dimarts, 18 d’octubre de 2016

EDIFICIS SINGULARS, NOU DE LA RAMBLA, 145

Archivo: Nou de la Rmbla 145.jpg


Molt sovint he escoltat comentaris i debats sobre la història d'aquest edifici. La data de construcció, que es pot veure a la façana, es la de 1933, i té un aspecte semblant al de molts centres socials de tot arreu que es van construir en aquells anys d'entusiasmes col·lectius. 

La memòria personal no arriba molt més enllà dels records dels nostres pares i avis. He escoltat gent una mica més gran que jo que m'ha explicat que de petits anaven a veure teatro i sarsuela a aquest local, i el mencionaven com L'Asiàtic.

No he pogut esbrinar si hi té res a veure però en la biografia que va escriure Feliu Elies sobre el pintor del nostre barri, Simó Gómez Polo, s'explica que aquest, noctàmbul impenitent, passava moltes estones en un indret anomenat L'Asiático en el qual es jugava al billar, es bevia i potser també hi havia d'altres distraccions dirigides als senyors, és clar. Més o menys aquell Asiático devia caure per aquells verals, però era aleshores aquella una zona feréstega, rural, separada de la ciutat per les muralles, les quals el pintor travessava com podia quan volia allargar la gresca a l'interior de la ciutat.

Xavier Badia Castellà ha endegat un impressionant arxiu fotogràfic i amb dades recollides a la premsa, de consulta lliure, sempre que es mencioni l'origen de la informació. Això és el que podem saber, a través d'aquest interessant arxiu, sobre l'indret, sobretot pel que fa a la seva història abans de bastir-se l'edifici actual:



Conde del Asalto, 145.


1904-Conde del Asalto 145. Rabells (Miquel), magatzem de draps.

1906-Conde del Asalto 145. Rabells (Vídua i Fills de M.), magatzem de draps.
1908-Conde del Asalto 145. Muns (Josep Joan), Safareig, interior.
Palau (Andreu), vaquería.
1911-Conde del Asalto 145. Gil (Gabriel), Safareig, interior.
Palau (Andreu), vaquería.
1924-Conde del Asalto 145. García (Vicens), Safareig, interior.
Palau (Andreu), vaquería.
1929-Conde del Asalto 145. García (Vicens), Safareig.
Palau (Andreu), vqueria.
1933-Conde del Asalto 145. El Primer S'edifica pis i el coronament amb la dada. MCMXXXIII.
2012-Nou de la Rambla 145. REMAR.


A algunes persones del barri els he sentit dir això dels safareigs i la vaqueria, crec que ho devien haver escoltat als seus pares i avis. A la premsa trobem anuncis oferint mobles per comprar i també cavalleries i fins i tot una tartana. 

Allà hi va haver durant anys, també, ja en l'edifici actual, una societat gallega, amb gaiters que assajaven i que sembla que també van assajar en algun moment al desaparegut local de la Font Trobada. Que jo sàpiga, la societat es va traslladar, potser a mitjans dels vuitanta, a L'Hospitalet.

En aquella època també es feia ball a la sala. Ara no ens en volem recordar però la gent benestant tenia criades encara del país, moltes de les quals gallegues. No sé si per aquest motiu el ball era conegut, el mateix que el Price durant un temps, com a ball de xatxes, es deia de forma pejorativa, avui semblaria de mal gust, la veritat.

La sala es devia reformar i modernitzar i durant un temps ja es va dedicar a oferir música d'una certa categoria i fins i tot concerts de rock, però encara es deia Las Rías. S'anunciava al diari, durant els vuitanta hi havia moltes sales semblants i se'n van obrir de noves. 


LAS RIAS (Nou de la Rambla, 145 —antes Conde del Asalto—). La sala de baile recientemente reformada con música camp para bailar a gusto. Domingos y festivos con la magnífica Or questa Maracaibo y la voz de Javi. Día Navidad baile obsequlo. Buen ambiente.

A mitjans dels anys quaranta, suposo que per poc temps i abans de desplaçar-se al Paral·lel, al Chipiron, hi va tenir la seu el Club Natació Montjuïc, ja que se'n troba alguna referència al diari.

Devien alternar coses diferents en aquells locals, durant una bona colla d'anys trobem anuncis a la premsa on s'ofereix feina a senyoretes, models, ballarines, fins i tot per a treballar a l'estranger. La cita per a l'entrevista laboral, sospitosa, és en aquell indret. Els diaris de l'època eren molt fins pel que fa als eufemismes però tot fa pensar que la feina que s'oferia era destinada a l'alterne i al treball sexual. 

Després ja van venir els temps de Remar, Plataforma i la sala Ka, d'ambient gay. Plataforma sembla un lloc incombustible, ja té més de vint anys i acull un públic eclèctic. Jo no en puc parlar ja que no surto de nit i no hi he anat mai però hi havien anat els meus fills en alguna ocasió i sempre s'ho havien passat molt bé allà.

Si algú té més dades o anècdotes sobre l'edific, seran ben acollides.

5 comentaris:

Jordi Goñi ha dit...

Molt bé júlia el teu treball de cocumentació.

Tot Barcelona ha dit...

El Club Natació Montjuïc tenía su sede en el Paral lel, en el principal, que es el saliente que da a la calle, del número 88, a tres porterías del bar Borrell.
En 1965, mi madre quería que aprendiese a nadar, y el cursillo de verano duraba tres meses.
Recuerdo perfectamente que le costó 125 pesetas, que era mucho dinero para la época.
Salut

Júlia ha dit...

Gràcies, Jordi.

Júlia ha dit...

Sí, Miquel, era dónde estaba el Bar Chipirón, que menciono. Estuvo en el carrer Nou a principios de los cuarenta, lo he encontrado en la hemeroteca de La Vanguardia. Yo fui a aprender a nadar como tú, creo que en el 61 o 62, en verano, no recuerdo el precio. Después nos dieron un diploma en un acto en el mismo edificio.

Consell Cultura Tradicional Poble-sec ha dit...

Safareig, interior.Las rias Gallegas y vaqueria ,estan en mis recuerdos la vaqueria se traslado a fontrodona (el hijo del vaquero creo sigue por el barrio) y magatzem de draps me parece era la porteria anterior.
saludos
velasco