Encara que no fos al Poble-sec, el teatre Talia era ben a prop del barri. L'acadèmia del Carme hi acostumava a celebrar el sant del seu director, el senyor Llucià, segur que molts ex-alumnes recorden aquells festivals a major glòria del dirigent pedagògic. Al super del Paral·lel hi anaven a comprar actors com Paco Morán i d'altres i encara que havia mantingut programacions molt diferents al llarg del temps sempre havia estat un teatre concorregut i d'èxit.
El Talia era un teatre comfortable, estava en bones condicions, però una malaurada història d'herències que encara no he acabat d'entendre ens va portar a l'estat actual, més de trenta anys, després de l'enderroc, amb un terreny on no s'hi fa res... Res? Sí, s'hi fan arbres, herbes i matolls. De tant en tant algú els talla però rebroten amb força i molts gats hi fan estada, també.
El més sorprenent és l'esponerosa figuera, que ja treu el nas per damunt dels cartells publicitaris. No sé si dóna fruit. Hi ha qui m'ha dit que la figuera ja hi era en el temps del teatre, en una mena de pati, però no he pogut contrastar aquesta informació fins ara.
Arribarà algun dia en què, suposo, acabaran per aprofitar aquesta cantonada. No sé si respectaran la voluntat de Martínez Soria, sobre l'obligatorietat de construir-hi un teatre altra vegada. En tot cas, seria una llàstima perdre aquesta figuera que perfuma les nits d'estiu amb la seva olor característica i que ha aconseguit sobreviure enmig de tantes pèrdues urbanístiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada