dijous, 21 de gener de 2010

Els problemes del nostre barri l'any 1901




La Vanguardia del dia 9 d'octubre de 1901 recull un informe del metge August Pi i Sunyer, preocupat pel flagel de la tuberculosi i pels estralls que aquesta malaltia feia, sobre tot, en barris pobres, dels quals destaca, com a pitjors, el nostre Poble-sec i Hostafrancs. Pi i Sunyer va ser un gran metge fisiòleg, molt preocupat pels problemes socials, que va exiliar-se amb motiu de la guerra civil i que va morir a Mèxic el 1965. Aleshores era un metge molt jove, sensibilitzat amb els mals d'aquella societat tan injusta. Ara, a casa nostra, hem millorat molt, però a nivell globalitzat segur que podríem escriure coses molt semblants sobre diverses malalties.




La tuberculosis, problema social


A la tuberculosis sucumbe el rico como el pobre, más si se considera la cantidad que ambas situaciones aportan á su acervo mortal, directamente se llega á la conclusión de que es ella hija directa de la escasez, de la falta de cuidados y más elementales medios de existencia. Es vencido el poderoso por fuerza de sus vicios ó innata pequeñez de naturales resistencias; de unos y de otra puede escapar por camino llano. El indigente llega á su aniquilamiento por ley de su vida, por dureza del trabajo á que se le somete, por la ausencia total de las apropiadas y precisas condiciones de vida. La desproporción de la mortalidad entre las dos clases se reconoce a primera vista y tal desproporción se debe en la mayor parte á la tuberculosis. Su poder es hoy tanto, que toda modificación que en los resultados de dicha enfermedad pudiera producirse, intervendría en el general índice tanatológico (...)




Barcelona, con su movimiento obituario tuberculoso, es una prueba evidente de lo que puede la pobreza en los estragos del mal. Es constante que los distritos 2.°, 3.° 4.° y 6.°, habitados casi de modo exclusivo por gente acomodadas, sean los que menos contingente dan a la tisis mortal (no llega la proporción a un 30 por 10.000 cada año). Los distritos 1.°, 5.", 7.° y 9.°, que rodean la ciudad y que, á primera impresión se reputarían los más sanos—por hallarse en las afueras: algunos en la falda de los montes vecinos y otros junto al mar—pero que ocupa la población obrera y el firme resultado de la inmigración miserable, contribuyen hasta en un 40 por 10.000 á la mortalidad tuberculosa. Finalmente en el distrito 8 (Poble-Sech y Hostafranchs) donde las gentes se hallan más amontonadas, donde son peores las condiciones vitales y más albergue encuentra todo factor influyente en el desarrollo de la enfermedad tisiógena, (trabajo excesivo y sus consecuencias alcoholismo y malas costumbres), la proporción letal por tuberculosis es la mayor de todas, ya que pasa en buena cantidad de las cifras copiadas.


Estos datos no han de sorprender; antes bien son naturales, derivados de causas fijas que no pueden tener sino fijos efectos. Quien conozca la manera de vivir de nuestros pobres (y con ellos cuento á los obreros de salario insuficiente) estará conmigo (...)

5 comentaris:

La lectora corrent ha dit...

Júlia, quin gran metge i investigador va ser August PI i Sunyer!

Pel que fa a la millora, va ser molt gran, fins gairebé desaparèixer, però des de fa unes dècades la tuberculosi torna a ser present en molts països; fins i tot en els desenvolupats, si bé amb menys força i amb més mitjans per combatre-la. Les causes són diverses.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, cada segon hi ha una persona que s'infecta de tuberculosi al món (calcula els segons que té un any i veuràs quina xifra més esfereïdora) i un terç de la població del món esta infectada amb el bacil de la tuberculosi. Això no vol dir que tota aquesta gent pateixi la malaltia. Es manifesta en un 5-10% de les persones que s'han infectat. Però si la persona infectada té el virus de la immunodeficiència humana (sida), la probabilitat que desenvolupi la malaltia és molt més alta.

Júlia ha dit...

Certament, Lectora, i poc conegut, ja veus com s'explicava de ben jovenet.

Sé això de la tuberculosi, el fet és que no té més transcendència perquè hi ha mitjans per curar-la però tota la vida m'he assabentat de casos de gent coneguda, per sort solucionats.

El que esgarrifa és veure com va esdevenir un gran flagell que va acabar amb el bo i millor de la joventut del segle XIX i part del XX. No se n'ha parlat massa però s'atribueix a les guerres napoleòniques i a les seves misèries el fet que es propagués de forma tan contundent. Fins i tot, humor negre hispànic, recordo haver escoltat cantar allò tan esgarrifós de 'somos los tuberculosos los que más, los que más nos divertimos...'. País!

Júlia ha dit...

Poc conegut vull dir a nivell popular, pel que fa a Pi i Sunyer, evidentment no en el camp dels especialistes, ep.

La lectora corrent ha dit...

Hi ha dos grans problemes amb la tuberculosi avui dia: a) que sovint afecta persones immunodeprimides (amb sida) i la lluita contra la malaltia és molt més difícil; i b) que han sorgit soques del bacil que són resistents als antibiòtics. Això ha passat a Àfrica, el continent més castigat per les infeccions, però ningú no pot predir si la resistència s'escamparà i, si s'escampa --probable-- cap a on ho farà.

Júlia ha dit...

Mai podem estar 'vacunats del tot', Lectora, ni què ens depara el futur, bo o dolent.