divendres, 18 de març de 2011

Sant Salvador d'Horta, patró del Poble-sec

Avui és Sant Salvador d'Horta. Com que al barri comptem amb una parròquia emblemàtica dedicada a aquest sant, en la qual vaig participar força durant la meva ja llunyana joventut, crec que paga la pena repassar la història del sant i de la parròquia, de forma desacomplexada, agnòstica i fins i tot una mica irreverent.

L'any 1946 es va fundar aquesta parròquia, el nostre barri havia crescut i el sector de Montjuïc, amb diferents barris de barraques, també precisava de forma urgent suport parroquial. Amb el mateix decret es va fundar la de Sant Pere Claver i en principi depenien de Santa Madrona. No es va nomenar primer rector fins el 1948, i aquest va ser mossèn Rafael Anglada. El següent va ser mossèn Miquel Estruch i després mossèn Francesc Foraster, que hi ha estat des de 1964 fins fa molt poc temps. 

Com que no es fa fer una església nova, les monges del Sortidor es van veure obligades a cedir la seva capella, es va fer un petit habitatge pel rector i per a seu de la parròquia. Això va motivar alguna reticència però, vaja, hi va haver, en general, una bona convivència. Jo em vaig casar allà, quan era església parroquial. Com a curiositat, després d'haver recuperat l'espai de la capella, aquest es va remodelar i reduir per part de l'escola de monges per poder augmentar l'oferta d'aules... Quin món aquest.


Durant la primer etapa hi va intervenir de forma activa mossen Pere Tarrés, sacerdot i metge, beatificat fa uns anys i molt recordat a la nostra ciutat per la seva tasca en favor dels més desafavorits. En aquells anys es van prioritzar els noms de sants relacionats amb el catolicisme català, a l'hora de fundar noves parròquies. 

A mitjans dels seixanta la parròquia es va situar en un espai provisional, una construcció una mica precària a prop del camp de la Satalia. Es va fer una  nova església el 1978, però la reodelació dels espais amb motiu de les Olimpíades va fer que acabés per haver-se d'enderrocar. La parròquia definitiva, al carrer Poeta Cabanyes, 80, es va inaugurar i beneir el 1992. Al número 6 de Les ressenyes del CERHISEC podeu trobar un article sobre aquesta parròquia, molt extens, de Josep Fabra. A CERHISEC hem dedicat xerrades a la història de cadascuna de les nostres parròquies i posteriorment hem inclòs els articles corresponents en les nostres publicacions.


Jo vaig anar molts anys, de jove, a aquell centre parroquial, quan es trobava a les monges i després, al casal-barracot. Hi vaig passar molt bones estones. De vegades el teatre s'havia de fer a un local que estava força bé i que pertanyia a l'església de Lurdes, al carrer Ricart. Tots aquests teatrets d'escoles i parròquies, que avui anirien tan bé per als grups de joves que es dediquen a tota mena de coses, s'han perdut, per desgràcia.

En aquella època jo no sabia qui era aquest sant, la veritat. Creia que 'Horta' es referia a Horta de Barcelona, al barri. Més endavant em vaig informar i vaig saber que el poble era Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on jo no havia anat mai, fins fa pocs anys, per cert. El que si vaig saber, també, és que Sant Salvador havia nascut a Santa Coloma de Farnés i en alguna ocasió vaig anar a excursions de la parròquia a aquest bonic poble.

Recordo que un dia de Setmana Santa de fa anys al pobre sant li va caure la corona del darrere, aleshores els sants els tapaven amb draps morats. També recordo que ens va agafar un atac de riure, érem joves i amants de la gresca. La corona no li van tornar a posar, em sembla, ni falta que li feia. Un sant és un sant, amb corona o sense. Llegeixo  a l'article de CERHISEC que aquesta imatge del sant és obra de Camps Arnau i donació dels esposos Maria Prat i Salvador Puigvendrelló. 

Sant Salvador va ser un fransciscà popular i miracler. Va néixer el 1520 a Santa Coloma de Farners i es deia Salvador Pladevall i Bien.  Els pares eren servents a l'hospital de la vila. Orfe de pares va anar a Barcelona, amb una germana. Quan la germana es va casar ell es va dedicar a la vida religiosa i va fer estades a diferents convents, entre els quals, el d'Horta de Sant Joan, molt visitat. Va arribar a parlar amb Felip II i se li va adreçar en català. Cal dir que possiblement el rei, que havia fet estades de jovenet a casa dels Requesens, a Molins de Rei, i que també visitat sovint Montserrat, entenia i potser parlava el català i tot, al menys per defensar-se.

La seva fama incomodava els superiors, que el van fer traslladar-se sovint. Va morir a Càller, el 1565, la seva fama no havia fet res més que créixer.Va ser beatificat a instàncies de Felip III i canonitzat per Pio XI el 1938. Un dels seus miracles mes coneguts va ser el de tornar la veu a uns muts -en algunes versions es diu que la muda era una nena-. Com que el miracle va ser fet a Catalunya els muts van començar a parlar en català però el sant els va dir que no hi feia res, que quan tornessin a l'Aragó, d'on venien, parlarien la seva llengua. I així va ser.

Com que Santa Madrona va venir en una mena de patera i com que Sant Salvador d'Horta va demostrar que amb bona voluntat les llengües no són cap problema, crec que són dos molt bons sants per a ser reivindicats al nostre barri. A més, el 15 de març és Santa Madrona i el 18 de març, Sant Salvador, així que crec que mereixen alguna festeta major local reivindicativa de les nostres arrels culturals més pregones i oblidades. 

Cal dir que avui el nostre barri és també un model pel que fa al projecte parroquial que tenim. No sóc gaire religiosa, però m'enorgulleix que el Poble-sec sigui seu d'iniciatives reeixides en qualsevol camp. Podeu trobar més informació aquí.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

no lo sabía...

harmonia ha dit...

Mosén Rafel Anglada va ser el que hem va donar la comunió pel any 1952....fa molts,molts anys. A la capella de San Salvador d´horta, com que jo anava a les monges...Tambe se que anaba a confesar a les monges Mosén Pere Tarres, beat.

Júlia ha dit...

Harmonia, jo recordo més a mossèn Estruch i també als vicaris. També vaig fer allà la comunió, el 1956 per cert. Haver-se confessat amb un beat de tanta categoria ha de ser quelcom molt important per a la vida eterna, he, he.

Nuestra Señora de Orta ha dit...

http://hortadesantjoan.blog.com.es/2014/07/14/de-orta-a-horta-de-san-juan-18884646/