Recupero aquest escrit, que vaig penjar el 31 de maig de 2005, perquè encara m'hi acostumen a posar comentaris persones que recorden aquesta acadèmia. Avui mateix me n'han posat un des de l'Argentina, un xicot que es veu que hi va anar durant un temps. Aleshores, el 2005, no sabíem encara què hi farien, ara ja ho sabem, una macro residència per a estudiats amb algun caleró que ha tapat les poques vistes al Paral·lel que tenien els veïns de les galeries interiors que donaven al terrat de l' Almi. El 2005 aquest blog estava allotjat a blocat, com molts altres. Ah, què depressa passa tot!!!! I quantes coses han canviat en cinc anys... No hi han fet pisos i és totalment improbable que els estudiants passavolants de l'Hotel Meló identifiquin cap fantasma del passat, pensaran què és un holograma... En alguna capsa dec tenir fotos antigues de l'edifici, però no sé on. De moment en penjo una del supermelonet.
Ja no hi ha res. Un recinte polsegós, a punt de ser invadit pels paletes. Què hi faran? Pisos? Un hotel? Ningú no ho sap ben bé del cert. Taparan la migrada vista de les petites galeries de l'escala del costat, un edifici de 1907?
Quan jo era petita hi havia un munt de petites acadèmies escampades pel barri. Jo anava a les monges i l'Almi tenia un regust d'indret prohibit perquè allà hi anaven nois i noies 'barrejats'. Els nois de l'Almi tenien l'atractiu del misteri. De vegades sabíem el nom d'algun d'ells i, quan passava, el cridàvem i ens amagàven a l'escala d'una companya d'escola, rient a cor què vols. Coses de la primer adolescència...
L'Almi compartia pedagogia amb l'acadèmia Balmes, situada a l'edifici on després hi va haver la teatreria, al carrer de Tapioles. Jo crec, encara que em manca una mica d'investigació, que l'edifici devia ser l'indret del primer taller de la família Pidelaserra, la del pintor, un taller de tints, em sembla. Eren veïns de la família de Simó Gómez, un altra excel·lent pintor.
On hi havia fins fa poc l'edifici de l'Almi hi havia hagut també, abans de la guerra, un centre llibertari del qual resta poca documentació. El llibre sobre Irene Polo, que recull articles d'aquesta periodista, menciona que en aquell lloc s'hi feien una mena de bateigs laics. Durant els darrers anys, l'edifici havia tornat a recuperar l'alè llibertari, encara que la revifalla ha estat per poc temps.
Molta història, doncs, i molts records. També havia anat de vegades a la perruqueria que hi havia a l'edifici, amb porta al Paral·lel i que va resistir força el pas del temps. Un record boirós i emotiu per a aquella professora de cabell ros tenyit, la 'senyoreta de l'Almi', Isabel, que dirigia l'alumnat amb mà de ferro i algun clatellot, quan aquestes coses no eren tan políticament incorrectes com ara. Passejava un gos impressionant i sempre em saludava, encara que jo vaig anar a l'Acadèmia tan sols un curs, als vespres, quan ja era un centre una mica caòtic.
Descansin en pau els vells mestres i les antigues acadèmies de pis i els àcrates amb esperança. Segur que algun dia, en els pisos nous que hi facin ara, algun fantasma inofensiu gosarà donar algun ensurt als residents, des de les ombres del passat.
Hi havia hagut i encara n'existeixen algunes, moltes acadèmies ALMI. Pel que llegeixo al comentari, probablement qui ho escriu fa referència a alguna altra. Fa molts anys vaig coincidir en una escola amb una mestra gran que havia estat la propietària de la que hi havia a Molins de Rei i que recordo que em va explicar com havien començat, eren una mena d'agrupació que es va desfer. Sento no recordar més dades ni tampoc l'origen del nom, si algú ho sap i ho vol explicar, li agrairé.
Hi havia hagut i encara n'existeixen algunes, moltes acadèmies ALMI. Pel que llegeixo al comentari, probablement qui ho escriu fa referència a alguna altra. Fa molts anys vaig coincidir en una escola amb una mestra gran que havia estat la propietària de la que hi havia a Molins de Rei i que recordo que em va explicar com havien començat, eren una mena d'agrupació que es va desfer. Sento no recordar més dades ni tampoc l'origen del nom, si algú ho sap i ho vol explicar, li agrairé.
