Vint anys de Coordinadora,
de treball i associacions,
bé mereixen un pastís
dels més fins i dels més bons.
Nens i nenes molt alegres
ens regalen els seus cants,
venen de terres llunyanes
i són els nous catalans.
La parada més històrica
i reeixida del barri,
on es guarda la memòria
sense fer massa xivarri.
Antigues fotografies
amb públic assegurat.
-Quantes coses que passaven!
-Deunidó, com hem canviat!
La gent arriba contenta
al cor del gran Paral·lel,
aprofitem el matí
que hi ha alguns núvols al cel.
És aturada obligada
fer una foto amb els gegants,
que n'hi ha molts a Barcelona
però caps de tant elegants.
La cosa s'anima massa
ja no podem caminar,
ens trobem molts coneguts
per poder riure i xerrar.
Tothom comenta i pregunta
i així ens anem fent més savis
i aprenent moltes més coses
d'aquells temps dels nostres avis.
I amb el so de les sardanes
després de ballar tothom,
recollim la paradeta
i ens anem a fer non-non.
Evidentment, la festa va continuar, però jo ja m'havia retirat. Trobareu moltes més fotografies, excel·lents, al blog de l'amic Juan Antonio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada