dissabte, 27 de setembre de 2008

Josep Maria Domènech, un gran actor del barri



El cinema i el teatre són plens de grans secundaris, tan bons com els protagonistes, que de vegades no arriben a tenir la 'gran' oportunitat. Al nostre barri n'hi hagut uns quants, com ara Gabriel Agustí, i és freqüent veure'n d'altres pels nostres carrers. Un d'ells, amb llarga experiència, Josep Maria Domènech, de tradicional nissaga matalassera, que en una ocasió va col·laborar en una xerrada de CERHISEC, per parlar d'aquest ofici, ficant-se a la butxaca tot el públic i desvetllant passions de poble-sequines madures i no tant.
Ara el trobareu fent de pare de Bardem a la pel·lícula de Woody Allen, pel·lícula fluixeta de la qual parlo més en el meu altre blog. Encara hi té una mica de paper, perquè hi trobareu molts bons actors catalans treballant de senzills extres, per cert, cosa que fa una mica d'angúnia. Domènech es menja les escenes on surt, fent de pare-poeta-misantrop. El que no sé és perquè s'ha d'anar a Oviedo per visitar-lo. No li calia sortir a aquesta pel·lícula per parlar-ne, però potser és una bona ocasió, també, ja que Amèrica és Amèrica, ens agradi o no.

2 comentaris:

Pere ha dit...

Sense grans secundaris no hi ha grans obres...ni probablement grans protagonistes.
No l'hagués conegut pel nom, però per la fesomia he reconegut un gran actor.

Júlia ha dit...

Fa molts anys que fa teatre, precisament l'altre dia el vaig veure, de jove, en uns fragments d'una biografia del Rei Jaume dels vuitanta, si fa no fa.