Quan jo era petita hi havia molts Coros, nom popular d'aquestes formacions marcials de veïns, aleshores tots homes, sortien per Pasqua a menjar-se el bé i tornaven fent gresca, desfilant pels carrers del barri i portant com a armes grans culleres i forquilles.
Molts bars tenien la seva formació coral, que segurament havia nascut, feia anys, amb unes aspiracions més serioses. El fet és que jo ja vaig conèixer els coros quan ja no cantaven, a l'estil dels d'en Clavé, sinó que es limitaven a la música de banda. Els coros sortien per les comunions, per les processons, per les festes, i encara ho fan en moltes ocasions.
Amb el temps, tot s'idealitza, però el cert és que alguns dels components d'aquells coros tenien fama de gambirots i esventats, perquè eren joves i de jove sempre es té tendència a la gresca disbauxada. Aquesta activitat coral es viva en molts barris de Barcelona. Al Poble-sec han anat minvant en gent i formacions, aquests darrers anys, però s'hi han incorporat les senyores i existeix un intent de mantenir la tradició, molt remarcable.
Durant un temps, fa uns vint anys, el coro més proper a casa meva tocava molt malament i rèiem força quan intentaven d'endegar coses com ara El tema de Lara i no se sabia ben bé què era allò. Ara han tornat a millorar musicalment, pel que he percebut. Per la Segona Pasqua, quan tornen de gresca, encara fan focs artificials i una traca col·lectiva.
És una llàstima que aquesta tradició del barri no hagi contribuït a consolidar una tradició musical seriosa i que no hagin esdevingut bandes musicals de categoria, els nostres coros. Però jo tinc esperança, perquè actualment hi ha molt de jovent amb coneixements de música i... qui sap.
Em conformo, de moment, amb el fet de veure'ls desfilar pels carrers, encara que no siguin tants com abans, coratjosos i ardits, amb la seva música i el seu estil una mica militar, tant de bo totes les desfilades militars fossin tan innocents!!! Són la primavera i el bon temps, que tornin l'any que ve, si Déu vol i que acompanyin les primaveres de la resta de la meva vida!!!
2 comentaris:
Es cert, les olors dels mercats ja no son com les de abans, afortunadament. També es dins del meu record aquella forta ferum que feia la barreja de fruites madures, peix i carn. I el pitjor de tot ers quan t'acostaves als taulells de les despulles, però es que ben bé fins a mitjans dels 60's no hi havia càmeres frigorífiques dins de les parades. També recordo carrer Borrell un parada ambulant que venia una mena de caramels d’eucaliptus a granel, casolans i boníssims que mai ens faltaven a casa quan arribava el temps dels constipats.
Si que hi va haver un Mercat al Poble Sec: El MERCAT DEL CARME.
Al principi, es a dir quan jo el recordo, estava cap al final del Paral•lel, crec que després de la Fàbrica de la Llum. Més tard el van posar a l'altre banda de l’avinguda.
Disculpeu, aquest comentari pertany al fil anterior.
Publica un comentari a l'entrada