26 comentaris:
También recuerdo el parque Moragas, enfrente de ALMI estaba Planchadora, y si bien no recuerdo mucho los nombres, toda la geografía quedó grabada en mí como una película.Una hermosa película de personas edificios, horarios, costumbres y de este idioma que me cuesta ahora pero que al leerlo lo disfruto, aunque seme escapan algunas palabras.Tengo un diccionario por ahí de català.Para cualquiera que haya ido a la academia ALMI en los años 77 y 78 vaya un abrazo desde el otro lado del océano y mi eterno recuerdo.
ANònim, no te referiràs a otra academia ALMI,pues había varias con ese nombre? Es que no me coincide con los nombres que mencionas.
El Parque Moragues està en Sant Gervasi, amable comunicante del otro lado del océano. Es otro barrio de Barcelona, la que estaba en el lugar de la fotografia pertenecía a Pueblo-seco, estaba en Blasco de Garay esquina Paralelo.
En Barcelona hubo por lo menos cinco o seis 'ALMIS', también en el resto de Catalunya y España había otras.Puede que exista alguna en activo todavía.
Bien por la aclaración Júlia. La Almi que tu dices tenía debajo una sucursal ¿ bancaria?... El letrero de la academia quedó impregnado en la fachada de la finca por años, y solo desapareció cuando a esta la derribaron (ahora se dice decostruyeron). Salut
Creo que la dirección era Muntaner 338, lo he buscado.Si estoy desubicado en este blog díganmelo.Igual, es muy bueno haber recordado esto.
No te preocupes, en efecto, este blog lo escribo sobre cosas de mi barrio, Poble-sec o Pueblo Seco, está entre el Paralelo y Montjuïc, no sé si te acordarás. Tu academia ALMI era la de la calle Muntaner, creo que tampoco existe ya, incluso creo que en su lugar hay una importante peluquería, de todos modos, gracias por la visita. Las academias Almi habían tenido alguna relación en sus inicios, luego creo que se 'separaron' aunque conservaron el nombre. Hoy muchas de esas academias han desaparecido.
Sí, Miquel, durante un tiempo hubo un centro anarquista y finalmente derribaron el lugar. Todo pasa...
Ahora hay ese horrible y enorme Hotel Melón...
Yo tenía una pequeña galería desde donde decíamos adiós a mi padre cuando se iba a trabajar (era panadero, trabajaba de noche más un pluriempleo de tarde, el pobre). AHORA sólo se pueden ver las paredes del Melón.
Sí recuerdo tu barrio.Iba mucho por allí, pero no recuerdo nombres de calles, aunque si recuerdo algo que fue un suceso(soy músico y en aquel entonces recién empezaba)era el bum de la salsa y había venido al palau dels esports la Fania All Stars con Eddie Palmieri, Rubén Blades y cia. y en Barcelona estaba La Salseta del Poble Sec!!! que eran buenísimos y tenían mucho éxito.
Pero los mejores, y de largo, en música y del barrio, eran los de la orquesta Platería...muy de largo. La gran mayoría formados en el extranjero pero viviendo en el Poble Sec...Eduardo, uno de los trompetistas, Manuel...otro...mamma mia...que orquestón...
Hace poco, un par de años, la Salseta celebró su trenta aniversario en una plaza del barrio, fue una gran fiesta!!!!
Miquel, la Plateria era estupenda, en el barri han vivido muchos cantantes, artistas; eran de aquí muchos de los Mústangs, íbamos emocionadas a verlos ensayar al salir de la escuela de les Monjas, uf, que tiempos.
... i la festa continua, todavía hay actores, cantantes, de todo... luego triunfan y se van. O fracasan, y también se van, snif, snif.
Jo vaig estudiar a les acadèmies Balmes i Almi, en aquesta darrera vaig acabar el batxillerat. I, com no, vaig tenir de progessora la senyoreta Isabel. Un gratíssim record per a la seva mà de ferro qu amagava una enorme bondat.
Tens tota la raó, Gabriel,imposava,però era una molt bona persona. Mà de ferro, això sí, eren altres temps.
Hola Júlia. Jo vaig anar a l'academia Almi del carrer Blasco de Garay pels voltants de l'any 74 fins el 77. Recordo perfectament les clatellades de la senyoreta Isabel i els cops de "palmeta" del señor Villa, entre d'altres moltes coses.
De fet... en el meu blog en parlo d'aquestes coses i faig referència d'aquests profesors que no es tallaven un pèl a l'hora de repartir estopa ;-)
Tens un blog fantastic! Enhorabona. Un blog que manté viu el Poble Sec i el seu record.
Kioskero, les clatellades i els cops eren habituals a moltes escoles, malauradament, he vist de tot. Als nois més que a les noies, se'ls pegava... Sembla mentida tot plegat, mirat des del present. Molt bon blog, el teu, per cert.
jo també vaig estudiar 4 anys al centre de blasaco de garay, amb la famosa Srta. Isabel i el Sr. Villa com a director, amb la Srta. Isabel feiem matematicas i la beritat es que algun clatallot em vaig emportar, i tambe li havia anat a buscar al bar de devant algun "gin tonic", temps era temps, i vaig fer amics que no he tornar a veure
Fa uns cinquanta anys més o menys vaig fer-hi tot el batxi amb la Srta.Isabel, el Sr. villa, el Sr. Domingo, el Sr. Roiger.... quins temps¡... hi havia una noia (J) que tenia un fort accent d'Aragó que em tenia tan enamorat que encara em dura, jo el Ricard A., n'estava tan d'ella que encara avui la somio... cada dia.... ja no crec que se'm passi... la coneixes Júlia??
Marius, era tot un personatge, molt de l'època, avui faria por però aleshores feia rutllar l'acadèmia, sento molta pena quan veig que ja ha desaparegut fins i tot l'edifici.
Ricard, ho sento però no et puc ajudar. Hi havia molta gent al barri amb accent aragonès, car hi havia molta emigració del proper Aragó. Esta molt bé conservar els somnis, potser ella també somnia en tu, he, he.
Hola a tothom. Sóc nou a aquest blog. Tinc una fotografia dels anys quaranta del meu avi de quan treballava a l'acadèmia Balmes del Poble-Sec(no he sabut trobar l'e-mail d'aquest blog per enviar-la o penjar-la). Si algú li interessa la fotografia
"històrica" li enviaré (el meu e-mail és perecas@gmail.com).
Recordant la poca relació del meu avi amb el Poble-Sec (el meu avi Narcís Lecha era de Girona) he recordat aquest fet:"Quan s’iniciaren els Fets de Maig de 1937, Narcís Lecha era tinent d’artilleria antiaèria i estava destinat al Castell de Montjuïc. Des d’aquest emplaçament var presenciar una batalla als voltants del cinema Amèrica del Paral•lel, que els membres de la FAI volien assaltar ja que estava ocupat per tropes del Govern de la República". Algú em pot confirmar aquest episodi del cinema Amèrica...va existir aquest cinema? El van ocupar els de la FAI? Res més. gràcies per tot.
Hola, Pere,
Si em vols enviar la fotografia escanejada ho pots fer al correu
jcostacod@gmail.com
El cine Amèrica va existir, efectivament, des del 1926 fins al 1981, al 121 del Paral·lel, avui hi ha un edific d'habitatges. Després de la guerra va ser molt remodelat, també hi feien varietés al final del cinema.
No et sé dir de moment res sobre aquests fets, podria molt bé ser així, ja que al Paral·lel hi va haver molts i sagnants enfrontaments en aquells dies. Si ho confirmo ja ho penjaré al blog o si vols t'ho envio per email.
He trobat una referència als fets del cinema Amèrica a l'hemeroteca de La Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1937/05/06/pagina-1/33131089/pdf.html?search=cine%20Am%C3%A9rica
Hola, em dic Jordi Camps i vaig anar a l'Acadèmia Balmes del 1976 al 1983. Recordo amb molt d'afecte al Director Sr. Ribot i recordo a la Srta. Isabel que ens feia Mates. Encara visc al Poble Sec però he perdut contacte amb tots els companys de l'època. Júlia, el teu blog és magnífic. Moltes felicitats.
Publica un comentari