dimarts, 14 de juny del 2011

Un altre adéu: Valerie Powles i la nostra història




M'acaba d'arribar un email de Josep Guzman, president de CERHISEC, comunicant-me la mort de Valerie Powles, una mort que no per esperada resulta menys dolorosa.

Powles ha estat una persona molt coneguda i valorada al barri, tots la recordarem amb la seva llarga trena característica, participant en tantes i tantes reivindicacions. Va tenir molt a veure en el descobriment i recuperació del Refugi 307 i també en la protesta que va provocar la destrucció de l'interior del Molino, en una època crítica per a aquest lloc entranyable. Va recuperar en uns contàiners molta documentació del teatre, que va guardar fins i tot a casa seva, davant la indiferència dels poders culturals de l'època. 

Avui hi ha un gran interès pel tema de la Guerra Civil i la defensa passiva, però això no sempre ha estat  així. No era fa alguns anys una gran prioritat el condicionament d'aquell espai. Afortunadament les coses ara són molt diferents.

Demà, dimecres, es farà un acte previ a la incineració, a les 9:15 del matí, en el crematori del cementiri de Montjuïc. Més endavant s'organitzarà algun tipus d'acte més llarg, per part de les entitats del barri. Sento que aquestes dues darreres entrades del blog hagin estat mortivades per notícies tristes.

Valerie Powles va ser tota una activista lluitadora i un esperit lliure. Descansi en pau. 


4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Descansi en pau.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Déu la tingui a la Glòria. Amén.

Anònim ha dit...

l@s que hemos conocido a Valerie sabe
mos de su amor por los gatos, ahora su gatita "PUSSY" está sola. Podría alguien que amase mucho a los gatos ciudarse de ella? Pienso que su familia se haría cargo de los gastos de Pussy podeís preguntar en Bodega Saltó.
Valerie et trobo a faltar i mai t'oblidaré. T'estimo
Olga

Anònim ha dit...

fue una gran mujer y con una vitaladad y un espiritu de lucha envidiable,enterarme de su muerte a sido un gran palo,espero que donde este sea feliz rodeada de los gatos que ayudo