avui, diumenge, bicicletada, castellers i, per la tarda sarsuela i/o sardanes, a més de ball flamenc, al vespre i un documental sobre Argentina. No preciso perquè teniu a l’abast el programa detallat aquí.

Música i Dansa Tradicional: Visca la Festa Major!

Avui comença la Festa Major del barri! Hi ha molts actes, diversos i per a tots els gustos, però vull remarcar el II Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional, que organitza el Grup Renaixença. Crec que aquest esdeveniment dóna al barri i a la festa una dimensió universal i tan de bo que faci història i es pugui anar celebrant cada dos anys durant molt de temps. Les fotografies són del primer festival, de la Festa de fa dos anys. Ja aniré informant dels actes als quals assisteixi. De moment, aquesta nit, pregó a càrrec del gran actor Manel Barceló, que havia viscut al barri. Recordo que el meu germà va coincidir amb ell a escola, de petit, i que en unes colònies on van anar en aquella època ja va actuar fent riure a tothom a cor què vols. Endavant amb la Festa!!!

El Molino i la Festa

Bé, ja era hora! Han posat la primera pedra del nou Molino i un doll d’antigues vedettes han assistit a l’acte. Que els déus i les muses ens concedeixin salut i ànims per contemplar l’acabament de les obres i gaudir del nou local!!!

Estic prou contenta de com va anar ahir la xerrada sobre Raquel Meller. La petita sala de la biblioteca era plena i em sembla que el públic s’ho va passar prou bé. No estaria malament que l’espectacle que a Madrid s’ha representat amb gran èxit durant tres temporades, sobre l’artista, pugués venir a la nostra ciutat, si no és demanar massa!!! I al Paral·lel, és clar!!!

Ja hi ha el programa de la Festa Major a la xarxa. Molts actes, per a tots els gustos, i algunes novetats, com ara això del concurs de guarniment de balcons, que tant de bo tingui èxit. En continuarem parlant, aquest any s’ha avançat una mica la celebració, cosa que ha generat certa polèmica, potser és millor així per a la participació, encara que ja fa anys que veig molta gent a tots els actes on assisteixo.

Continuarem informant!!!