El dia 2 de novembre, es va publicar al diari La Vanguardia una interessant entrevista a Jordi Conejos, ex conseller delegat de l'Agrupació Mútua, on parla del senyor Millet i les seves particularitats que aviat esdevindran un gènere literari de culte. La nota d'humor, més aviat negre, ve del comentari que feien al senyor Conejo quan protestava dels fets que tothom no sabia fins fa quatre dies, en relació en aquest cas amb la seva empresa: Tu vens del Poble-sec i els Millet ja manaven a Barcelona fa cent anys... No sé si el senyor Conejos és, en realitat, originari del Poble-sec o el comentari és una frase feta que constataria la percepció que tenen certes elits barcelonines del nostre paisatge familiar i de la igualtat d'oportunitats. Amb el que anem sabent darrerament sobre l'inefable ex-amo del Palau i sobre tants silencis culpables, hauríem de reivindicar el poble-sequisme amb gran contundència, hores d'ara.
Cuando usted dejó Agrupació, se presentó como una salida pactada. Meses después, parece claro que no fue así.
Yo nunca tuve una buena relación con Fèlix Millet, y tras ser nombrado presidente fue empeorando. Casi no venía por la mutua. Sólo se preocupaba de acumular cargos en los consejos de las participadas y de las dietas. Pedía que acumulásemos seis consejos en una mañana, y yo me negaba. Me quedaba solo en el consejo diciéndole: "Fèlix, esto no se puede hacer", porque no lo preveían los estatutos o los reglamentos internos. Y la secretaria del consejo también callaba. Yo molestaba. Algunos consejeros me decían que callase e hiciese lo que Millet decía. "Tú vienes del Poble Sec y los Millet ya mandaban en Barcelona hace cien años". Entonces Millet era Dios. Finalmente, me pidieron que renunciara: llegamos a un acuerdo económico y me fui. Eso sí, mientras yo estuve, en la mutua no hacía nada de lo que ha salido en el Palau: los estatutos le limitaban, porque establecen que el presidente no es ejecutivo.
2 comentaris:
És prou interessant el sentit que en aquesta frase té el Poble Sec. Haguessin pogut dir que era de la Trinitat o de la Sagrera, per exemple, però vet aquí com queda ben palesa la relació, ja històrica, de la definició de Poble Sec com a barri modest, o pobre.
Però fixa't quina gran obra la de l'interlocutor del senyor Conejos, fins i tot sense voler: equiparar honradesa -la del senyor Conejos- amb senzillesa -Poble Sec.
Tot un piropo a tots dos.
I a "sensu contrario"...
Certament, serà un honor sé del Poble-sec, he, he.
Publica un comentari a l'entrada