divendres, 16 de desembre de 2016

PROPERA XERRADA DE CERHISEC: RECORDANT NÚRIA BOIX, GERMANA DE FRANCESC BOIX

Resultat d'imatges de Francesc Boix

El 15 de setembre de 2001 els va inaugurar la biblioteca del nostre barri, en un edifici que havia estat escola professional religiosa de nois, a finals del segle XIX,  i el qual, al llarg de la història, s'havia destinat a usos diversos segons les atzaroses circumstàncies socials i polítiques patides al nostre país.

En triar el nom de la biblioteca CERHISEC va suggerir el de Francesc Boix, un personatge de vida breu, presoner a Mauthausen, fotògraf, l'únic espanyol que va declarar en el Judici de Nuremberg, tot i que ho va haver de fer en francès, que havia estat oblidat durant anys i que havia viscut molt a prop de l'edifici, al carrer Margarit, on avui una placa el recorda, tot i que en la placa, curiosament, no es menciona la seva militància comunista. Montserrat Roig va ser la primera en mencionar-lo, en el seu llibre sobre els camps nazis, tot i que en ocasions el confon amb una altra persona amb el mateix nom. 

En aquella època s'havia començat a difondre la biografia de Boix i per la televisió havien emès un interessant reportatge, el primer que va contribuir a donar a conèixer de forma més generalitzada la vida de Boix, obra de Llorenç Soler, del 2000, Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno. Més endavant es van realitzar publicacions diverses a l'entorn de Boix. Fa poc temps es van recuperar unes fotografies atribuïdes a Boix, avui a l'Arxiu Nacional de Catalunya i consultables online.

Amb motiu de la inauguració de la Biblioteca es va conseguir contactar amb una germana de Boix que vivia a Mèxic, Núria, i CERHISEC la va entrevistar. D'aquella entrevista en conservem una filmació que es passarà el dimarts, en la darrera xerrada del 2016.  Les persones que van entrevistar la germana de Boix en comentaran detalls diversos. 
L'ajuntament va acceptar la proposta de CERHISEC i a causa del nom triat la nostra biblioteca s'ha especialitzat en el tema de la cultura de la pau i de l'estudi de les guerres recents i els camps de concentració i extermini, ja que no es pot treballar a fons per la pau si no es coneix la guerra, els fets que la motiven i les tragèdies que provoquen. Malauradament és aquest un tema que sempre està vigent, en algun lloc del planeta.

Aquí podeu veure l'article de Permanyer, publicat a La Vanguardia, amb motiu de la inauguració de la Biblioteca i a Núria Boix, entre els assistents a l'acte. Boix va treballar com a periodista pel diari comunista L'Humanité, a París, després de la guerra i fins l'any 1951, quan va morir. Estava malalt a causa de les condicions de l'estada al camp i sembla que no tenia un interès excessiu en tenir cura de la seva salut, si això limitava la seva activitat. Va anar a la guerra voluntari, amb setze anys, i va morir quan en tenia trenta-un.

Així que, ja ho sabeu, us esperem el proper dimarts, a les set del vespre, a la Biblioteca del barri.


2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Sino tengo refuerzo en la AAVV con los críos, me acercaré con Mayte por allí.
No se bien cuando acaban el cole, y si hay que darles un último empujón.
Un abrazo

Júlia ha dit...

Crec que al final s'ha suspès per problemes d'espai, a veure si es pot repetir.