Pel que fa al nostre districte, administrativament sempre ens han lligat més a la zona del Raval o de Sants, com ara mateix, per exemple, que som de Sants-Montjuïc, denominació en la qual el nom de Poble-sec no hi té cabuda. Però a la pràctica, la gent del Poble-sec ha anat molt a comprar al proper barri de Sant Antoni, avui Esquerra de l'Eixample.
Jo crec que a Barcelona s'haurien de revisar les divisions i adaptar-les més a la tradició, encara que la tradició canvia molt de pressa. Malgrat que quan jo era petita el Poble-sec semblava quedar molt lluny de la resta de la ciutat i que el Paral·lel, aleshores sense semàfors, era un gran obstacle que només et deixaven travessar quan eres una mica grandeta, s'anava de tant en tant a plaça, no pas al mercat, a comprar. La nostra plaça era i és Sant Antoni.
El Poble-sec no ha tingut mercat. Hi havia uns quants comerços, adroguers, polleries, espardenyeries, però s'admetia que a plaça es podien trobar més coses i millor de preu. Anar a plaça, amb la mare, de petita, era com una excursió i pel camí ens anàvem trobant gent coneguda del barri, amb la qual ens aturàvem a fer la xerradeta.
En aquells anys cinquanta i fins ben entrats els seixanta, hi havia, pels volts del mercat, moltes parades precàries, amb mocadors de fer farcell per terra, oferint mercaderies diverses. Una mica com ara aquestes parades que munta la gent del tercer món i que enguany estan més o menys perseguides per les autoritats. Aleshores es toleraven. També hi havia molts venedors ambulants, carretons de la fruita, esmolets, herbolaris, coses així.
Recordo que el pare d'una companya d'escola en tenia una, d'aquestes parades de mocador de fer farcells, de cotilles, faixes, entre les quals unes de cautxú que venien de no sé on i que et feien suar, molt utilitzades amb finalitats aprimadores. Aquest senyor, amb els anys, va arribar tenir un establiment amb cara i ulls, de roba interior i exterior al carrer Borrell, on, actualment, hi ha una molt bona sabateria que no sé si durarà massa.
Una vegada, de molt petita, em vaig perdre pels encants de la roba. Per sort, una senyora se'n va adonar, em va preguntar el nom i ben aviat va arribar la meva mare, espantada. Els encants de la roba em semblaven una meravella, amb tants colors i coses de tota mena. Els dels diumenges, amb llibres, revistes i cromos, eren absolutament màgics. La plaça, a dins, feia una olor profunda de peix i fruita, de carn, cafè amb llet i formatge. No sé si he perdut olfacte però em sembla que ni les pudors ni les olors són com abans. Coses de l'edat.
Una altra meravella del mercat eren els patis, amb aquelles grans botigues de botons i merceria. Ara tot canviarà, es renovarà i estarem uns anys anant a plaça a la Ronda, per tal que es pugui refer el més que centenari mercat, construït, diuen, en uns terrenys on no s'hi volia fer habitatges perquè hi havia hagut una forca. Hi ha fotografies antigues on es veu el mercat, nou, situat en un espai encara per edificar, solitari.
Jo no acostumo a anar a plaça a causa de la mandra i la manca de temps. De vegades entro al mercat a tafanejar una mica, però no ho tinc per costum. Una amiga meva hi va sovint, malgrat que encara treballa i té poc temps. Diu que li encanta l'ambient, no m'estranya. La seva mare, molt gran, també hi va de tant en tant. Eren unes de les persones que amb la meva mare ens ensopegàvem sovint fent aquell camí d'anada i tornada tan familiar que, quan venia el bon temps, augmentava els seus misteris amb una orxata de la Sirvent, una de les poques llaminadures que ens permetíem la mare i jo.
Afortunadament, la Sirvent ha sobreviscut als temps i avui, segons a quines hores, es fa difícil accedir a la seva orxata, pel meu gust la millor del món. El mercat ha fet ja cent vint-i-cinc anys, l'arreglaran i el renovaran i no sé com quedarà la qüestió dels llibres, els cromos i la roba. Avui he passat pel de Santa Caterina, que tant de temps va estar amb obres, obres que van propiciar el tancament de molts comerços. Però avui aquella zona s'ha refet i torna a ser bonica, alegre i animada, colorista i magnífica. Els mercats generen al seu entorn molta vitalitat. Sisplau, que canviïn però que no desapareguin... al menys en vida meva.
Al Poble-sec, com que no hem estat poble de veritat no hem tingut mercat però hi va haver fins no fa massa un petit mercadillo davant de casa meva, al carrer d'Elkano, construït a finals dels anys quaranta, on abans hi havia hagut uns safareigs; va tenir èpoques de tot però, en general, va resultar petit i no va tenir un èxit excessiu. Tampoc tenim institut de secundària, les franciscanes han assumit el paper d'escola del barri. Tampoc hi ha massa oferta d'escola pública, per cert, llevat del Carles I i del Verdaguer, ambdues escoles una mica desavinents per a la població del cor del barri.
Sí que tenim una gran església, que estava destinada a ser centre d'una àmplia barriada i que avui precisaria d'una restauració seriosa i profunda. En general, continuarem, em sembla, anant sovint o de tant en tant a Sant Antoni a mercat o a plaça, encara que només sigui per gust personal i per badar una mica entre les parades renovades del futur.
5 comentaris:
Jo visc al Poble Sec de fa poc amb el meu nòvio. Abans vivia a Sant Antoni amb els meus pares i anar "a plaça" és una cosa sagrada, i sempre a Sant Antoni. Puc comprar al súper algún dia que ho necessito però com al mercat enlloc! He aviciat al meu nòvio a anar a mercat divendres a la tarda.
Fas molt ben fet, hem de mantenir això d'anar a mercat tant com es pugui.
Puc donar fer que Sant Antoni era la plaça del Poble Sec. La meva àvia (nascuda al barri i on visqué fins pràcticament els noranta anys) va anar-hi durant dècades i de fet, em penso que fins i tot, va treballar-hi
Es cert, les olors dels mercats ja no son com les de abans, afortunadament. També es dins del meu record aquella forta ferum que feia la barreja de fruites madures, peix i carn. I el pitjor de tot ers quan t'acostaves als taulells de les despulles, però es que ben bé fins a mitjans dels 60's no hi havia càmeres frigorífiques dins de les parades. També recordo carrer Borrell un parada ambulant que venia una mena de caramels d’eucaliptus a granel, casolans i boníssims que mai ens faltaven a casa quan arribava el temps dels constipats.
Si que hi va haver un Mercat al Poble Sec: El MERCAT DEL CARME.
Al principi, es a dir quan jo el recordo, estava cap al final del Paral•lel, crec que després de la Fàbrica de la Llum. Més tard el van posar a l'altre banda de l’avinguda.
Hola, Kilofates,
tens raó amb això de les pudors, encara que, com explico, ara gairebé les enyoro, som tan 'asèptics'!!! Aquestes parades de les despulles (despojos, deia, paraula que em sonava raríssima) feien una olor-pudor molt especial.
Sobre el Mercat del Carme, que després va passar, molt millorat, a l'altre costat del Paral·lel, cal dir que aquella zona, en l'època, no es considerava Poble-sec, hi havia pocs habitatges i la zona tocava ja a port i molta gent del barri no hi anava perquè era un mercat que tenia fama de molt barato i de poca qualitat destinat a gent molt humil. Hi comprava molta gent del Xino i del Raval actual que toca al Paral·lel, també de les barraques i del Poble-sec també, però quan s'anava molt curt d'armilla. Quan el van fer nou, en canvi, tenia públic fins que va desaparèixer, amb els canvis en aquells barris i la minva en la publació.
Avui en diem Poble-sec a tota la zona, però en realitat hi ha tres parts molt diferenciades, la de les Hortes de Sant Bertran, tocant a port, el nucli central del Poble-sec i la França Xica.
Publica un comentari a l'entrada