divendres, 28 de desembre del 2012

EL POBLE-SEC, INDEPENDÈNCIA POLÍTICA I GEOGRÀFICA




De manera encara una mica feble, s'ha reivindicat al POBLE-SEC, des de fa anys, la independència municipal de la ciutat de Barcelona. Com és sabut, diferents municipis que havien estat independents van estar abduïts per la ciutat fa molts anys, malgrat diferents protestes dels seus habitants. El procés poble-sequí seria a l'inrevés, d'una naixença com a barri suburbial d'acollida d'immigrants hauria anat evolucionant vers afanys independentistes de divers signe polític.

Els moviments que lluiten per aquesta independència són, fins ara, pacífics. Un dels més rellevants ha estat el PRO-SEC LLIURE, un grup transversal que aplega gent de diferents generacions i que ha endegat actes de protesta importants com ara una marxa amb la relíquia de Santa Madrona, des de l'església d'aquest nom fins a la Catedral de Barcelona, amb disfresses de pelegrins i pelegrines i pancartes demanant la autonomia del barri i la seva llibertat del jou centralista municipal.

El Poble-sec aporta a les arques municipals molt més del que rep, és així. Amb la instal·lació de bars i restaurants d'aquests darrers anys la contribució al conjunt barceloní, a través d'impostos del sector, resulta absolutament desproporcionada. El procés demanaria també un referèndum i creiem absurd que el mateix partit que des de la Generalitat demana aquesta pràctica per tal d'aconseguir la independència de Catalunya negui a un barri modest el dret a decidir.

Un problema en el tema d'aquesta reivindicació independentista ha estat l'establiment d'uns límits consensuats pels habitants del barri. On acaba el Poble-sec? On comença? Montjuïc, pertany al barri? Aquestes qüestions que han fomentat una certa divisió entre els diferents corrents de PRO-SEC LLIURE es poden resoldre ben aviat de forma física. Filtracions de fons científiques diverses ens han confirmat una teoria ancestral: els corrents subterranis d'aigua i diferents moviments sísmics gairebé imperceptibles faran que en el termini d'uns quinze anys el Poble-sec i Montjuïc esdevinguin una illa. Els poders públics no han donat a conèixer el resultat de les investigacions i de les prospeccions geològiques per tal de no crear alarmisme entre la població. L'aspecte de la nova illa seria aquest:



El temor és que, com va passar amb els habitants de les barraques del barri i de la muntanya, els qui remenen les cireres enviïn tots els poble-sequins a barris perifèrics i allunyats i aprofitin l'aïllament geològic per construir a l'illa pertinent una zona d'esbarjo i lleure, d'atracament de vaixells de luxe i de tota mena de locals lúdics d'alt estanding. Com és sabut, ja hi ha una gran preocupació cívica per la transformació del port vell amb construccions d'un gran nombre d'amarradors que poden fer perillar fins i tot l'activitat pesquera de la Barceloneta. 



ELS BARCELONINS VOLEM DECIDIR EL FUTUR DE LA CIUTAT. I AL POBLE-SEC VOLEM PODER DECIDIR SER O NO SER BARCELONINS!!!!

Cal recordar que la fi del Comte de Santa Coloma es va esdevenir a la zona de les Hortes de Sant Bertran, tot un símbol evocat per Verdaguer! Una vella llegenda assegura que el fantasma de Dalmau de Queralt travessa la zona poble-sequina de les Hortes de Sant Bertran moltes nits i una versió moderna de la llegenda, després que fa uns dies es trobés un crani sota el recentment creat Centre Cultural Albareda, que podria correspondre a aquest personatge, que el seu fantasma no descansarà fins que el Poble-sec no esdevingui lliure i independent.


Fotografia: crani trobat en la construcció del nou centre cultural, en estudi, probablement el de Dalmau de Queralt.


El vell Portal de Santa Madrona pot tornar a esdevenir, doncs, una porta d'entrada a la ciutat amb duana i burots, si cal i si el centralisme municipal provoca una ruptura amb els poble-sequins. Es preveu que una passarel·la adient comunicaria Barcelona, a partir d'aquest indret, amb el nou espai illenc. 






dissabte, 15 de desembre del 2012

CANVIS DE NOM ALS CARRERS DEL BARRI (1936)



Ja vaig comentar en una altra ocasió el canvi de nom que va experimentar el carrer Poeta Cabanyes durant la Guerra Civil. Aquest testimoni gràfic del diari La Vanguardia mostra un altre canvi de nom al barri, el del carrer de la Puríssima que va rebre de forma breu el nom d'un mort en els fets d'octubre de 1934, Josep Durán, del qual no he pogut trobar cap mena d'informació, com tampoc d'Agulló, el nom del qual es donaria l'any 37 al carrer esmentat abans. Imagino que potser eran persones amb alguna relació amb el Poble-sec, però no ho sé.

dilluns, 10 de desembre del 2012

JA FA CINQUANTA ANYS DE LA GRAN NEVADA!!! CERHISEC, DESEMBRE!!!

Els anys passen que volen i enguany ja en farà cinquanta de la gran nevada de Nadal, la de 1962! La xerrada de CERHISEC per motius obvis i nadalencs s'avança i la farem el dimarts, 18 de desembre. S'ha canviat el tema previst per tal de poder recordar aquells temps, aquella neu i aquella societat de 1962.

Si teniu fotografies, filmacions, el que sigui, d'aquells dies, esperem les vostres aportacions.

En aquesta ocasió la xerrada la farà Xavier Rodríguez. Us esperem, com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix, al carrer de Blai, a dos quarts de vuit del vespre!!! No hi falteu, és la darrera CERHISEC-XERRADA de 2012.  Esperem que no nevi ni plogui, com a la panxa del bou del Patufet i que cap partit de futbol ni activitat imprevista no distregui els poble-sequins d'acompanyar-nos en les nostres evocacions retrospectives d'un temps, d'un país, d'una neu, d'un fred i d'uns penellons, afortunadament avui molt menys freqüents!