Aquest tardor tenia, des de feia temps, l’encàrrec de
presentar dos llibres a la biblioteca Francesc Boix, del Poble-sec. Les dues presentacions
em feien molta il·lusió, per motius diferents. La primera era el 10 d'octubre, del
llibre ‘Serrat: La música d’una vida’, de Jaume Collell’. Per motius de salut
no n’he pogut fer cap de les dues, ni tan sols em vaig poder llegir els llibres.
Per a la primera em va substituir Josep Guzman, el president del CERHISEC. La
segona era del llibre de Sílvia Romero i Manel Jovani, 'Ningú com tu', i serà demà. Amb gran alegria he llegit que el llibre comptarà ben aviat amb una segona
edició.
Els autors han fet una veritable ‘gira’ de
presentacions. Sílvia Romero és una molt bona escriptora i molt més que això,
una intel·lectual de cap a peus que col·labora en un munt d’iniciatives
relacionades amb la lectura. Li admiro, a més de l'ofici, la intel·ligència, la constància i el
coratge. És, a més a més, una gran persona, a qui pots recórrer per a qualsevol
iniciativa literària. Ha presentat llibres meus i ha escrit ressenyes i
entrevistes a l’entorn de la meva producció literària. Tal i com està el panorama
això, tot i que em consta que és una activitat vocacional i que li agrada, té
un gran mèrit avui.
‘Ningú com tu’ l’ha publicat l’Editorial Stonberg, una
gran i generosa editorial, amb un catàleg impressionant, malgrat que la difusió de
la seva obra no sigui, en ocasions, la que mereix. Avui sembla que els mitjans
convencionals es limiten a promocionar ‘gent de la tele’ o gent relacionada ja
amb determinats grupets literaris, com ara revistes suposadament ‘de culte’, a
les quals no trec mèrit. Tan sols que, sovint, els oblits i silencis son
excessius pel que fa a una producció literària molt interessant i poc coneguda,
al capdavall. Els suplements literaris han anat de baixa, és clar que la producció
literària també ha augmentat exponencialment i potser és impossible fer-ne un
seguiment objectiu i acurat.
"Ningú com tu" se centra en una història
d’amor, ambientada a mitjans del segle XX.
en un entorn hostil, entre una jove serventa i el seu senyor. El llibre
és extens i de gruix, per parlar-ne amb profunditat l’hauria de tornar a
llegir, ja que hi convergeixen molts temes. Hi trobem cinc dones inoblidables i
un retrat acurat de la societat barcelonina de l’època, una època conflictiva i
amb unes gran diferències socials i econòmiques, a més a més del que van representar la guerra i el seu trist final.
La vida d’aquestes cinc dones es desenvolupa al llarg
de quaranta anys, de 1933 a 1973. Un període farcit d’esdeveniments molt
rellevants als quals la perspectiva històrica del present dona una dimensió més
dilatada i que fa que els puguem valorar d’una forma més acurada. La narració
ens situa en molts escenaris catalans però també estrangers, com ara la França a la
qual van anar a raure molts exiliats. Amb aquest relat entrarem a fons en una bona ambientació
històrica, que ens evocarà molts fets del passat i, també, en la psicologia dels
personatges, el seu context i les limitacions lligades a la moral hipòcrita de
l’època.
La novel·la narra una història d’amor asimètric, entre
una serventa i el seu senyor, però va molt més enllà i té una virtut que, avui, no és gaire freqüent, ambicio literària. Personalment també trobo molt difícil
escriure un llibre a quatre mans, n’admiro
la bona organització que traspua, si considerem el resultat assolit. A la
novel·la es fa servir sovint la carta tradicional, per situar els fets i les
circumstàncies. Ha estat un llibre molt ben acollit pels seus lectors i lectores,
com es pot comprovar llegint els comentaris que s’apleguen a la web de l’editorial,
que compta amb un espai per a inserir opinions sobre els llibres publicats. Avui
sembla que el llibre extens va de baixa quan, ben sovint, moltes bones
històries precisen d’un espai generós per a ser explicades amb cura.
Podreu contactar amb Sílvia Romero i Manel Jovani i
saber moltes més coses sobre aquest excel·lent llibre, demà, a la Biblioteca
Francesc Boix, del Poble-sec, a partir de dos quarts de set de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada