diumenge, 22 de juliol de 2018

FESTES EXCESSIVES I COSES QUE PASSEN ALS BARRIS SOFERTS

Ha tornat la Festa Major i portem dues nits sense dormir gràcies a la gresca organitzada als escenaris propers a casa. Hi ha qui té més mala sort que nosaltres i els té sota de casa mateix. Encara més, aquests darrers anys l'acte final acostumava a ser la cantada d'Havaneres de la Plaça de Santa Madrona i el darrer diumenge de la festa, al vespre, tot restava silenciós. Al programa comprovo que aquest any no serà així i que avui també tindrem soroll. I no tan sol el dels decibels excessius del nostre temps sinó també el soroll de la gent que omplirà el carrer fins les tantes i orinarà a qualsevol forat practicable, portals inclosos.

Hi ha molta gent que qüestiona aquest tipus de festes de barri. En molts casos, avui, estan més lligades a locals i bars que no pas als carrers. La gent gran, com jo mateixa, ens limitem a les sardanes, les havaneres i alguna altra coseta ja que, per sort, hi ha moltes activitats interessants i agradables les quals es fan, això sí, en horaris sostenibles. Però resulta impopular queixar-te d'aquestes gresques festeres passades de rosca, com ho és queixar-te del desordre provocat i consentit per les bicicletes, per exemple. I encara més, com que cadascú plora pel que li toca, hi ha qui viu en un indret on té la sort de no comptar amb gresques diverses i continuades i ni s'assabenta del que pateix el veí dels carrers propers.

Al darrer Zona Sec hi havia un llarg escrit sobre la disbauxa que fa anys que viu la gent de la Plaça de les Navas. Pel que fa al carrer Blai, fins i tot havia millorat una mica i es respectaven els horaris però ara diria que la cosa empitjora. A Blai-Blasco de Garay s'ha generat un punt calent i perillós, tan sols cal passar per allà als vespres per veure què s'hi cou. En alguna escala d'aquella zona ja han ocupat pisos de mala manera, precisament persones d'aquestes que de nit, i no cal que sigui festa, es fan els amos del carrer.

Hi ha qui relaciona el tema amb els nou vinguts i no és ben bé així, al barri hi ha un nivell de convivència acceptable, malgrat els punts calents, i hi ha persones de moltes procedències. Un exemple emblemàtic són les nostres escoles, que funcionen de meravella gràcies als esforços del seu personal. 

Quan jo era petita ja hi havia punts calents i gent incívica, no ens enganyem, que sempre hi ha qui evoca un passat idíl·lic que no va existir mai. Quan la meva mare era petita les baralles entre veïns eren habituals i recordo que m'explicava com a la seva es va haver d'anar a judici amb mitja part dels veïns d'una part i, la resta, de l'altra. 

Fa anys, en els vuitanta, a sota de casa meva, hi van tenir durant molt de temps un grup de joves del país i del barri, autòctons i poble-sequins, que traficaven amb droga i ens feien destrosses al portal. Si sou grandets recordareu que al carrer Rosal hi havia hagut protestes a causa d'una banda de delinqüents, aquests sí, forasters, que s'hi havien establert i que robaven a les carreteres i autopistes. 

Tot té alts i baixos, també el mal rotllo. Em temo que, en general, a la ciutat, les coses d'aquest tipus han empitjorat darrerament, amb això dels narcopisos i la resta, sembla que no s'hi pot fer res o molt poca cosa. Després, ai, hi ha qui s'estranya de que pugin els vots dels partits de la dreta als quals es creu, de forma crec que errònia, més capaços d'arranjar aquests temes. I que pugin aquests vots dretans als barris modestos de tot arreu, que són els qui pateixen el tema, amb veïns que no tenen cap possibilitat de canvi d'habitatge. L'éxit d'Albiol a Badalona va lligat a temes d'aquest tipus que no es resolien ni s'han resolt tampoc mai del tot. Però és políticament incorrecte dir les coses pel seu nom.

Tenia esperança en què la pluja acabés amb el soroll però, res, ja ha parat de ploure i ja tornem a tenir sarau. O tempora, o mores. La culpa no és del turisme, ni dels de fora, ni de les bicicletes, ni del jovent de tot arreu que té ganes de divertir-se i va on hi ha juerga. El problema és que es vigila molt poc el compliment de la norma, el problema és que no hi ha policia de barri eficaç, això que sempre surt a les converses i mai s'acaba de concretar. Abans teníem el sereno, el vigilant, tothom els coneixia. La mala relació entre guàrdia urbana i ajuntament ve de llarg però em temo que ara està pitjor que mai.

Fa algun temps la cosa havia millorat una mica, amb molts esforços que convergien en intentar que el barri fos més agradable. Em temo, però, que avui el benestar veïnal no és cap prioritat generalitzada. Avui mateix, en un article sobre Maragall, s'evocava el seu pas actiu per tots els barris, dormint fins i tot a casa d'algun veí. Els polítics i les polítiques tenen ara, sembla, d'altres problemes i, en general, no coneixen gaire els llocs on passen les coses dolentes. De fet, no sé el que coneixen, cada vegada en veig menys als actes veïnals, per cert. Pot ser una percepció subjectiva, qui sap.

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

No suelo usar el Facebook, pero allí te he dejado un comentario.
salut

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No recordo qui, l'any passat em deia que havia trucat a la guàrdia urbana per planyer's de l'excessiu soroll d'aquests empostissats plens d'altaveus a tota potència, i que la resposta va ser que en prenien nota, però que els constava que era festa major. I tal dia farà un any.
Enguany jo també ho he fet, però per mediació del web de l'ajuntament, a l'apartat de queixes i suggeriments.
N'espero una resposta semblant tot i que fora desitjable, ai las! una resposta més raonada i pro-activa.
Perquè, de fet, és una qüestió senzilla d'arranjar si es parteix d'una mínima voluntat de respecte per a tothom: n'hi hauria prou que el volum de soroll es reduís a la meitat i els horaris fossin més restrictius, tant de dia com, sobretot, a la nit. Asseguro, sense cap marge de dubte, que amb els altaveus a la meitat de potència donen so més que suficient per al ball i la gatzara de la concurrència.
Més: avui a tres quarts de vuit des del balcó de casa he observat com els serveis de l'ajuntament s'enduien els lavabos químics, l'empostissat més proper ja no hi era i el terra semblava ben net.
Perquè, aquesta eficàcia que cal saludar per part de l'ajuntament no es pot donar també en la regulació del soroll i dels horaris?