Reflexions per a després de la MOSTRA D'ENTITATS

La Festa del Paral·lel ja ha passat, un any més, i també la Mostra d'Entitats, que ja té vint-i-dos anys i que és la més antiga de Barcelona.

La Mostra d'Entitats, en el marc de la festa del Paral·lel, ha quedat diluïda i una mica oculta. Tot té avantatges i inconvenients i sé que l'oportunitat de fer-ho tot plegat ha generat debats des del primer dia. No entraré en el tema a fons, existeixen arguments a favor i en contra. En general els peixos grossos es mengen els petits però tampoc els petits podríem acabar fent res si no admetéssim que en moltes ocasions i en determinades circumstàncies és millor seguir el camí dels grossos i aprofitar-lo.

Tancar  el Paral·lel va ser, el primer any, una novetat propiciada per l'equip del Molino, que està fent una gran tasca per a la dinamització de l'avinguda. Això va fer que vingués molta gent. Aquest any potser no n'ha vingut tanta, a Barcelona es fan moltes coses, és època de calor i de platges, ja ho sabem.

En tot cas va ser una festa alegre i lluïda i em sembla una bona iniciativa, malgrat les ratxes de vent que ens van enderrocar les parades unes quantes vegades. Tan sols crec que caldria remarcar més en els mitjans de comunicació el tema de la Mostra d'Entitats, aquests dies he escoltat per les ràdios i televisions que es parlava de la festa i s'oblidava sovint la resta. En això hem d'insistir els veïns que pertanyem a associacions diverses, tot i que aquests dies la majoria estem enfeinats organitzant la nostra paradeta.

Pel que fa a CERHISEC hem aconseguit, com cada any, editar el llibre habitual, que ja va pel número 12, sense comptar els monogràfics. En vam vendre menys que en d'altres anys. És habitual donar la culpa de tot a la crisi però la venda ha tingut alts i baixos sempre, el mateix que les xerrades. Les biblioteques també solucionen les ànsies lectores d'un públic amb un excés de tot, àdhuc de llibres, que et pregunta, ben innocent: però, aquests volums es deuen trobar a la biblio, oi?

És una llàstima que el desànim general, en lloc de promoure més associacionisme cultural i més ganes de fer coses de forma voluntària, a l'antiga, sense subvencions ni dependències de tota mena, que tan mal han fet a la societat civil, esdevingui inoperància generalitzada. Em meravella comprovar com els nostres pares i avis, vençuts, condicionats, treballant més de catorze hores, dissabtes inclosos, sense cap mena de suport econòmic i amb totes aquelles mancances de la postguerra, van ser capaços d'endegar festes i activitats veïnals que avui semblen d'un altre món. I és que el que ens falta no són diners, que potser també, no diré que no, sinó ganes, esforç, il·lusió i coratge. Es perden moltes energies darrere les protestes i les queixes, que estarien molt bé si comportessin quelcom més sòlid, la veritat.

De tota manera, crec que estem millorant en molts aspectes, pel que fa al barri. Potser és una opinió subjectiva però per valorar aquestes coses cal tenir una certa perspectiva que tan sols donen els anys i l'experiència.